dissabte, 30 de març de 2013

Gineri. Plomes. Plomall de la pampa.



Gineris del Jardí de Vivers de València
Castellà: Cortadera. Yerba de las Pampas. Carrizo de las Pampas. Francès: Herbe de la pampa, Herbe des pampas. Anglès: Jubata grass, Pampasgras, Purple pampas

NOM CIENTÍFIC:  Cortaderia selloana (Schultes et Schultes fil.) Asch.
 
SINÒNIMS:  Cortaderia argentea (Nees) Stapf;  Gynerium argenteum

DESCRIPCIÓ:  Gramínia de gran alçada (fins 4 metres d’alçada), procedent d’Amèrica del Sud (sud de Brasil i Argentina), amb fulles estretes i fines que pengen, de fins tres metres de llargada, amb nervi central molt marcat i marge serrat i aspre. És una planta dioica, és dir, que hi ha peus amb flors masculines i peus amb flors femenines però ambdós presenten les flors en grans inflorescències a l’àpex de tiges floríferes erectes, de color groguenc o rosat, paregudes a grans plomalls molt decoratius, però que espolsen gran quantitat de llavors que el vent dispersa a quilòmetres de distància, el que hi fa potencialment invasora d’espais naturals propicis pel seu desenvolupament. Floreix de setembre a octubre

ATENCIONS: No té preferència edàfica, tot i que va millor al sòls sorrencs. Vegeta millor als llocs humits, pel que en la natura busca les vores dels rius, però amb bon drenatge. Prefereix les zones càlides i assolellades, tot i que també creix en ombra parcial, però no suporta bé les gelades.

CONSELLS:  No és aconsellable per jardins petits, doncs és de creixement molt ràpid i forma poblacions molt denses que poden impedir la presència d’altres plantes.  Normalment s’ubica sobre la gespa, aïllada o en grup. Si la situem sobre un fons arbustiu obscur s’accentuarà la seua bellesa.  
La gran producció de pol·len de les seues flors tampoc l’aconsellen per a les persones al·lèrgiques.
Admet podes fortes en primavera tallant les fulles i les tiges floríferes a l’altura de mig metre aproximadament i, a l’estiu, sortiran amb força les tiges floríferes.  
Multiplicació: les llavors germinen amb molta facilitat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cortaderia deriva del castellà “cortar” perquè el marge de les fulles, fi i serrat, talla com una navalla.
L’epítet específic  selloana és en honor al naturalista alemany Friedrich Sellow (1789-1831), un dels primers exploradors científics de la flora brasilera.
El nom argentí de “cortadera” és degut a que les fulles, fines i de marge serrat, tallen com un ganivet.
Introduïda a Europa en 1848, ha estat utilitzada freqüentment per fixar talussos, com a planta ornamental als jardins i, els plomalls a les floristeries,  i també per alimentar ocells.
El Reial Decret 1628/2011, de 14 de novembre ha introduït el gineri al Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras que  prohibeix la seua introducció al medi natural, possessió, transport, tràfic i comerç, pel potencial colonitzador i per ser una greu amenaça per les espècies autòctones.

Família Gramineae (Poaceae)

dijous, 21 de març de 2013

Tulipa




Castellà: Tulipán. Portuguès: Túlipa. Italià: Tulipa. Francès: Tulipe. Anglès: Tulip. Alemany: Tulpen. Neerlandès: Tulp.

NOM CIENTÍFIC: Tulipa sp.

DESCRIPCIÓ: És una planta bulbosa de primavera cultivada des de fa molt, pel que hi ha milers de varietats de formes i colors. Els híbrids són el resultat de segles de seleccions i creuaments. Per classificar les aproximadament 4.000 varietats,  s’han agrupat en 16 grups atenent a la talla, l’època de floració, o el tipus de flor. A banda dels híbrids hi ha les tulipes, anomenades “botàniques”, que són espècies més o menys silvestres amb nom científic binominal.
Als prats i matollars dels estatges montà i subalpí de les nostres terres creix, a l’abril, la Tulipa sylvestris, l’única espècie autòctona.
Són plantes herbàcies amb una tija simple que surt del sòl, embolcallat per fulles linears, ovades o lanceolades. Les flors són hermafrodites, normalment erectes a l’àpex de les tiges floríferes.

