dimecres, 25 de gener de 2017

Esparreguera de jardí



Castellà: Esparraguera africana. Portuguès: Aspargo pluma. Aspargo rabo de gato. Francès: Asperge à fleurs denses. Anglès: Asparagus fern. Plume asparagus. Foxtail fern. Alemany: Zier-Spargel.     

NOM CIENTÍFIC: Asparagus densiflorus (Kunth) Jessop;

SINÒNIMS: Asparagopsis densiflora Kunth  

DESCRIPCIÓ: Petit arbust procedent de Sud-Àfrica, sempre verd, amb tiges erectes, llenyoses, amb espines petites, i molt folioses, tot i que les fulles, estretes, amb forma d’agulla, en realitat són cladodis, és a dir, tiges modificades que prenen la forma de la fulla, mentre que les espines són fulles modificades. Les flors apareixen en raïms, amb sis tèpals blancs, petits i flairosos. Androceu amb sis estams d’anteres grogues. Floreix a l’estiu amb una curta floració de dues setmanes. Fruit en baies d’un vermell cridaner amb una sola llavor.


Hi ha diversos conreessis com, per exemple, ‘Myersii’, guanyador del Royal Horticultural Society's Award of Garden Merit. amb els densos plomalls de fulles de fins mig metre.

ATENCIONS: És prou rústica pel que fa al sòl, resistent a la sequera i fins i tot prou tolerant a les sals però no suporta les gelades. No regar en excés per evitar la putrefacció de les arrels. Cal ubicar-los a ple sol o a ombra parcial. Les plantes es poden podar despès de la floració per rejovenir les plantes.

CONSELLS: En jardineria s’empra com a cobertura vegetal, en contenidors per a  interior o en cistelles penjants. Cal anar en compte amb les baies que són tòxiques per als animals.

Multiplicació per llavor, sembrant a la primavera i l’estiu, amb temperatura al voltant de 25 o C i ambient humit, o per separació dels tubercles

Plagues i malalties: Plantes molt resistents a plagues i malalties.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Asparagus és un mot grec “ἀσπάραγος aspáragos” citat per Teofrast que significa brot nou o jove, turió, que és el que s’aprofita per menjar. Està compost per “α- alpha” un intensificador, i “σπαργάω spargáo” exuberant, turgent. Altres autors pensen que deriva de “σπαράσσω sparásso“ que prové de l’arrel “sper, spina” espina, present en moltes espècies del gènere. L’epítet específic densiflorus deriva de “densus” dens, espès, i “flos, floris” flors, és a dir, amb densa florida.

Sovint s’ha confós Asparagus densiflorus amb Asparagus aethiopicus, doncs hom creia que era la mateixa espècie però ara es consideren espècies separades. Per aquest motiu la informació que es troba sobre elles està barrejada.

Asparagus densiflorus va ser descrit per Peter John Jessop i publicat en Bothalia 9: 65. 1966


Família Asparagaceae

dimarts, 17 de gener de 2017

Aromer de Sud-àfrica. Aromer hòrrid.

Acacia karroo del Passeig de l'Albereda de València
Castellà: Espina dulce. Acacia. Italià: Acacia orrida. Francès: Mimosa odorant. Cassie a piquants blancs. Anglès: Cape gum, Karroo thorn, Sweet thorn. Grec: Ακακία. Alemany: Schreckliche Akazie.

NOM CIENTÍFIC: Acacia karroo Hayne

SINÒNIMS: 
Vachellia karroo (Hayne) Banfi & Galasso;  
Acacia horrida Hort.

DESCRIPCIÓ: Arbre de fins vuit metres d’alçada, de tronc curt i fissurat, i capçada ampla amb branques proveïdes de parells d’espines de fins 10 cm de longitud, grisenques i rectes. Les fulles caduques tenen estípules espinoses, són bipinnades, amb 2-7 parells de pinnes i amb nombrosos parells de petits folíols cadascuna, de color verd obscur. Les flors són petites agrupades en glomèruls esfèrics de fins 1,5 cm de diàmetre, pedunculats, de color groc i fragants, que surten a les axil·les de les fulles superiors. Floreix entre abril i juliol. Fruit en llegum dehiscent allargada, falcada i comprimida, constreta entre les llavors, verds de joves i negrosos quan maduren

ATENCIONS: aquest arbre és molt rústic i, per tant, poc exigent respecte al sòl, tot i que prefereix terrenys un poc àcids i profunds. Una vegada arrelat suporta gelades i sequeres. La ubicació idònia és a ple sol. Regs moderats però en profunditat.


