dilluns, 24 de setembre de 2012

Xicarandana. Xicranda




Castellà: Jacaranda. Jacarandá. Tarco. Gualanday. Portuguès: Jacarandá-mimoso. Francès: Flamboyant bleu. Italià: Jacaranda Blu. Anglès: Blue Jacaranda, Black Poui. Alemany: Palisanderholzbaum.

NOM CIENTÍFIC: Jacaranda mimosifolia D.Don

SINÒNIMS: Jacaranda acutifolia Humb. & Bonpl.; Jacaranda ovalifolia R.Br.

DESCRIPCIÓ: Arbre de fins 20 metres d’alçada, procedent d’Amèrica del Sud (Brasil i Argentina principalment), amb la copa de 4 a 6 metres d’amplada poc densa, pel que fa una ombra de mitjana intensitat. Les fulles són grans, entre 30 i 50 cm, compostes, bipinnades, molt dividides i de color verd clar. Les nombroses flors de color blau violaci, i molt perfumades, començaran a eixir abans que les fulles, i continuaran des de maig fins la tardor. Surten en raïms erectes les flors tubulars acabats en cinc lòbuls desiguals. Hi ha una floració a la primavera i, de vegades, una segona floració a finals de l’estiu. Els fruits són unes càpsules planes dehiscents, en forma de postisses, de color bru obscur que s’empren en floristeries com ornamentals. A l’hivern perd les fulles i queden els fruits. 

 ATENCIONS: És molt sensible al fred en temperatures inferiors a -10C. Els exemplar joves no suporten els 0 0C, doncs moren. En llocs assolellats ofereix floracions abundants. Prefereix el sòl humit, doncs el sòl sec limita el creixement, i ben drenat. No té, però, preferències edàfiques i vegeta be sobre qualsevol tipus de sòl, excepte els salins.

CONSELLS: L’ample ramatge és trencadís, pel que cal tindre precaució amb vents de mitjana i forta intensitat.

La bellesa de les flors el fa ideal per a la jardineria en parcs i jardins urbans, carrers i alineacions, aïllats o en grups.
També cal tindre en compte que les flors , al caure, formen un tapís al voltant de l’arbre que l’impregna del seu delicat perfum però en alguns casos pot ser molest.

SABIES QUE… el nom del gènere Jacaranda  ve del guaraní “Jacarandà” que significa fragant, en al·lusió al delicat perfum que desprenen les flors. L’epítet específic mimosifolia fa referència a la forma de les fulles, semblants a les de la mimosa.
L’extracte de fulles de xicarandana te propietats bactericides i, a més, tenen la propietat d’atrapar la contaminació de l’aire. 

La fusta és bona per fusteria d’interiors i ebenisteria 
però no s’utilitza en construcció perquè és una de les fustes preferides per les termites.
Pretòria, la capital de Sud-àfrica, és coneguda com la ciutat de Jacaranda o Jakarandastad, per la gran quantitat d’arbres que tinyen la ciutat  de blau en primavera.

Una llegenda guaraní diu que Pilar, la filla d’un cavaller espanyol, s’enamorà d’un jove guaraní, Mbareté, i van decidir escapar-se per l’oposició de les famílies al seu amor. El cavaller els va perseguir i, quan els va trobar, va disparar al jove indígena però la jove es va interposar i va caure morta pel tret de son pare. Aquest, enfurit, va matar també al guaraní. Al sendemà el remordiment el va fer tornar al lloc on havia comés el crim i només va trobar un bell arbre, la xicranda. Mbareté s’havia convertit en el tronc i Pilar en les flors.

Família Bignoniaceae


Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A


dimarts, 11 de setembre de 2012

Iuca



Flors de iuca

Castellà: Yuca. Gallego: Iuca. Italià: Iucca. Alemany: Palmlilien. Anglès: Yucca. Neerladès: Palmlelie.

NOM CIENTÍFIC: Yucca sp. (Yucca gloriosa L. i Yucca elephantipes Regel són les espècies més corrents al nostre territori)

Iuca als Jardins dels Vivers de València
 DESCRIPCIÓ: Plantes exòtiques procedents del sud-est dels Estats Units, Centreamèrica i les Antilles. Te una tija, forta però no molt grossa, encara que, de vegades, tenen dues tiges, a més dels fillols que fan que semble ramificada. Les fulles creixen en roseta, fortes, llargues i acabades en punta que pot travessar la pell (la Y. gloriosa, doncs la Y. elephantipes no té espina terminal i les fulles són molt més grans, d’un verd lluent i el marge un poc serrat). La floració és espectacular, sempre en exemplars de certa edat i als mesos més càlids, apareixen les flors en una panícula terminal de més d’un metre d’alçada, amb flors campanulades de color marfil, de més de tres centímetres de grandària, que pengen durant varies setmanes. A diferència de les fulles, les flors de la Y. gloriosa són més grans que les de la Y. elephantipes. Els fruits són verds, i quan maduren prenen un color bru.
Panícula

ATENCIONS: Les iuques agredeixen els ambients semblants a les zones d’origen, és a dir, llocs càlids i assolellats però també prosperen en jardins septentrionals si els hiverns no són massa forts. Les agrada el sòl lleuger, solt i amb bon drenatge.

CONSELLS: Si el terreny, on pensem plantar la iuca, és pesat caldrà posar una bona capa de grava al fons del clot, per afavorir el drenatge.
Per l’aparença de petita palmera s’empra en jardins de tipus mediterrani i semidesèrtics combinada amb plantes de condicions climàtiques i característiques afins, i també en jardins litorals.

Fulles grans i fortes

SABIES QUE… El nom "iuca" deriva del que portaren els espanyols pres de la llengua dels indis Arawaks d’Haití (Yucca). 
Al proper oest dels –estats Units és coneguda com “fantasma de cementiri”, doncs creix sovint als cementiris i quan floreixen semblen aparicions flotants.
Les iuques tenen un sistema de pol·linització molt especialitat que està a càrrec d'arnes de la família Prodoxidae o arnes de les iuques. L'insecte transfereix el pol·len dels estams d'una planta a l'estigma d'una altra planta i a la vegada pon els seus ous en la flor i la larva s'alimenta d'algunes de les llavors però no de totes.
Les parts comestibles d'algunes iuques poden ser fruits, llavors, flors, tiges florides i més rarament les arrels; en tot cas no s'ha de confondre amb la mandioca que malgrat anomenar-se també iuca és de la família euforbiàcia i no està relacionada botànicament amb el gènere Yucca.
Durant els anys de 1897 a 1907, Carl Ludwig Sprenger aconseguí i donà nom a 122 híbrids de iuques.
La "flor de la iuca" és la flor de l'Estat de Nou Mèxic

Família Agavaceae
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...