El Jardí de Menuda Natura: Eritrina cresta de gall. Flor del coral.

Castellà: Árbol del coral. Ceibo. Cresta de gallo. Portuguès: Corticeira. Eritrina-crista-de-galo. Anglès: Cockspur coral tree. Neerlandés: Koraalboom.

NOM CIENTÍFIC: Erythrina crista-galli L.

SINÒNIMS: Erythrina laurifolia Jacq.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre caducifoli, procedent d’Amèrica del Sud, que pot arribar fins els 10 metres d’alçada, amb el tronc curt i tortuós, l’escorça fissurada verticalment i les branques espinoses. Fulles amb pecíol espinós, trifoliades, de color verd obscur, amb tres folíols oblongo-lanceolats de 10-15 cm,, el central un poc major. Flors disposades en llargs raïms terminals pènduls, molt cridaneres, de fins cinc centímetres, de color vermell obscur. Calze roig d’un cm aproximadament, acampanat. Corol·la del mateix color roig, formada per cinc peces, l’estendard reflex i orbicular, dos petits pètals inserits al calze (les ales) i dos pètals soldats per les vores formant la carena, de 3-4,5 cm, que tanca al seu interior els estams. Floreix des de maig fins l’agost. Fruit en llegum dehiscent de color obscur, arquejada i constreta entre llavors, de 15-20 cm.

ATENCIONS: Prospera en tot tipus de sòl, tot i que hi prefereix lleugerament àcid. Requereix un clima temperat i cert grau d’humitat amb regs regulars però no excessius.

CONSELLS: S’empra com arbre aïllat o en alineacions però cal evitar ubicar-lo en llocs on juguen els xiquets perquè les flors, les fulles i els fruits són verinosos.

Es pot confondre amb altra eritrina d’origen africà (Erythrina caffra) però aquesta té les flors en raïms tan curts que semblen glomèruls; Els estams no estan tancats a la carena, i els folíols de les fulles són molt més amples, el·líptics o romboïdals.

Multiplicació preferentment per llavors, sense cap tractament previ, en primavera però també per estaques semi-llenyoses, tot i que els exemplars obtinguts mitjançant llavors són més vigorosos.

Plagues i malalties: És una espècie resistent a plagues i malalties.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Erythrina deriva del grec “ερυθρος erythros” que significa roig, per cridaner color roig de les flors. L’epítet específic crista-galli significa en llatí cresta de gall, per la forma característica de les flors que hi semblen.

Aquesta espècie manté una relació simbiòtica amb un bacteri, allotjat a les arrels, que hi proporciona nitrogen a canvi de nutrients.

Conta una llegenda guaraní que una indígena anomenada Anahí, físicament poc agraciada però de caràcter valent i orgullós, es va enfrontar als invasors espanyols transmetent verbalment la cultura del seu poble. Empresonada i condemnada a la foguera, al morir, es va convertir en aquest bell arbre.

Així ho conta la cançó:

Anahí...

las arpas dolientes hoy lloran arpegios que son para ti

recuerdan a caso tu inmensa bravura reina guaraní,

Anahí,

indiecita fea de la voz tan dulce como el aguaí.

Anahí, Anahí,

tu raza no ha muerto, perduran sus fuerzas en la flor rubí.

Defendiendo altiva tu indómita tribu fuiste prisionera

Condenada a muerte, ya estaba tu cuerpo envuelto en la hoguera

y en tanto las llamas lo estaban quemando

en roja corola se fue transformando...

La noche piadosa cubrió tu dolor y el alba asombrada

miro tu martirio hecho ceibo en flor.

Anahí, las arpas, dolientes hoy lloran arpegios que son para ti

recuerdan a caso tu inmensa bravura reina guaraní,

Anahí,

indiecita fea de la voz tan dulce como el aguaí.

Anahí, Anahí,

tu raza no ha muerto, perduran sus fuerzas en la flor rubí.

És la flor nacional d’Argentina i Uruguai. En el decret argentí que oficialitzava el nomenament, en 1942, s’especificava que aquesta flor “ha sido evocada en leyendas oborígenes y cantada por poetes, sirviendo tambien de motivo para piezas musicales que han enriquecido nuestro folklore”.

La fusta és lleugera i tova i s’ha emprat per fer aparells ortopèdics i el casc del “bombo legüero”, un popular tambor del folklore argentí que deu el seu nom a la característica que se li suposa, açò és, la de poder ser oït inclús a una “legua” de distància.

Erythrina crista-galli va ser descrita per Carles Linné i publicada en Systema Naturae, ed. 12 2: 437–100. 1767, en un apèndix denominat Mantissa Plantarum 1: 99–100.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)