dilluns, 28 de juliol de 2014

Tradescància




Coa de moix. Fulla d’ombra. Mostatxos del rei. Castellà: Amor de hombre. Estrellita. Portugués: Herva da fortuna. Italià: Tradescanzia sudamericana. Francès: Éphémère de Rio. Anglès: Small-leaf Spiderwort. Wandering-Jew.

NOM CIENTÍFIC:  Tradescantia fluminensis Vell.

SINÒNIMS:  Tradescantia albiflora Kunth

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne, herbàcia, procedent d’Amèrica del Sud, especialment Brasil i Argentina, amb tiges articulades de creixement horitzontal, prostrat, dels nusos de les quals poden sortir arrels que es fan tuberoses. Les fulles naixen també dels nucs, disposades de manera alterna en dues files oposades, amb la base abraçant la tija; són un poc carnoses, amb el limbe oval-lanceolat i el marge enter, de color verd per l’anvers i violaci pel revers. Presenta inflorescències en raïms terminals amb flors trímeres; calze format per tres sèpals lliures i iguals coberts de tricomes; corol·la amb tres pètals blancs igualment lliures i iguals; Androceu format per sis estams de filament barbat. Floreix de març a ‘agost.  El fruit és una càpsula loculicida però en les nostres latituds no fructifica

ATENCIONS:  És una de les espècies més cultivades perquè, a pesar del seu port herbaci, és una planta prou rústica i fàcil de cultivar en climes temperats i càlids, però  no suporten bé temperatures inferiors a 12-15o C. Agrada de sòls fèrtils que retinguen humitat però que no entollen, i regar de manera espaiada, deixant que la superfície del sòl ja estiga seca.  Suporta bé la penombra però el millor lloc serà una ubicació on tinga molta llum sense sol directe. Per a mantindre una forma compacta convé fer una poda dràstica quan la vegem desmanegada.  Per aquesta raó també és aconsellable reproduir la planta cada any, de manera que tinguem sempre exemplars nous i sans.

CONSELLS:  S’usa principalment en interiors, per a cultiu en test o cistelles penjants, però també es pot utilitzar en exteriors com a planta entapissant no trepitjable. Hi ha nombrosos cultivars, alguns variegats que poden confondre’s amb Tradescantia zebrina, però aquesta té les flors solitàries, no en raïm, i són de color rosat.
Multiplicació: Es reprodueix amb facilitat per divisió de mata o per esqueix, al qual cal deixar assecar un poc abans de plantar, en primavera.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Tradescància  és en honor del naturalista  John Tradescant Jr. (1608-1662), naturalista que va introduir al Regne Unit nombroses espècies de plantes americanes recol·lectades en les tres expedicions que va realitzar a Virginia (Estats Units). L’epítet fluminensis deriva de “ Flumen Januarii” que és el nom en llatí de la ciutat de Rio de Janeiro".
A Austràlia, Nova Zelanda i Florida són considerades males herbes perquè poden destruir boscs autòctons.  Formen una densa capa de més d’un pam sota de la coberta d'arbres del bosc, gràcies a una notable tolerància a l'ombra, que asfixien les plantes a nivell del sòl i impedeix la regeneració natural de les espècies més altes i, si no es controla, pot conduir a la destrucció dels boscos nadius.
A Espanya ha sigut inclosa en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores, aprovat per Reial Decret 1628/2011, de 14 de novembre, per la qual cosa està prohibida a Espanya la seua introducció en el medi natural, possessió, transport, tràfic i comerç, per ser una amenaça potencial per a les espècies autòctones. Donat que un petit fragment de la planta pot arrelar amb èxit, cal no abandonar les deixalles de jardineria en llocs propers a ambients naturals.
Tradescància fluminensis va ser descrit per José Mariano da Conceição Vellozo i publicat en Florae Fluminensis 3: 140, pl. 152. 1825

 Família Commelinaceae

dilluns, 21 de juliol de 2014

Tuia oriental, Arbre de la vida


Exemplars del Jardí de Vivers de València

Castellà: Tuya oriental. Árbol de la vida. Èuscara: Ekialdeko tuia. Portuguès: Biota-da-china. Tuia-da-china. Italià: Tuia orientale. Tuia cinese. Francès: Thuya d'Orient. Anglès:  Chinese Thuja. Oriental Arborvitae. Alemany: Chinesischer Lebensbaum. Morgenländischer Lebensbaum. Neerlandès: Oosterse Levensboom. Grec:  Θούγια ανατολική.  Xinès: bai ce (侧柏).

NOM CIENTÍFIC:  Platycladus orientalis (L.) Franco 

SINÒNIMS:  Thuja orientalis L.; Biota orientalis (L.) Endl.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre monoic originari del nord-oest de la Xina, que pot arribar als 10 metres d’altura, de port piramidal i dens fullatge amb branquetes aplanades en vertical, que ramifica des de la base. El tronc recte és de color terrós i està cobert de tires verticals que es desprenen. Les fulles, esquamiformes, disposades en quatre files, decussades, punxegudes i aplanades, es distribueixen en rametes alineades en un pla vertical. 