CONSELLS: És un arbre bell per al jardí. Les flors grogues resulten molt cridaneres en contrast amb el verd de les fulles. L’aroma de les flors atrau insectes i aus que fan els seus nius sota la protecció de les espines. S’empra per fer bardisses aprofitant les llargues espines. Cal tindre en compte, però, que les arrels són agressives, pel que cal evitar plantar-lo a prop d’edificis i paviments.  


Multiplicació per llavors que germinen prompte el que fa que s’asilvestre amb facilitat. Per obtindré millors resultats és convenient deixar les llavors a remulla amb aigua calenta durant una nit. En 3-12 dies germinaran. Pot créixer un metre per any.


Plagues i malalties: És molt resistent a plagues i malalties.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Acacia deriva del grec “ακακια akakía” que és una repetició de “ακέ ακις aké akís” agulla, punta, espina. Amb aquest nom Teofrat i Dioscòrides denominaven una espècie d’Acacia egípcia. El nom específic karroo és un epítet geogràfic que fa referència al lloc d’origen de l’espècie, la regió del Karoo, a l’interior de Sud-Àfrica. Ka-roo significa terra seca en llengua Khoisan.


El seu nom comú en castellà i anglès és degut al làtex que exsuda de l'escorça, una mena de xiclet de sabor dolç, que és menjat per homes i animals, el qual s'ha arribat a comercialitzar per a la indústria alimentària.


Aquest arbre té una llarga arrel que li permet utilitzar l'aigua i els nutrients de les profunditats; aquesta característica, i la seva capacitat per fixar el nitrogen, afavoreix les pastures i altres plantes que prosperen en la seua ombra. A les zones seques, la presència de l'arbre és un signe de que hi ha aigua, superficial o subterrània.



Acacia karroo va ser descrita per Friedrich Gottlob Hayne (Hayne) i publicada en Getreue Darstellung und Beschreibung der in der Arzneykunde Gebräuchlichen Gewächse 10: pl. 33. 1827. 


Família Leguminosae (Fabaceae, Mimosaceae)

dimarts, 10 de gener de 2017

Jacobínia


Castellà: Jacobina rosada. Portuguès: Justícias cor-de-rosa. Anglès: Brazilian plume. Flamingo plant. King’s crown. Alemany: Brasilianischer Federbusch. Jakobinie. Fleischrote Justicia.

NOM CIENTÍFIC: Justicia carnea Lindl.

SINÒNIMS: 
Ethesia carnea (Lindl.) Raf.   
Jacobinia carnea (Lindl.) G. Nicholson

DESCRIPCIÓ: Planta arbustiva, procedent d’Amèrica del Sud, que pot arribar al metre i mig d’alçada, de tija erecta i ramificada, perennifoli, amb fulles peciolades, oval lanceolades, grans, de 10-20 cm de llarg i amb pèls, de textura coriàcia i color verd obscur. Les flors apareixen en denses inflorescències terminals que surten en agost i setembre. Són grans, de fins sis centímetres, tubulars, amb dos lòbuls, el superior corbat sobre les llargues anteres i el inferior doblat quasi en angle recte i l’àpex corbat com un garfi; androceu amb dos estams arquejats amb anteres de color rosa obscur; gineceu amb estil, un xic més llarg que els estams, acabat en estigma bilobat. Els pètals són de color rosa carn però hi ha varietats de diversos colors com roig, taronja, blanc o groc. Fruit en càpsula que conté fins quatre llavors però rarament fructifica en cultiu.


ATENCIONS: Vol una ubicació amb molta llum, tolera el sol directe però a l’exterior prefereix la protecció d’un arbre que proporcioni mitja ombra, i també necessita mantenir el sòl humit, que no embassat, humitat a l’ambient i temperatures temperades, pel que no podrà conrear-se en exterior als llocs on hi haja baixes temperatures. Prefereix sòls neutres i ben drenats.

CONSELLS: No suporta el fred però és ideal per a interiors. Cal netejar de fulles marcides i podar, a principis de la tardor, per aconseguir una planta més compacta. Durant l’època de floració cal adobar cada quinze dies.

Multiplicació per esqueix terminal en primavera. Cal plantar en substrat lleuger i mantenir-lo en ambient humit i càlid fins que surtin les arrels.







Plagues i malalties: Els brots tendres poden ser atacats pel pugó i, en ambients més secs, per l’aranya roja.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Justicia és en honor del granger escocès James Justice, autor dels llibres El jardiner escocès (1754) i El jardiner anglès (1767). L’epítet específic carnea deriva del llatí “carneus, a, um” genèricament referit a la carn, per ser carnós i suculent o per tindre les flors el color de la carn, com en aquest cas.  

Justicia carnea va ser descrita per John Lindley (Lindl.) i publicada en Edwards's Botanical Register 17: , pl. 1397. 1831.


Família Acanthaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...