ATENCIONS:  Els bulbs de tulipes s’han de plantar a la tardor, a una profunditat aproximada del doble de l’altura del bulb i separats uns 10 cm, en terra solta i ben drenada, doncs l’excés d’humitat acabarà podrint el bulb.
Quan la flor és marcida cal tallar la tija i deixar les fulles per que el bulb puga emmagatzemar reserves. Quan les fulles es sequen desenterrarem els bulbs i els deixarem, nets, a un lloc sec i obscur, fins la tardor que tornarem a plantar-los. 

CONSELLS: Poden plantar-se en test, però com més lluiran és en massissos compactes, quan més gran millor, on aconseguirem un gran efecte decoratiu.
Multiplicació: Quan desenterrem els bulbs veurem d’altres més menuts que han crescut del bulb mare. Els plantarem apart, perquè es facen grans i tinguen capacitat de florir.

SABIES QUE… Tulipa deriva del turc “tülbend” , que és una adaptació del persa “dulband”. Ambdues paraules signifiquen turbant, en referència a la forma de les flors, que sembla un turbant.

Fou l’Imperi otomà el que va començar a desenvolupar les primeres generacions de tulipes domèstiques. Les tulipes són el motiu més representat a les estàncies i el serrall del palau de Topcapi. Segons alguns autors el cultiu de les tulipes es remunta al segle XVI, i deriven de l’espècie Tulipa gesneriana, però estudis recents documenten que el toledà Ibn Massal portava bulbs de tulipa des d’Iran entre els segles XI i XII per cultivar-los a Al-Àndalus.
Tots els anys se’n planten milions en els jardins de tot el món, tot i que la seua vida és curta, el que no té explicació, com tampoc la té el que s’anomenà “tulipomania” a principis del segle XVII (entre 1610 i 1620 en França i en 1634 als Països Baixos).  Alguns tipus de tulipes rares costaven tant com una granja o una casa. Quan un guany mitjà anual era de 150 florins, una varietat de tulipa podia costar 1000 florins. La “tulipomania” es va convertir en especulació financera iva provocar una bombolla econòmica i la consegüent crisi financera, una de les primeres provocada per l’especulació de massa monetària.

Família Liliaceae

dilluns, 11 de març de 2013

Pitòspor



Pitòspors retallats del Jardí dee Vivers de València

Occità: Pitospòr . Castellà: Pitósporo japonés. Azahar de la China. Italià: Fitosforo . Pittosporo cinese . Francès: Pittospore du Japon, Pittospore de Chine. Anglès: Japanese pittosporum. Japanese mock-orange. Japanese cheesewood. Alemany: Chinesische Klebsame. Neerlandès: Kleefzaad.

NOM CIENTÍFIC:  Pittosporum tobira (Thunb.) W.T. Aiton

SINÒNIMS:  Euonymus tobira Thunb.

DESCRIPCIÓ: Arbust que pot arribar als 5 metres d’alçada i prendre forma d’arbre, de procedència xino-japonesa, amb fulles perennes agrupades als extrems de les branques, espatulades en forma de cullera, amb l’àpex arrodonit i escotat, de consistència coriàcia i un nervi ben marcat a l’anvers, de color verd brillant i el marge enter. Les flors, en cimes corimbiformes, són groguenques o blanques, aromàtiques, amb olor a tarongina; cinc sèpals iguals, cinc pètals ovats-lanceolats blanc o groguencs; cinc estams llargs en les masculines i més curts i gruixuts en les flors femenines. Fruit  en càpsula ovoide amb tres valves que s’obrin mostrant les llavors vermelloses amb una substància viscosa.
Floració exuberant de pitòspor en forma d'arbre (Jardí de Montfort, València)
ATENCIONS: Són plantes de fàcil cultiu. Prefereix ubicacions lluminoses i llocs càlids però vegeta bé a l’ombra si el clima no és massa fred. No és gens exigent en quant al sòl, i s’adapta a terrenys pobres a condició de que siguen sols i estiguen ben drenats, doncs l’excés d’humitat acaba podrint les arrels. No necessita mols regs però cal regar més d’abril a setembre.

