divendres, 22 de novembre de 2013

Justícia




Castellà: Justicia de la India. Adatoda. Anglès: Malabar nut. Adulsa. Adhatoda. Vasa. Vasaka. Alemany: Indische Lungenkraut. Neerlandès: Malabarnoot

NOM CIENTÍFIC: Justicia adhatoda L.

SINÒNIMS:  Adhatoda zeylanica Medik.

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli,originari d’Àsia, amb tiges ascendents, erectes, que poden superar els 2,5 metres d’alçada. Fulles oposades, lanceolades, de 10-15 cm de llargària amb curt pecíol, de marge enter i color verd lluent. Les flors, en inflorescències en espigues terminals, són bilabiades, amb la corol·la de color blanc amb línies porpra que formen una malla d’arabesc al llavi inferior. Estan protegides per bràctees el·líptiques semblants a les flors de l’acant (Acanthus mollis) doncs pertany a la mateixa família. Cinc sèpals lanceolats. Androceu amb dos estams. Gineceu amb estil de més de 20mm. Generalment floreix a la primavera, tot i que pot florir ocasionalment en altres períodes. Fruit  en càpsula que conté entre quatre i sis llavors.

ATENCIONS: Gaudeixen del sol però han d’estar en llocs protegits dels rajos directes del ple sol de l’estiu, per evitar que creme les fulles. No és exigent amb el sòl i s’adapta perfectament a qualsevol terreny, sempre que estiga ben drenat. Als mesos de calor necessita reg moderat que disminuirà la resta de l’any.

CONSELLS: S’empra com exemplar aïllat o en petits grups, combinant amb altres plantes. També s’utilitza com pantalla per separar espais.
És de creixement ràpid pel que cal una poda, després de la floració, per mantenir l’arbust amb mides i forma adequada per quan torne a créixer la temporada següent.
Multiplicació per esqueix és fàcil, doncs arrelen sense problemes a la primavera i la tardor.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom genèric Justicia el va posar Linné en honor del jardiner escossés James Justice (1698–1763), autor d’un llibre sobre jardineria de gran èxit.
L’epítet específic adhatoda és la forma llatinitzada del nom natiu de l’Índia  d’aquesta planta “adathodai”, formada per “ada” que significa cabra, i “thodai" que significa no tocar, és a dir, que les cabres no la toquen.
Els alcaloides que contenen les fulles han fet que siga una planta usada tradicionalment en medicina popular a la Índia i Pakistan com broncodilatadora i mucolítica per mitigar l’efecte de l’asma, els refredats i la tos.
És la flor que representa la província pakistaní del Panjab.
Justicia adhatoda fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 15. 1753.

Família Acanthaceae

divendres, 15 de novembre de 2013

Pi canari




Castellà: Pino canario. Portuguès: Pinheiro-das-Canárias . Francès: Pin des Canaries. Anglès: Canary Island pine.  Alemany: Kanarische Kiefer. Kanaren-Kiefer. Neerlandès: Canarische den. Grec: Κανάριος πεύκη.

NOM CIENTÍFIC: Pinus canariensis Sweet ex Spreng.

DESCRIPCIÓ: Arbre endèmic de les Illes Canàries, de port piramidal, que pot aconseguir una altura de fins 40 metres però en la península no sol superar els 25 m d’alçada. Està ancorat al terra mitjançant un potent sistema radicular, amb una robusta arrel principal axiforme i altres secundàries. Té un tronc recte, columnar, amb escletxes en l’escorça exterior de color marró rogenc, que pot arribar als 2,5 m de diàmetre. Les fulles són verdes, aciculars, que ixen de la beina bassal amb tres acícules per beina, i són pèndules, de 20-30 cm de llarg. Les flors apareixen en primavera, en inflorescències masculines i femenines separades però al mateix peu (monoica). Les masculines en espigues còniques, i les femenines en estròbils que es convertiran en pinyes a la maduresa.  No té fruits pròpiament, però fa uns cons de 12-18 cm de llarg per 8-10 cm d’ample en la seua part més ampla, formats per les escates de l’estròbil que tanquen els pinyons alats, dos per escata.

ATENCIONS: Tolera diversos tipus de sòl, inclús els pobres en matèria orgànica i els calcaris, i és poc exigent amb el reg, ja que prefereix ubicacions assolellades i seques.  Resisteix temperatures entre -10oC a l’hivern, i fins més de 40oC en l’època seca de l’estiu. És doncs, una espècie xeròfita.
La processionària del pi l’ataca als jardins, però pot es combatre-la amb  Bacillus thuringiensis.

CONSELLS: Pel seu elegant i gran port s’ha estès el seu ús en parcs i jardins de gran part del planeta, així com arbre de carrer a Califòrnia. A Àfrica del Sud i Austràlia s’ha naturalitzat i forma part del paisatge. És l’únic pi amb tres acícules per beina, la qual cosa el distingeix de la resta de pins, a més, les fulles són més llargues que en altres pins, i pèndules.
Multiplicació per llavors que dispersa el vent. Les llavors conserven tot el poder germinatiu si es conserven entre -15oC i 0oC en recipients ben tapats, sense deixar que es sequen.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Pinus deriva del sànscrit “pitu”, que significa resinós, adoptat pels romans per anomenar al pi. Plini, Virgili i altres ja l’empraven. L’epítet específic canariensis fa referència al lloc d’on és originari: les Illes Canàries.
Aquest pi ofereix gran resistència al foc per  la grossa capa de súber que embolica el tronc. A més pot rebrotar des de qualsevol nivell del tronc gràcies al parènquima transversal. Aquesta propietat li permet tindre gemmes sobre la fusta que el cobreixen d’acícules, augmentant el seu efecte ornamental. 

Als llocs que habita a les Illes Canàries, amb un règim de pluges molt baix, arreplega la humitat de la boira i augmenta fins quatre vegades l’aigua de les precipitacions amb el degoteig de les fulles.
El ràpid creixement i la resistència al foc la convertit en un bon arbre de repoblació forestal.
Produeix fusta blanca, fusta corrent de pi, i fusta de tea (duramen), aromàtica i de color acaramel·lat, dura i d’estructura molt homogènia, apreciada en ebenisteria i talla.
És el símbol natural de la Illa de La Palma.

Família Pinaceae



dilluns, 4 de novembre de 2013

Casuarina de cua de cavall




Castellà: Casuarina. Pino australiano. Francès: Pin d'Australie. Anglès: Australian Pine. River Sheoak. Grec: Βοϊδόξυλο. Κασοναρίνα.  

NOM CIENTÍFIC: Casuarina equisetifolia L.

SINÒNIMS: Casuarina excelsa Dehnh.

DESCRIPCIÓ: Arbre, procedent d’Austràlia i del sud-est d’Àsia, que pot arribar als 30-35 metres d’alçada. Copa piramidal, esvelta però irregular, sobre un tronc recte d’escorça aspra i fissurada. Pot confondre’s amb un pi però les aparents fulles aciculars són en realitat petites branques que realitzen la fotosíntesi. Les vertaderes fulles són minúscules esquames, i estan situades als nusos d’aquestes branquetes, que prenen així l’aspecte dels equisets o cua de cavall. És un arbre monoic, amb flors unisexuals diminutes i sense valor ornamental. Les femenines formen una mena de petita pinya globosa amb una petita sàmara cadascuna.

ATENCIONS: Suporta la proximitat del mar i els sòls pobres, salins i calcaris. És un arbre ideal per als sòls pobres i secs, doncs suporta bé la sequera. Prefereixen climes càlids i ubicacions assolellades però també suporten temperatures de -7oC. 

CONSELLS: Per ser un arbre de gran port cal plantar-lo en jardins amb suficient espai. És de creixement ràpid. Plantat en solitari lluirà la seua silueta sempre verda, però també en alineacions o com tallavents.
Multiplicació per llavor sense cap tractament previ, doncs la germinació és alta durant 1-2 anys.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Casuarina fa referència al casuari d’Austràlia, l’au corredora amb plomatge semblant al fullatge de les espècies d’aquest gènere.
L’epítet específic equisetifolia deriva del nom del gènere Equisetum i “folia”, que significa fulla, pel paregut del que pareixen les fulles, dividides en septes, amb l’equiset.
La fusta és dura i bona per a la construcció, i és bon combustible.

Família Casuarinaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...