Varietat 'nana'
Les inflorescències masculines són petites, groguenques i ubicades a l’àpex de les branques. Els cons femenins són blavosos i van fent-se marrons a la maduresa; estan formats per 6-8 esquames aplanades, mesuren més o menys un centímetre de diàmetre i presenten protuberàncies ganxudes. Les valves s’obrin per la part oposada al peduncle

ATENCIONS:  És una espècie molt rústica adequada per a la jardineria mediterrània, ja que s’adapta a diferents climes, suporta els sòls calcaris i el reg escàs, encara que prefereix sòls profunds, humits i ben drenats. Ubicació a ple sol o mitja ombra

CONSELLS:  S’empra per a formar pantalles i tanques, però també com a exemplar aïllat i admet la topiària. El que més s’empra en jardineria són els cultivars. Hi ha varietats nanes, piramidals i de tons auris, com la varietat ‘elegantissima’ que presenta tons daurats a la primavera. 
Multiplicació per esqueix o per llavors amb estratificació de 60 dies a 4oC.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Platycladus  està compost pels vocables grecs “platy, πλατος” ample, pla, i “κλάδόος”,  branca, rameta, és a dir, de branques planes, en al·lusió a les rametes que es desenvolupen en un pla vertical. El gènere al qual estava adcrita aquesta espècie fins fa poc de temps, Thuja, deriva del grec “thia” o “thyon” que significa arbre resinós. El seu nom específic, orientalis, fa referència al seu lloc d’origen, la Xina.


Platycladus orientalis és l’única espècie acceptada del gènere Platycladus. En els textos més antics, Platycladus s'inclou sovint en el gènere Thuja , però està només llunyanament relacionat amb aquest gènere. Les diferències són evidents: els seus cons diferents, llavors sense ales, i el seu fullatge gairebé sense olor.
La fusta del seu tronc s’ha usat per a la construcció de temples budistes, per ser imputrescible, i com a encens.  És una de les cinquanta plantes fonamentals en la medicina tradicional xinesa, emprada com a astringent i emmenagog.

Família Cupressaceae

dijous, 10 de juliol de 2014

Palmera nana




Castellà: Palmera enana. Francès: Palmier nain. Dattier du Mékong. Anglès: Dwarf date palm. Roebelen date palm. Pygmy date palm.  Neerlandès: Dwerg dadelpalm.

NOM CIENTÍFIC:  Phoenix roebelenii O'Brien


DESCRIPCIÓ: Petita palmera de creixement lent, que por arribar als 5 metres però normalment no passa d’un metre d’altura. És gràcil, elegant i quasi transparent, procedent de la ribera del riu Mekong, de Vietnam i el nord de Laos. Resulta molt decorativa per l’aspecte delicat i exòtic del petit estípit coronat de lleugeres fulles pinnatisectes i corbades, d’aspecte plomós, de fins un metre; el limbe té uns cinquanta folíols, suaus i de color verd, a cada costat del raquis i els més pròxims a la base tenen forma d’espina. És una planta dioica. Les inflorescències femenines mesuren uns 30-40 cm embolcallades per una espata coriàcia amb dues quilles. Les inflorescències masculines surten pèndules i més grans, de fins 60 cm, amb espata no aquillada, amb flors de pètals acuminats i marges dentats. Floreix a l’estiu. El fruit és una drupa més menuda que la resta d’espècies del gènere, de forma obovoide i de colors taronja que amb el temps gira a verdós per acabar d’un color bru obscur al madurar. 

ATENCIONS: Vegeta bé en llocs càlids on els hiverns a penes baixen de zero graus (suporta -3oC si és per poc temps). Els exemplars joves es poden  cultivar en contenidors grossos en terrasses i patis al sol o amb ombra mitjana però amb bona llum, perquè lluïsca més.  Necessita substrat o sòl lleuger i ric en matèria orgànica.
La poda serà la mateixa que les demés espècies del gènere però sempre amb ulleres de protecció, doncs té espines desagradables.

CONSELLS: Tot i que les cultivades tenen un sol tronc, el seu hàbit és multicaule, amb estípits de diferents altures, de vegades corbats, que augmenten l’efecte decoratiu per qualsevol racó del jardí. És excel·lent per a petits jardins, plantat com exemplar aïllat o en grups de 3-5 plantes.

Multiplicació per llavors que solen germinar als dos o tres mesos. Amb els trasplantaments pateixen i poden estar  prou temps mig marcides.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El generic Phoenix deriva del grec “φοῖνιξ  phoinix “ o de “φοίνικος  phoinikos” que era el nom que donaven Teofrast i Plini el Vell a la palmera datilera (Phoenix dactylifera). És probable que el nom faça referència al fenici Phoenix, fill d’Amyntor i Cleobule en la Ilíada d’Homer, però altres autors diuen que es refereix a l’au Fènix, l’au sagrada de l’Antic Egipte.
 L’epítet específic, roebelenii, és en honor a l’alemany Roebelen, estudiós de les orquídies, que va recol·lectar aquesta espècie en Laos per introduir-la a Anglaterra en 1889.  
És una planta de les anomenades reòfiles, que poden viure en les corrents d’aigua. Aquesta petita palmera pot estar baix l’aigua durant les crescudes periòdiques del Mekong.
Phoenix roebelenii  va ser descrita per James O'Brien i publicada en The Gardeners' Chronicle: a weekly illustrated journal of horticulture and allied subjects. ser. 3 6: 475, f. 68. 1889.

Família Arecaceae (Palmaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...