CONSELLS: S’empren sovint per construir tanques, bardisses i grups arbustius per la sorprenent capacitat de reacció a la poda, car pot sotmetre’s  a podes extremes i freqüents sense por a perjudicar-lo perquè mantindrà sempre una bona densitat si es retalla amb regularitat, preferentment en abril i maig. També s’utilitza amb èxit per defensar el jardins exposats al vent del mar.
La facilitat i rapidesa en la regeneració fan d’aquesta una planta ideal per a la topiària, per retallar arbrets, piràmides, cons, etc.

Multiplicació per llavor o per esqueix

SABIES QUE… El nom del gènere Pittospurum deriva del grec i significa llavors apegaloses, i el nom específic tobira és el nom de la planta en Japó.
Hi ha nombroses varietats adaptades a la demanda de jardins grans i petits i inclús varietat nanes per cultivar en contenidor
És una planta molt resistent a la contaminació de les grans ciutats.

Família Pittosporaceae

dilluns, 4 de març de 2013

Olivilla




Teucri blau. Teucri fruticós. Castellà: Olivilla. Salvia amarga. Portuguès: Mato branco. Italià: Rosmarinone. Camedrio femmina. Fior d'api. Francès: Germandrée arbustive. Anglès: Shrubby Germander. Silver Germander. Alemany: Baumgamander. Silbergamander.

NOM CIENTÍFIC: Teucrium fruticans L.

SINÒNIMS:  Teucrium latifolium L.

DESCRIPCIÓ:  Arbust perennifoli de tiges quadrangulars molt ramificades, procedent de la mediterrània, que ací trobem cultivat o, rarament, com subespontani. És apreciat en jardineria pel seu fullatge dens, grisenc, que admet  podes fortes i severes, i l’abundant floració, amb flors de color malva, amb les que ens obsequia durant tota la primavera i l’estiu i, si no es poda, també durant l’hivern. Les fulles són oposades, el·líptiques, allargades, de marge sencer, amb l’anvers verd fosc i el revers blanquinós per la densa pilositat gris que la cobreix. Les flors són grans, de més de dos centímetres, amb la típica forma del gènere: un sol llavi inferior amb cinc lòbuls i els quatre estams i l’estil formant un arc a sobre. El fruit són núcules obovades amb pèls de color bru fosc.

ATENCIONS:  Li agraden les ubicacions assolellades,on desplegarà tot el seu potencial decoratiu. Suporta bé la sequera, els sòls pobres i les inclemències de vora mar, però li s’assenta malament el terreny pesat, l’excés d’humitat o un drenatge deficient. No tolera, però, el fred com les altes temperatures, doncs no suporta les gelades per sota dels -5 0 C.
Cal podar amb freqüència, doncs admet podes fortes i, a més a més, obtindrem un arbust més compacte. Si no es poda pot arribar als 2,5 metres d’alçada.

CONSELLS:  L’escassa exigència hídrica la fa ideal per al jardí xeròfit, tant en grups heterogènics,  on ressaltarà l’aspecte grisenc, com per a tanques.
És un arbust molt utilitzat per a fer figures geomètriques com cubs, esferes, cons, etc. o altres tipus de figures (topiària) degut al ràpid creixement i la densa ramificació.
Multiplicació per llavor o esqueix a finals de l’estiu.

SABIES QUE... El nom del gènere Teucrium deriva del grec “Teûkros, -ou,” que era Teucro, el fill de Telamó i germanastre d’Àjax el de la guerra de Troia. Amb el nom de Teúkrion (que va passar al llatí “teucrion, -um”) es denominaven diverses plantes incloses actualment al gènere Teucrium.
El nom específic fruticans, ve del llatí “frutex, -icis”, que significa arbust, brot, en al·lusió a que les tiges estan lignificades i són arbustives.
Aquesta espècie està inclosa a l’ORDRE SCO/190/2004, de 28 de gener, que estableix la llista d’espècies de venda prohibida o restringida  al públic per la seua toxicitat. S’han donat casos de toxicitat en persones que la consumien en règims per aprimar-se.
 És una espècie protegida a França, on només es troba als Pirineus orientals.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...