dimarts, 17 de novembre de 2015

Drago. Dracena

Dragos del Jardí de Vivers de València
Arbre de la sang de drac. Castellà: Drago. Dragonal. Drago de Canarias. Èuscara: Herensuge-zuhait. Portuguès: Dragoeiro. Vermelhâo. Italià: Albero del drago. Francés: Dragonnier des Canaries. Dragonnier commun. Anglès:  Canary Islands dragon tree. Drago. Alemany: Kanarische Drachenbaum. Neerlandés: Drakenbloedboom.

NOM CIENTÍFIC: Dracaena draco (L.) L.

SINÒNIMS:  Asparagus draco L.

DESCRIPCIÓ: És una planta arborescent, nativa de les illes Macarronèsiques (Canàries, Madeira i Cap Verd), que pot arribar als 15 metres d’alçada, amb el tronc gros i fibrós, amb ramificació dicotòmica que no es produeix fins que passen molts anys. Fulles linears, grans, de 50-60 x 3-4 cm. flexibles, de tacte coriaci, de color verd glauc, disposades al final del tronc o de les branques. Flors en raïms densos de fins 50 cm, blanquinoses. Floreix de maig fins l’agost. Fruit en baia carnosa, esfèrica, de fins 1,5 cm de diàmetre, de color taronja.

ATENCIONS: És sensible al fred ja que la temperatura ideal són els 22 oC, però pot suportar els 0o C. Ubicació a ple sol, tot i que tolera l’ombra parcial. Regs moderats perquè suporta bé la sequera, i qualsevol tipus de sòl. No requereix poda, tan sols retirar les fulles seques.


CONSELLS: S’empra com exemplar aïllat en parcs i jardins, en llocs abrigats, en rocalles  

Multiplicació per llavor

Plagues i malalties l’excés d’aigua pot provocar malalties fúngiques com Fusarium i Phytophthora


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Dracaena deriva del grec "drákaina" la femella del drac ("drákon" dragó) en referència a la saba rogenca que sembla la sang del drac. L’epítet específic draco ve del llatí "draco, -nis" drac.

Diu la llegenda que quan un drac moria , el seu cos es transformava en drago, així, la resina vermellosa que surt de les ferides és la sang del drac, i li se atribueixen propietats màgiques i medicinals. La sang de drago s’obtenia fent incisions a l’escorça del tronc.

Drago del Jardí de Benicalap de València
Els antics habitants de les Canàries, els guanxes, celebraven rituals al voltant d’aquest arbre, al que veneraven. Amb la seua fusta confeccionaven amulets protectors.

En 1867 un vent fort va tombar un drago gegantí, de 25 metres d’alçada i 23 de perímetre, que estava als jardins Franchy de L’Orotava. Actualment és famós el drago de Icod de los Vinos de la illa canària de Tenerife, al qual se li calcula una edat propera al miler d’anys.

Una llei del Govern de Canàries proclama el drago com el símbol natural de l'illa de Tenerife, conjuntament amb el pinsà de les Canàries

Dracaena draco va ser descrita per Linné i publicada a Systema Naturae, ed. 12: 246. 1767


Família Asparagaceae (Agavaceae)

1 comentari:

  1. El Drago es una espècie realment curiosa, jo el vaig veure a Tenerife fa molts anys, el mil.lenari que hi ha a Icod de los Vinos, hem vaig queda bocabadada.
    Molt bones fotos, Manel.
    Petonets.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...