Alpínia

Castellà: Alpinia. Azucena de porcellana. Portuguès: Falso-cardamomo. Gengibre concha. Louro-de-baiano. Alpínia. Francès: Fleur de mon âme. Gingembre coquille. Fleur du paradis Anglès: Shellflower. Shell-ginger. Pink porcelain lily. Xinès: yan shan Jiang.

NOM CIENTÍFIC: 

Alpinia zerumbet (Pers.) Burtt et Smith

SINÒNIMS: Costus zerumbet Pers.  

DESCRIPCIÓ: Planta rizomatosa, procedent d’Àsia Oriental, que pot créixer fins als 3 m d'alçada, amb fulles llargament el·líptiques de fins 70 cm de llarg i 10 cm d'ample, amb l'àpex acuminat. Les flors apareixen en raïms pènduls de fins a 40 cm, fragants, amb la corol·la en forma d'embut, de color blanc nacrat per fora i amb label groc pintat amb taques roges per l'interior. Fruit en càpsula globosa amb estries i dehiscent.

Pot confondre's amb l'au del paradís (Strelitzia reginae) però en aquesta les fulles surten directament del rizoma mentre que en A. zerumbet naixen al llarg de les tiges.

ATENCIONS: Necessita ambient i sòl humit, ric i ben drenat, ubicació a ombra parcial. Clima suau, sense gelades. Cal tallar les fulles seques i les flors marcides.

CONSELLS: S'empra com a exemplar aïllat, en grups o com a planta d'interior. La var. ‘variegata’, més xicoteta, es cultiva per les cridaneres fulles amb ratlles grogues, és adequada per conreu en cossiol o jardinera.

Multiplicació per divisió de rizoma en primavera

Plagues i malalties: No li afecten malalties ni plagues importants. El que més pateixen són fisiopaties per falta d'humitat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Alpinia és en honor del botànic pre-linneà Prospero Alpinio (1553-1617), Director de l'Hort Botànic de Pàdua. L'epítet específic zerumbet és d'etimologia polèmica, segons uns autors deriva del nom vernacle del persa o indi; però segons altres és d'origen àrab i va ser utilitzat per primera vegada pel metge Serapió el Jove (segle XI) per a designar les arrels aromàtiques de jengibre.

Alpinia zerumbet va ser descrita per (Pers.) B.L.Burtt and R.M.Smith i publicada en Notes from the Royal Botanic Garden, Edinburgh 31(2): 204. 1972.

Família Zingiberaceae

Gessamí d’Açores

Castellà: Jazmín de las Azores. Jazmín azórico. Portuguès: Jasmineiro-branco. Anglès: Lemon-scented jasmine. Italià: Gelsomino trifogliato.

NOM CIENTÍFIC: 

Jasminum azoricum L.

SINÒNIMS: 

Jasminum suaveolens (L.) Salisb.

DESCRIPCIÓ: Arbust enfiladís, procedent de les Illes Açores, amb fulles perennes i oposades, compostes per tres folíols d'uns 3 cm de longitud, amb el limbe ovat-lanceolat i apiculat, amb el folíol central major, de marge enter i color verd fosc i el revers més clar. Flors fragants de corol·la blanca, tubular acabada en 4-5-6 lòbuls, reunides en raïms terminals.Floreix de maig a octubre. El fruit és una baia globosa fosca de quasi 1 cm de diàmetre.

ATENCIONS: Suporta tot tipus de sòl si està ben drenat. Ubicació a mitja ombra o ple sol. Suporta baixes temperatures fins els -5^o C. Requereix regs regulars a l'estiu i setmanals a l'hivern.  

CONSELLS: En jardí es pot utilitzar com a arbust o com a enfiladissa sempre verda, per al que necessita tutor, perquè no té sistema de suport propi. És apreciada en jardineria per les fulles perennes, sempre verdes, la prolongada floració i el flaire que desprenen. Pot confondre's amb el gesmil (Jasminum officinalis) però aquest té les fulles compostes per 5-7 folíols i no per tres com  J. azoricum.

Multiplicació mitjançant estaques, colgats i fillols, que arrelen amb facilitat.

Plagues i malalties: Míldiu i diversos fongs poden afectar la planta amb excés d'humitat en el sòl. Pot patir plagues de cotxinilles.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: : El genèric Jasminum deriva de l'àrab “yasmin” que significa regal de déu. Per a altres autors la paraula àrab “jasmin” significa flor blanca, que és el color de la flor del gesmil. El nom específic azoricum és un epítet geogràfic que indica el lloc de procedència de l'espècie, encara que és endèmic de l'illa de Madeira, no de totes les illes Açores.

A Madeira, el seu lloc d'origen d'on és endèmica, queden molt pocs exemplars d'aquesta espècie  

Jasminum azoricum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 7. 1753.

Família Oleaceae

Herbario de Flora ornamental. 101 plantas de jardín

A pesar del creixement poblacional de les grans ciutats els humans necessitem mantindre el contacte amb la naturalesa, no sols perquè depenem d'ella per a produir aliments, sinó per pur goig estètic i per a mantindre l'equilibri mental i físic. Aqueix és el paper que juguen els parcs i jardins de les ciutats i, a menor escala, els jardins privats.

En aquest treball es presenten 101 plantes la funció principal de  les quals és crear espais d'oci per al plaer dels sentits. Les imatges, per a facilitar la seua identificació, s'acompanyen de la descripció morfològica, condicions de cultiu i curiositats.