Roser Astronomia ® Meiguimov

Simplicitat i elegància

El roser Astronomia ® es dedica a l'Observatori de París, el més antic dels observatoris moderns. És una rosa blanca o color rosa molt suau, amb només cinc pètals però, precisament per això, s’assembla a una estrella de cinc puntes del centre de la qual surt un ram d’estams molt decoratius que semblen d’or. Les flors s’agrupen en raïms densos i, com les estrelles, brillen sobre el fullatge verd fosc brillant, que posa de manifest la seva originalitat. 

 La planta té una alçada de 50 cm a un metre, i una llarga floració des d’abril fins als primers freds de l’hivern. Resisteix fins els 200 baix zero, li agrada estar a ple sol i un reg abundant, especialment el primer any, durant els mesos de calor. Excel • lent resistència a les malalties. 

Exemplars del Roserar del Jardí de Vivers de València

 Criat per Jacques Mouchotte (França, abans de 2006). Introduït a França per Meilland Internacional el 2006 com 'Astronomia'. Ha obtingut prestigiosos premis, incloent Rose of the Year a Bagatelle, i diverses medalles d'or a Buenos Aires, l'Haia, Roeulx. 

Pertany al grup de Roses Floribunda.

Cirerer del Japó

Espectacular floració primaveral del cirer del Japó

Castellà: Cerezo japonés, Cerezo del Japón, Cerezo de flor. Italià: Ciliegio giapponese. Francès: Cerisier du Japon. Cerisier à fleurs japonais. Anglès: Japanese Cherry. Serrulated Leaved Cherry. Alemany: Japanische Blütenkirsche. Zierkirsche. Neerlandès: Japanse Sierkers. Japonès: Sakura.

P.Serratula del Jardí de Vivers de València

NOM CIENTÍFIC: Prunus serrulata Lindl.

SINÒNIMS: Cerasus serrulata (Lindl.)

DESCRIPCIÓ: Petit arbre caducifoli, de fins 10-12 metres d’alçada, d’origen asiàtic, de Japó, Corea i Xina, on creix de forma espontània formant boscos. Fulles de distribució alterna, ovades lanceolades, de doble de llarg que de ample, amb el marge serrat, de color verd brillant que gira a gris rogenc a la tardor. Les flors apareixen al mateix temps que les fulles, a principis de la primavera, formant raïms de color blanc o rosat, de flors amb corol·la semblant a una petita rosa.  El fruit és una drupa globosa, negra, més petita que la cirera i de sabor àcid i amarg. El cultiu pel valor ornamental de la floració, seleccionant durant segles els exemplars en funció dels valors ornamentals, ha fet que els que creixen als jardins fructifiquen escassament. El tronc llis brillant, amb estries horitzontals.

ATENCIONS: creix be en qualsevol tipus de terra, a condició d’estar ben drenada. Li agrada estar a ple sol però suporta temperatures per baix dels 15⁰ baix zero, i també les sequeres moderades per falta de pluja. Els llocs ventosos i salins, com les primeres línies de costa, no les tolera. No cal podar-lo si no és per eliminar alguna branca sequillosa o danyada.

Escorza llisa amb estries horitzaontals

Per obtindre més arbres podem fer-ho mitjançant esqueixos que agafarem en quan cau la fulla, però millor si empeltem sobre un peu del mateix Prunus serratula nascut de llavor o sobre cirerer (Prunus avium)

CONSELLS: Per les seues dimensions reduïdes és perfecte per a jardins urbans, com exemplar aïllat, en petits grups o en alineacions.

A principi de la primavera fa una espectacular floració. Quan cau la flor els fruits rojos o negres ressalten sobre el verd de les fulles, i a la tardor, les fulles prenen el color groc i vermellós abans de caure. Podem dir que cada estació ens ofereix una vista diferent però sempre deliciosa.

 SABIES QUE… Hi ha més de cent varietats, les més emprades de les quals són: el Kazan és molt vigoròs i amb un magnífic color de tardor és el més cultivat; l'Amanogawa té les flors dobles, és de color rosa pàlid i forma de columna; el Kiku-shidare-sakura de porte tipus "llorón"; el Tai Haku amb flors blanques i senzilles; la més formosa potser sigui el Shirofugen amb les flors que són roses al brotar, blanques un cop obertes i tornen a tenyir-se de rosa abans de caure.

El nom específic, serrulata, fa referència al marge doblement serrat de les fulles.

Al Japó és un emblema nacional i forma part del patrimoni cultural del país.

Família Rosaceae

Arbre de l’amor, Cercis

Arbres de l'amor del Jardí de Vivers de València

Castellà: Árbol de Judas. Árbol del amor. Cercis. Ciclamor. Italià: Siliquastro. Albero-di-Giuda.  Francès: Gainier commun. Arbre de Judée. Anglès: Judas-tree. Mediterranean Redbud. Alemany: Gemeine Judasbaum. Herzbaum. Judenbaum. Neerlandès: Judasbloom.  Grec: Δέντρο του Ιούδα . Κότσικας 

NOM CIENTÍFIC: Cercis siliquastrum L.

