dimecres, 30 de setembre de 2015

Conval·lària. Cintetes




Castella: Convalaria. Barba de serpiente. Portuguès: Grama preta. Grama-pelo-de-urso. Francés: Muguet du Japon.  Anglès:  Dwarf lilyturf. Mondograss, Fountainplant, Monkeygrass. Alemany: Lilienrasen, Schlangenbart.


NOM CIENTÍFIC: Ophiopogon japonicus (Thunb.) Ker Gawl.

SINÒNIMS:  Convallaria japonica Thunb.

DESCRIPCIÓ:  Herbàcia cespitosa de fulla perenne, procedent de Xina i Japó, amb arrels tuberoses i fulles linears, planes, de color verd, de fins a 40 cm de llargària. Flors hermafrodites en raïms curts, de color blanc o lila pàl·lid. Fruit en forma de baies d'un decoratiu color blau brillant com la porcellana, de la grandària d'un pèsol.   



ATENCIONS: Resisteix les baixes temperatures de fins a -20oC però vegeta bé a ple sol i en ombra parcial, en qualsevol tipus de sòl, inclús els calcaris però ben drenats, tot i que suporta el sol mullat. Suporta la sequera però prefereix regs regulars



CONSELLS: S'empra com coberta vegetal baix dels arbres, perquè proporciona una excel·lent capa vegetal, en bordures i en test. Hi ha cultivars nanos, de no més de 4-5 cm d’alçada, que de vegades es venen per decorar aquaris, tot i que no és una planta aquàtica. També varietats amb ratlles blanques a les fulles, per la qual cosa pot confondre’s amb la popular cinta (Chlorophytum comosum)


Multiplicació Per divisió de mata, en qualsevol època, i per brots laterals a la primavera. També per llavor prèvia estratificació en fred

Plagues i malalties: No hi ha plagues ni malalties que suposen un problema per al cultiu d’aquesta espècie.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Ophiopogon deriva del grec “ophis” serp, i “pogon” barba, probablement referint-se a les seues fulles. El nom específic és un epítet geogràfic que al·ludeix al seu origen japonès.

Segons Chinese Herbal Medicine Materia Medica, l'herba és dolça, lleugerament amarga i lleugerament freda, entra en els canals de cor, els pulmons i l'estómac i nodreix el yin de l'estómac, la melsa, el cor i els pulmons, elimina la calor i la irritabilitat es tranquil·litza.
És particularment valuós per a la prevenció de l'erosió del sòl

Ophiopogon japonicus va ser descrita per (Thunb.) Ker Gawl. i publicada en Botanical Magazine 27: pl. 1063, en el año 1807.
 
Família Liliaceae (Asparagaceae)

dilluns, 28 de setembre de 2015

Parquinsònia. Parkinsònia.





Castellà: Parkinsonia, Palo verde. Espinillo. Francès: Épine de Jérusalem. Anglès: Mexican palo verde. Alemany: Jerusalemsdorn 


 NOM CIENTÍFIC: Parkinsonia aculeata L

SINÒNIMS: Parkinsonia thornberi M.E.Jones  

DESCRIPCIÓ:  Arbret o arbust caducifoli de fins a 8 metres d'alçada, procedent del sud-oest dels EE.UU, Mèxic, Argentina i el Carib, amb el tronc verd quan jove que amb el temps es fa clavillat longitudinalment, i amb branques verdes fotosintetitzadores. Les fulles i les tiges tenen espines de tres puntes. Fulles compostes per 3-4 pinnes d’un pam de llargària, amb dues files d'uns 30 petits folíols ovals que cauen amb la sequera, i estípules en forma d'espines. Flors, en llargs raïms axil·lars penjants, zigomorfes, amb cinc pètals desiguals i arrugats, el superior amb taques rogenques, fragants, d’uns dos centímetres de diàmetre. Floreix de juliol a setembre. Fruit en llegum amb estrangulacions entre les llavors, de color terrós quan madura, bastant persistent a l’arbre, amb 1-3 llavors viables. 

 ATENCIONS: Requereix poc manteniment. Aquesta espècie és prou resistent al fred si no és excessiu. Té creixement ràpid i no és gens exigent en sòls, àcids o calcaris, si estan ben drenats, encara que siguen pobres i secs. Ubicació a ple sol. Només regs a l'estiu


CONSELLS:  En jardineria sol utilitzar-se com a exemplar aïllat per a poder gaudir de la seua floració i rames pèndules, o com a tanca defensiva en forma d'arbust. La gran resistència al vent la fa ideal per a bardisses. És perillós plantar-ho en zones de pas de persones, llevat que se li tallen les branques més baixes amb periodicitat, a causa de les nombroses espines que posseeix.

Multiplicació per llavor amb tractament previ, per reblanir la dura coberta de la llavor, mantenint-les a remulla durant 48 hores. També es reprodueix amb facilitat per els fillols.
Plagues i malalties: Sense plagues ni malalties dignes de menció



ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom genèric Parkinsonia va ser atorgat en honor del botànic i farmacèutic anglès John Parkinson (1567–1650). El nom específic aculeata procedeix del llatí “aculeus-i“ espina, agulló, més el sufix “-atus-a-um” que indica possessió, és a dir, proveït d'espines o agullons.

És  una espècie invasora a Austràlia, África tropical, Hawaii, i altres illes de l'oceà Pacífic. Espècie inclosa en el llistat espanyol d'espècies exòtiques amb potencial invasor, per la qual cosa el seu cultiu no es recomana o ha de restringir-se.
En medicina popular s'empra la infusió de les fulles com febrífugs i sudorífic, com antiepilèptic i abortiu. L’escorça amb sucre i llima s'utilitza contra la tos.

Parkinsonia aculeata va ser descrita per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 375. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Caesalpiniaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...