Espina de Crist, Lletera espinosa

Sang de Crist. Corona d’espines. Castellà: Corona de Cristo. Corona de espines. Portuguès: Coroa-de-cristo. Dois-irmãos, Bem-casados. Francès: Couronne d'épines. Couronne du Christ. Épine du Christ. Italià: Corona di Cristo. Alemany: Christusdorn. Anglès: Crown of thorns, Christ plant, Christ thorn.

NOM CIENTÍFIC:  Euphorbia milii Des Moul.

SINÒNIMS: Euphorbia bojeri Hook.  

DESCRIPCIÓ: Arbust llenyós molt ramificat amb tiges de fins metre i mig d’alçada i espines punyents, procedent de Madagascar. Les fulles de distribució alterna, arrodonides de color verd clar amb estípules en forma d’espines al punt d’inserció a la branca. Les flors apareixen en ciatis d’un intens color roig, entre febrer i juny. Les flors són petites, una sola flor femenina envoltada per flors masculines, totes encerclades per cinc glàndules nectaríferes de color groc vermellós, i tot el conjunt al centre de les dues bràctees de color viu que són les que donen el toc decoratiu. Fruit en càpsula ovoide trilobada.

Hi ha molts conreessis, alguns dels quals semblen ben poc a la planta mare per la diferència d’alçada i pel color de les flors. Pot assolir el metre i mig però alguns conreessis passen del 2,5 metres d’alçada. Les flors poden ser de color taronja, groc o blanc, a més del roig que és l’original.

ATENCIONS: És una planta molt rústica, resistent i decorativa que pot resistir la sequera prolongada però no suporta l’excés d’humitat. Creix sobre qualsevol sòl a condició d’estar ben drenat però tem al fred, i suporta malament les temperatures inferiors als 10^oC i no sobreviu a les gelades. Vegeta bé a mitja ombra o al sol directe després d’un temps d’aclimatació.

CONSELLS: Cal portar guants gruixuts quan hagem de manipular-la per la gran quantitat d’espines de les seues branques. A més a més cal anar amb compte amb el làtex tòxic que conté, que pot causar irritació als ulls, boca i pell.

Multiplicació per estaques a la primavera. Cal deixar que s’aseque el tall abans d’enterrar l’esqueix en una barreja de turba i arena. Es 6-8 setmanes emetrà arrels.

Plagues i malalties: Pot ser atacada per la mosca blanca i l’aranya roja però el principal enemic és l’excés d’humitat que podreix les arrels.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

 L’epítet específic milii és en honor del  Comandant Pierre Bernard Milius (1773-1829), governador de l'Illa de la Reunió, que va participar en una expedició pels mars d’Àfrica i va introduir aquesta euforbiàcia a França el 1821 com a planta ornamental. 

Euphorbia milii va ser descrita per Charles des Moulins i publicada en Bulletin d'Histoire Naturelle de la Societe Linneenne de Bordeaux 1(1): 27–30, pl. 1. 1826.

Família Euphorbiaceae

Ficus lyrata

Castellà: Ficus lira. Higuera de hojas de violin. Portuguès: Figueira-lira, Figueira-lirata, Figueira-violino. Francès: Figuier à feuilles lyrées, Figuier lyre, Ficus à feuilles de violon. Anglès: Fiddle-leaf fig. Alemany: Geigen-Feige. Neerlandès: Vioolbladplant. Tabaksplant.

NOM CIENTÍFIC: Ficus lyrata Warb.

SINÒNIMS: Ficus pandurata Sander.

DESCRIPCIÓ: Arbre procedent d’Àfrica tropical que pot assolir els 10 metres d’alçada, amb la capçada ampla i arrodonida, perennifoli, amb fulles alternes peciolades, de consistència coriàcia, amb el limbe de més d’un pam amb forma de violí i base cordada, venes marcades i marge ondulat. Estípules triangulars de 2-4 cm de llarg. Les flors en siconi, com tots els Ficus, que en madurar formarà el fruit, la figa, que surt solitària o en parelles a l’axil·la de les fulles, sèssil, de forma globosa, de 4-6 cm de diàmetre, de color verd amb punts blancs.

ATENCIONS: Tot i que és una planta tropical suporta gelades dèbils i esporàdiques. Prefereix terres soltes i fèrtils amb un bon drenatge, i reg moderat perquè l’excés d’humitat fa que les fulles es facen grogues i caiguen. Cal ubicar la planta a un lloc protegit del sol directe de migdia però necessita molta llum.

CONSELLS: És una espècie que s’utilitza com a planta d’interior, com el popular Ficus benjamina, però en climes temperats es planta també al jardí. A l’interior sorprèn per las grans i lluentes fulles, el seu principal atractiu ornamental, i a l’exterior es planta en parcs, solitaris o en grups, però els fruits madurs i les grans fulles resulten molestes quan cauen en zones de pas.  

Multiplicació per llavor, tot i que és difícil trobar-ne. Més fàcil és reproduir-lo mitjançant esqueix o per capficament a principis de l’estiu.

Plagues i malalties: Es molt resistent a plagues i malalties

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ficus és el nom que els antics romans donaven a la nostra figuera (Ficus carica). L’epítet específic lyrata deriva del llatí “lyra” lira, l’instrument musical de corda, en referència a la forma de les fulles que recorden la forma de la caixa d’aquest instrument.

Al seu lloc d’origen creix normalment com epífita, al damunt d’altres arbres, des d’on emet arrels cap a terra que, poc a poc, van envoltant el tronc de l’hoste fins que l’estrangula.

Com passa en altres tipus de Ficus només hi ha un tipus de vespa capaç de pol·linitzar les figues de Ficus lyrata, en aquest cas és Agaon spatulatum que no pot reproduir-se sense la presència d’aquest Ficus.

Ficus lyrata va ser descrita per primera vegada per Otto Warburg i publicada en Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie V. 20. 172-173. 1894

Família Moraceae