Flors papilionàcies

DESCRIPCIÓ: Petit arbre caducifoli, procedent d’Àsia, cultivat com ornamental per l’espectacular floració primaveral, abans de que brotin les fulles. Pot arribar als 10 metres d’alçada, té una copa irregular i l’escorça obscura i rugosa. Les fulles tenen entre 7 i 12 cm, arronyonades o en forma de cor i sostingudes per un llarg pecíol. Les flors naixen, atapeïdes, anunciant la primavera, en març i abril, en raïms o fascicles que surten de les branques o del mateix tronc, a l’extrem de llargs rabets o peduncles. Tenen l’estructura típica de les flors papilionàcies amb l’estendard, les ales i quilla, de color rosat, o blanc en la varietat alba. El fruit és una llegum (síliqua) de 6-10 cm de llargària, de color bru quan madura, que romanen a les branques després de perdre les fulles.   

Fulles en forma de cor

 ATENCIONS: No és gaire exigent. Prospera al sol i a l’ombra, i en qualsevol tipus de sòl: silícic, calcari o neutre, i resisteix la sequera moderada. Només demana un drenatge que evite l’embassament d’aigua i, encara que suporta be les gelades, prefereix climes càlids.

CONSELLS: El volum reduït de l’arbre de l’amor el fa ideal per a col·locar-lo junt a les vivendes, en petits jardins, racons romàntics o per delimitar camins.

Cal fer una poda de formació per tal de donar-li una forma armoniosa. Els adults no ho necessiten.

A la tardor podem plantar les llavors que germinaran amb facilitat. També pot multiplicar-se per esqueix o plantant els brots que surten a la base en estiu. 

Síliqües de cercis

 SABIES QUE… El nom científic del gènere Cercis deriva del grec “kerkis”, que significa arbre.

A la tardor, quan cauen les fulles, els fruits cobreixen l’arbre. El nom de l’espècie “siliquastrum” deriva precisament d’aquest fet, doncs “siliqües” són anomenats els llegums de la seua fructificació. 

La forma de cor de les fulles que llueix en primavera i a l’estiu li ha valgut el nom d’arbre de l’amor.  

També s’anomena arbre de Judes perquè un antic mite diu que Judes Iscariot, després de trair Jesús, es va penjar en aquest arbre. 

Va arribar a Europa a través de França en època de les croades, sobre l’any 1200. En Constantinoble, ara Istanbul, era l’arbre preferit pels emperadors bizantins. El color porpra de les seues flors era el color imperial i “l’Erguvan” (el nom de l’arbre de l’amor en turc) adornava les riberes del Bòsfor i encara avui podem trobar nombrosos cercis a Istanbul, doncs és l’arbre que identifica la ciutat. 

Família Leguminosae (Fabaceae, Caesalpiniacae)

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Clivia

Clivia miniata

Anglès: kaffir lily. Alemany: Klivien. Neerlandès: Sint-Jozefplant.

NOM CIENTÍFIC: Es poden dividir en dos grups, un amb les flors estretes, cilíndriques i penjants representada per Clivia Cyrtanthiflora seed, i les de flors obertes com Clivia miniata Regel, la més utilitzada en interior.

 

Clivies a l'ombra dels arbres al Jardí de Vivers de València

DESCRIPCIÓ: Aquesta planta, d’origen sud-africà, té una alçada d’uns dos pams, amb abundants fulles planes, grosses per emmagatzemar aigua i trenades; les flors vermelles, ataronjades o grogues que desprenen un suau perfum, creixen en umbel·la a l’extrem d’una tija floral a finals de l’hivern i manté la floració fins la meitat de l’estiu. A la tardor els fruits, en forma de baia, van madurant per a lluir un color viu vermell durant l’hivern. Floreix a partir del tercer any.  

ATENCIONS: Es desenvolupa be a l’empara dels arbres, doncs necessita ombra parcial o total, mai a ple sol, i s’ha de protegir de les gelades perquè a -2⁰ perd les fulles i si la gelada no supera els -7⁰ rebrota a la primavera però amb gelades fortes morirà. 

Clivia Cyrtanthiflora

Regs generosos en època de floració a la primavera i estiu i, a la tardor i hivern, deixarem que les pluges s’encarreguen, si estan al jardí, o el reduirem al mínim si la cultivem en test, doncs si pateix set a l’hivern floreix amb més força.

 

CONSELLS: A finals de l’hivern cal llevar les fulles envellides i les tiges florals, i proporcionar adob per a que a la primavera broti amb força. 

Si tallem les tiges florals abans de que fructifiqui no gaudirem del roig brillant dels fruits però estalviarem un esforç important a la planta que agrairà  amb una major floració a l’any vinent. 

Fruits

 SABIES QUE… el nom del gènere Clivia deriva del nom de la duquessa de Northumberland, Charlote Florentia Clive, la primera que va cultivar a Europa un exemplar de clivia. 

Té un bon comportament con a planta d’interior, doncs floreix millor amb les arrels comprimides pel test, a l’inrevés de la majoria de les plantes. Però no suporta la calefacció. 

La multiplicació més fàcil és a través dels fillols que broten de la planta mare, o per divisió de la mata.

Família Amaryllidaceae