Dodonea viscosa

Fruits de Dodonaea viscosa

Castellà: Dodonea (Espanya). Candela, Chirca de Monte (Uruguai i Argentina),  Jarilla (Mèxic), Hayuelo (Colòmbia), Ch’akatea (Bolívia). Francès: Bois de reinette. Bois d'arnette. Dodonée visqueuse. Anglès: Hopbush.

NOM CIENTÍFIC: Dodonaea viscosa (L.) Jacq.

SINÒNIMS: Ptelea viscosa L.  

DESCRIPCIÓ: Arbust dioic i perennifoli, originari de les regions tropicals, subtropicals i temperades d'Àfrica, Amèrica, sud d'Àsia i Australàsia, que pot arribar als tres metres d’alçada, amb moltes tiges erectes. Les fulles són de distribució alterna, sèssils, obovades o espatulades de marge enter o sinuat, que secreten una resina que les fa viscoses. Les flors apareixen en panícules terminals amb 3-4 sèpals i 6-10 estams. Floreix a finals de la primavera Fruit en càpsula amb 2-4 ales amples i membranoses. El cultivar ‘Purpurea’ té les fulles rogenques, i és el més emprat en jardineria.

ATENCIONS: Prefereix un sòl ric, profund i ben drenat perquè és molt sensible a l’excés d’humitat, però vegeta també en sòls pobres. Agraeix la ubicació a ple sol perquè resisteix altes temperatures però també gelades lleugeres.

CONSELLS: En jardineria s’empra com exemplar aïllat o en bardisses lliures, així com per a la protecció contra el vent

Flors masculines

Multiplicació per llavors que germinen molt de pressa en primavera si s’han remullat prèviament. La reproducció mitjançant esqueixos s’empra per aconseguir plantes femenines, pel valor estètic dels fruits.

Plagues i malalties: És una planta resistent a plagues i malalties, tot i que de vegades són atacades pel pugó, cotxinilla i mosca blanca.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Dodonaea està dedicat al metge i botànic flamenc Rembert Dodoens (Dodonaeus) (1517-1585), autor de Cruydeboeck (1554), el llibre més traduït, després de la Bíblia, de la seua època. L’epítet específic viscosa ve del llatí "viscum" visc, és a dir, viscós, per la resina viscosa que secreten les fulles. El nom del gènere del sinònim Ptelea ve del grec "πτελεαc ptelea" om, perquè tenen el fruit alat com el de l’om.

Carles Linné la va descriure i la va publicar en Species Plantarum 1: 118. 1753. amb el nom Ptelea viscosa (Basiònim). Com Dodonaea viscosa va ser publicada per Nicolaus Jacquin (Jacq.) en Enumeratio Systematica Plantarum, quas in insulis Caribaeis 19. 1760.

Família Sapindaceae

Mahònia del Japó

Castellà: Mahonia japonesa. Francès: Mahonia du Japon. Anglès: Japanese mahonia. Leatherleaf mahonia. Alemany: Japanische Mahonie.

NOM CIENTÍFIC: Mahonia japonica (Thunb.) DC. 

SINÒNIMS: Ilex japonica Thunb.;  Berberis japonica (Thunb.) R.Br.

DESCRIPCIÓ: És un arbust, d’origen xinès, que pot arribar als dos metres d’alçada, amb fulles imparipinnades formades per 9-15 folíols que arriben a fer 30-50 cm de llargues. Els folíols són coriacis i rígids amb dents acabades en espina al marge, de color verd fosc per l’anvers i més pàl·lid pel revers. Les flors estan disposades en panícules erectes de fins un pam, amb flors de color groc sofre que surten de desembre a març. Fruit en baia de color negre blavós i pruïnós quan madura

ATENCIONS: Suporta bé qualsevol tipus de sòl si és ric, està ben drenat i es manté humit. Prefereix espais ombrejats com, per exemple, baix d’arbres frondosos. Aguanta millor el fred (-20° C)  que l’excés de calor, perquè amb altes temperatures perd les fulles.

CONSELLS: Cal fer alguna poda de formació i manteniment a més de la poda de les tiges floríferes després de la floració, per potenciar la de l’any vinent. En jardineria s’empra formant petits grups.

Multiplicació per llavor, esqueix o per els fillols que creixen a la base de les plantes

Plagues i malalties: Molt resistent a plagues i malalties

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Mahonia està dedicat a l’horticultor nord-americà d’origen irlandès Bernard M’Mahon (o McMahon) (1775-1816) autor del Calendari del jardiner nord-americà: Adaptat als climes i estacions dels Estats Units. El nom específic japonica és un epítet geogràfic que fa referència a l’origen asiàtic de l’espècie.

Mahonia japonica  va ser descrita per Carl Peter Thunberg (Thunb.) i publicada en Flora Japonica, . . . 77. 1784. com Ilex japonica (Basiònim). Amb el nom actual va ser publicada per De Condolle en Regni Vegetabilis Systema Naturale 2: 22. 1821.

Família Berberidaceae

Cràssula perforada

Castellà: Crásula perforada. Collar de viña. Francès: Crassule perforée, Propeller Plant.   Anglès: String of Buttons. Necklace Vine. Alemany: Konsertinabossie.

NOM CIENTÍFIC: Crassula perforata Thunb.

SINÒNIMS: Crassula perfossa Lam.  

DESCRIPCIÓ: Planta suculenta, perenne, de fins 45 cm d’alçada, procedent d’Àfrica del Sud, subarbustiva, amb tiges llargues poc ramificades, amb fulles oposades, ovades, d’un verd platejat amb el marge rogenc, perfoliades, és a dir, que abracen la tija de manera que sembla que esta les travessa pel bell mig. Les flors d’un blanc groguenc, amb el calze rogenc, apareixen en inflorescències en raïm.

ATENCIONS: És una planta fàcil de conrear en test per terrasses, patis o interior. Tem el fred i el sol directe, necessita molta llum i un substrat ben drenat. Suporta millor la sequera que l’excés d’humitat, pel que cal regar quan el terra sigui sec.

CONSELLS: En jardí cal ubicar-les on hi haja sol i ombra, amb sòl ben drenat.

Multiplicació: es multipliquen amb facilitat mitjançant l’esqueix de la tija, en primavera o estiu. Cal deixar l’esqueix uns dies, per que s’assequi el tall, abans de plantar.  

Plagues i malalties: No pateix plagues ni malalties importants però poden ser susceptibles a les cotxinilles i malalties fúngiques, pel que cal anar amb compte amb l’excés d’aigua que podreix les arrels.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Crassula deriva del llatí  "crassus" gros, cras, per l’aspecte de les fulles suculentes. L’epítet específic peforata del llatí “perforatus, a, um” deriva de “perforo” foradi, foradat, perquè sembla que les fulles estan foradades per la tija.

Família Crassulaceae