Castellà: Árbol del coral. Ceibo. Cresta de gallo. Portuguès: Corticeira. Eritrina-crista-de-galo.
Anglès: Cockspur coral tree. Neerlandés: Koraalboom.
NOM CIENTÍFIC: Erythrina crista-galli L.
SINÒNIMS: Erythrina laurifolia Jacq.
DESCRIPCIÓ: Petit arbre caducifoli, procedent d’Amèrica del Sud, que pot arribar fins
els 10 metres d’alçada, amb el tronc curt i tortuós, l’escorça fissurada verticalment
i les branques espinoses. Fulles amb
pecíol espinós, trifoliades, de color verd obscur, amb tres folíols
oblongo-lanceolats de 10-15 cm,, el central un poc major. Flors disposades en llargs raïms terminals pènduls, molt
cridaneres, de fins cinc centímetres, de color vermell obscur. Calze roig d’un
cm aproximadament, acampanat. Corol·la del mateix color roig, formada per cinc
peces, l’estendard reflex i orbicular, dos petits pètals inserits al calze (les
ales) i dos pètals soldats per les vores formant la carena, de 3-4,5 cm, que
tanca al seu interior els estams. Floreix des de maig fins l’agost. Fruit en llegum dehiscent de color
obscur, arquejada i constreta entre llavors, de 15-20 cm.
ATENCIONS: Prospera en tot tipus de sòl, tot i que hi prefereix lleugerament àcid. Requereix
un clima temperat i cert grau d’humitat amb regs regulars però no excessius.
CONSELLS: S’empra com arbre aïllat o en alineacions però cal evitar ubicar-lo en
llocs on juguen els xiquets perquè les flors, les fulles i els fruits són
verinosos.
Es pot confondre amb
altra eritrina d’origen africà (Erythrina
caffra) però aquesta té les
flors en raïms tan curts que semblen glomèruls; Els estams no estan tancats a
la carena, i els folíols de les fulles són molt més amples, el·líptics o romboïdals.
Multiplicació preferentment per llavors, sense cap tractament previ, en primavera però
també per estaques semi-llenyoses, tot i que els exemplars obtinguts mitjançant
llavors són més vigorosos.
Plagues i malalties: És una espècie resistent a plagues i malalties.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Erythrina deriva del grec “ερυθρος erythros” que significa roig, per cridaner color roig de
les flors. L’epítet específic crista-galli
significa en llatí cresta de gall, per la forma característica de les flors que
hi semblen.
Aquesta espècie manté una
relació simbiòtica amb un bacteri, allotjat a les arrels, que hi proporciona
nitrogen a canvi de nutrients.
Conta una llegenda
guaraní que una indígena anomenada Anahí, físicament poc agraciada però de caràcter
valent i orgullós, es va enfrontar als invasors espanyols transmetent verbalment
la cultura del seu poble. Empresonada i condemnada a la foguera, al morir, es
va convertir en aquest bell arbre.
Així
ho conta la cançó:
las arpas dolientes hoy
lloran arpegios que son para ti
recuerdan a caso tu
inmensa bravura reina guaraní,
Anahí,
indiecita fea de la voz
tan dulce como el aguaí.
Anahí, Anahí,
tu raza no ha muerto,
perduran sus fuerzas en la flor rubí.
Defendiendo altiva tu indómita tribu fuiste prisionera
Condenada a muerte, ya
estaba tu cuerpo envuelto en la hoguera
y en tanto las llamas lo
estaban quemando
en roja corola se fue
transformando...
La noche piadosa cubrió
tu dolor y el alba asombrada
miro tu martirio hecho
ceibo en flor.
Anahí, las arpas,
dolientes hoy lloran arpegios que son para ti
recuerdan a caso tu
inmensa bravura reina guaraní,
Anahí,
indiecita fea de la voz
tan dulce como el aguaí.
Anahí, Anahí,
tu raza no ha muerto,
perduran sus fuerzas en la flor rubí.
És la flor nacional d’Argentina
i Uruguai. En el decret argentí que oficialitzava el nomenament, en 1942, s’especificava
que aquesta flor “ha sido evocada en
leyendas oborígenes y cantada por poetes, sirviendo tambien de motivo para
piezas musicales que han enriquecido nuestro folklore”.
La fusta és lleugera i
tova i s’ha emprat per fer aparells ortopèdics i el casc del “bombo legüero”, un
popular tambor del folklore argentí que deu el seu nom a la
característica que se li suposa, açò és, la de poder ser oït inclús a una “legua” de distància.
Erythrina crista-galli
va ser descrita per Carles Linné i publicada en Systema
Naturae, ed. 12 2: 437–100. 1767, en un
apèndix denominat Mantissa Plantarum 1:
99–100.
Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)
Subscriu-t’hi al
canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada