dilluns, 27 d’octubre de 2014

Catalpa. Catalpa comuna




Castellà: Catalpa. Italià: . Bignonia catalpa. Albero dei sigari. Francès: Catalpa commun. Arbre aux haricots. Anglès: Catawba. Common Catalpa. Indian Bean-tree. Alemany: Gemeine Trompetenbaum. Gewöhnlicher Trompetenbaum. Reichfruchtender Zigarrenbaum. Neerlandès: Trompetboom. Grec: Κατάλπα βιγνοϊοειδές. Κατάλπα η βιγνοϊοειδή

NOM CIENTÍFIC:  Catalpa bignonioides Walter

SINÒNIMS:  Bignonia catalpa L.

DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli de creixement ràpid que pot arribar als 15 metres d’alçada, procedent del sud-est dels Estats Units d’Amèrica, de capçada ampla, arrodonida i tronc curt, amb l’escorça de color marró clar i esquamosa. Fulles peciolades, oposades o verticil·lades, amb limbe cordiforme d’uns 20 cm, amplament ovals, amb l’àpex acuminat i marge enter, pubescents pel revers.  
Flors en inflorescències en panícula terminal, que apareixen de maig a juliol, amb flors amb curt pedicel, de calze bilabiat i corol·la acampanada, amb tub unflat i cinc lòbuls irregulars, de color blanc amb petites taques de color porpra o groc a la gorja i lòbuls inferiors. El fruit és molt característic de l’espècie, una càpsula cilíndrica molt llarga i estreta (20-28 cm de llarg per 1 cm de gros aprox.) que penja (pèndula), verda que va fent-se marró a la maturitat, i es manté durant molt de temps a l’arbre, fins que s’obri per dues valves i va soltant les llavors alades amb pèls blancs als dos extrems.

ATENCIONS: És un arbre bastant rústic que resisteix la pol·lució, les glaçades i els sòls calcaris però li agrada que siguin rics i solts, i necessita aigua a l’estiu. Per obtenir una bona floració cal que situar-lo a ple sol

CONSELLS: En jardineria s’empra com exemplar aïllat, formant grups o en alineacions, doncs dona molt bona ombra a l’estiu.
Cal recordar que les inflorescències apareixen a l’extrem de les branquetes, pel que una poda deficient pot provocar que no apareguin les flors, el principal atractiu d’aquest arbre.

Multiplicació per llavors que es poden emmagatzemar durant dos anys mantenint un alt grau de germinació.  També per esqueix semi-llenyós  a l’estiu arrelat sota plàstic.  


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Catalpa ve del nom que els indígenes cherokee donaven a aquesta espècie. En realitat l’ús del nom Catalpa és un error de transcripció del botànic Scopoli, que va fer la primera descripció del gènere, que va nomenar Catalpa per Catawba, l’autèntic nom d’aquest arbre per als natius americans.
L’epítet específic, bignonioides, deriva del gènere Bignonia i del grec “εἷδος eidos” aspecte similar, en referència al paregut de les flors amb les de la bignònia (Podranea ricasoliana)     
Sense flors pot confondre’s amb Paulownia tomentosa, però la catalpa té fulles en verticils de 3 i el tacte és més aspre que en la Paulònia.
La fusta és dura i difícil de treballar però s’empra per  fer pals i travesses de ferrocarril.
Carles Linné la va publicar en Species Plantarum, vol. 2, p. 622, en 1753 amb el nom de Bignonia catalpa; més tard va ser descrita novament amb el nom de Catalpa bignonioides per Thomas Walter i publicada en Flora Caroliniana, secundum, 64 en 1788

Família Bignoniaceae

dilluns, 20 d’octubre de 2014

Tipuana. Acàcia de flor groga




Castellà : Tipa. Tipuana. Palo rosa. Portuguès: Amendoim-acácia. Tipuana. Anglès: Rosewood. Francès: Tipa. Palo rosa. 

NOM CIENTÍFIC: Tipuana tipu (Benth.) Kuntze

 SINÒNIMS:  Machaerium tipu Benth.

DESCRIPCIÓ: Arbre semicaducifoli de ràpid creixement, procedent d’Amèrica del Sud especialment d’Argentina i Bolívia, d’escorça gris obscur amb escletxes verticals, que pot arribar als 25 metres d’alçada, amb una capçada densa i ampla amb forma de para-sol. Fulles oposades, compostes, imparipinnades, de 10-20 cm de llargària i 7-11 parells de folíols peciolulats, oblongs, de marge enter, disposats de manera alterna en dues files oposades. Les inflorescències apareixen en raïms axil·lars i terminals, amb flors de llarg pedicel i calze acampanat, acabat en cinc dents desiguals i curtes. Corol·la papilionada de color groc  ataronjat, amb l’estendard emarginat i amb una taca rogenca a la base. Androceu amb 10 estams dels quals 9 soldats formant un tub i un de lliure, d’anteres blanques. Floreix en juliol i agost a l’hemisferi nord i en desembre i gener al sud d’Amèrica. El fruit és un llegum alat, tipus sàmara, el·líptic de 4-7 cm de longitud i 1,5-2,5 cm d’amplada, amb ala coriàcia i una sola llavor.
 
Tipuanes del Jardí del Túria de València
ATENCIONS: Aquest arbre s’adapta a variades condicions de sòl sempre que siguen fèrtils i ben drenats, li agrada el sol directe i resisteix bé la sequera i glaçades lleugeres.

CONSELLS:  En alineacions en carrers i passejos, però en zones urbanes la millor ubicació és en jardins, doncs té arrels són força agressives, per la qual cosa no és aconsellable plantar aquest arbre prop d’edificacions o paviments. Cal formar la creu bastant alta per evitar que les branques pengen fins el terra.  Admet bé la poda.

Multiplicació directament per llavor sense cap tractament previ, tot i que es poden posar a remulla durant 48 hores abans de sembrar en una barreja de sorra i terra a una profunditat d’1,5-2 cm, tapar amb un cristall o plàstic transparent i deixar en un lloc calent i ombrívol.



ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Tipuana  deriva de “tipu” el nom que els nadius de Bolívia donaven a l’arbre. L’epítet específic tipu fa al·lusió al mateix fet.
L’arquitecte i paisatgista Carlos Thais va difondre l’ús de la tipuana com arbre ornamental en parcs, avingudes i bulevards  a les principals ciutats d’Argentina i el va donar a conèixer a la resta del mon, des de finals del segle XIX i principis del XX.
S’empra per reforestar àrees amenaçades per la desertificació car suporta climes àrids. La fusta és bona per a treballar en fusteria i ebenisteria. L’escorça conté tanins que s’aprofiten per adobar pells. I les fulles són un bon aliment pel bestiar. A més a més la seua resina roja té propietats astringents.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dimarts, 7 d’octubre de 2014

Bulbine, Cua de gat




Castellà: Flor de serpiente.  Cola de gato. Anglès: Snake flower, Cat's tail, Burn jelly plant.

NOM CIENTÍFIC:  Bulbine frutescens (L.) Willd.

SINÒNIMS:  Anthericum frutescens L.

DESCRIPCIÓ:  Procedeix de Sud-àfrica de les valls seques, riques en suculentes, d’Eastern Cape.  És una planta de creixement ràpid que forma una mota de tiges sovint amb arrels adventícies que ajuden a estendre’s. Fulles suculentes, linears i perennes de fins mig metre d’alçada que semblen una roseta basal però, en realitat, surten com a ramificacions de la tija. Escapus florals, que sobreïxen de les fulles, amb flors, en raïm terminal, de sis tèpals grocs o color taronja i una línia longitudinal més fosca, formant una estrella vistosa. Androceu amb estams plomosos grocs que destaquen sobre el color taronja dels tèpals. La floració és molt llarga, de primavera fins la tardor o principis d’hivern. El fruit és una càpsula redona i fosca amb llavors que el vent dispersa. El cultivar “Hallmarck”, amb les flors color taronja, com les d’aquestes fotos,  és la varietat més vistosa
Sense flor es pot confondre amb el gamó (Asphodelus fistulosus ) però, com el seu nom indica, aquest té les fulles buides, mentre que bulbine les té carnoses.


ATENCIONS: És una planta poc exigent i amb poca atenció llueix tot l’any. És indiferent edàfic, és a dir, que vegeta bé tant en sòl àcid com bàsic. Prefereixen ple sol però van bé en semi-ombra, en sòls ben drenats i amb compost. A pesar de ser planta de clima sec, i a que resisteix bé la sequera, s’adapta bé a la humitat i a temperatures fredes.


CONSELLS: S’empra interior o en plantacions en massa, en massissos, com a planta per a cobrir el sòl o en rocalles, i també per confeccionar bordures. Ideal per a jardineria de baix manteniment. Creix molt ràpidament, pel que cal podar quan estiga desordenada, així com tallar els raïms florals marcits per fomentar noves floracions.

Multiplicació per llavors, esqueixos o per divisió de mates a la primavera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom genèric deriva del llatí “bulbus” bulb, a pesar que aquesta espècie no és bulbosa. L’epítet específic prové de “frutex” arbust, perquè en ser perenne pareix un arbust, encara que és una herbàcia.
Convé tindre aquesta planta al jardí perquè és útil com remei de primers auxilis en cas de cops i rascades infantils. De les fulles tendres s’obté un suc gelatinós paregut al d’Aloe vera amb propietats paregudes, bo per a les cremades, erupcions, picadures d’insectes, acne, pell clavillada, etc. En infusió es pren per a alleugerar els símptomes de refredats i artritis. 

Família Liliaceae (Xanthorrhoeaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...