dimarts, 29 de gener de 2013

Lantana




Banderes. Caputxina. Roser moro. Paradís. Castellà: Bandera Española. Confite. Frutillo. Banderita. Portuguès: cambará-de-cheiro. Francès: Lantanier. Anglès: Spanish Flag. West Indian Lantana. Bahama tea, Miss huff hardy lantana, Red sage, Wild sage, Yellow sage. Alemany: Wandelröschen. Neerlandès: Wisselbloem.

NOM CIENTÍFIC:  Lantana camara L.

SINÒNIMS:  Lantana strigocamara R.W. Sanders;  Camara aculeata [(L.) Kuntze]; Lantana crocea Jacq.


DESCRIPCIÓ:  Arbust perennifoli molt ramificat, original d’Amèrica tropical, que produeix branques llargues, de secció quadrangular, que tenen tendència a penjar però amb l’extrem alçat. No passa del metre d’alçada, doncs la tendència al creixement caigut no ho permet.Té fulles oposades, peciolades i gruixudes amb el marge dentat, de forma ovalada i l’àpex agut, aspres per la cara superior i amb pèls fins pel revers. Les flors es disposen en inflorescències terminals amb petites flors grogues que van tornant-se de color rosa, ataronjat i vermell, de manera que es barregen sovint flors de diferents colors a la mateixa inflorescència que sembla una umbel·la, tot i que és una cima. A les regions de clima mediterrani floreix abundantment durant quasi tot l’any. El fruit  és una drupa negra brillant a la maturitat de la grandària d’un pèsol que és tòxica per als humans.
Hi ha diferents cultivars amb flors grogues (Flava), blanques amb el centre groc (Victoria), blanques que van fent-se violetes (Sanguínia)...

ATENCIONS: Requereix poques atencions, tan sols cal ubicar-la a ple sol i en àrees d’hiverns suaus perquè és sensible a les gelades. No és gens exigent amb el terreny. Vegeta bé amb sòls pobres i és resistent a la sequera.  Només cal podar les branques per mantindre la forma i dimensions que desitgem a finals de l’hivern.
La seua naturalesa resistent a les malalties, poca exigència hídrica i adaptació a tot tipus de sòl l’han convertit en una de les espècies més populars en jardineria.

 CONSELLS: Per l’`hàbit penjant de les branques resulta molt cridanera plantada en jardinera elevada o a dalt de murs i talussos. S’estén amb facilitat, perquè arrela pels nusos que estan en contacte amb la terra,  el que la fa ideal per a cobertes vegetals i colonitzar la superfície del sòl amb pocs individus i amb poc temps.
Multiplicació per llavor o esqueix lignificat després de la floració

SABIES QUE… El genèric Lantana deriva del llatí “lentus, -a, um” que significa flexible, dúctil, per la tendència de les branques a corbar-se com el vímet.
L’epítet específic camara és el nom vernacle que en Amèrica del Sud li donen a aquesta planta.
És una de les cent espècies exòtiques invasores més dolentes del món, segons el llistat de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura. A la Índia, Austràlia i Àfrica ha colonitzat amples àrees de les que no han pogut eradicar-la. Resisteix el foc i brota ràpidament en les zones cremades i impedeix la regeneració amb espècies natives.

Família  Verbenaceae

diumenge, 20 de gener de 2013

Buguenvíl·lea




Castellà: Buganvilla, Buganvilia, Boganvilla, Trinitaria, Bugenvil, Dania, Flor de papel, Santa rita, Veranilla. Francès: Bougainvillée glabre. Itàlia: Buganvillea. Anglès: Bougainvillea. Paperflower. Alemany: Kahle Drillingsblume. Neerlandés: Bougainvillea.

 NOM CIENTÍFIC:  Bougainvillea glabra Choisy   SINÒNIMS:  Bouganvillea spectabilis Willd.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne enfiladissa, procedent del Brasil, amb espines a les tiges que pot arribar als 10 metres d’alçada. Les fulles, de marge sencer, són de color verd obscur, el que fa ressaltar el color de les bràctees, que són fulles modificades amb textura de paper que envolten les flors poc aparents, petites de color crema, però les tres bràctees que les envolten adquireixen vius colors roig, morat, groc, taronja, rosa o blanc, que donen un aspecte espectacular a la planta durant la primavera, l’estiu i la tardor.  El fruit és un aqueni amb el calze persistent.

ATENCIONS: És una planta tropical pel que estima el sol i les temperatures càlides. En zones on hi ha gelades no prospera, doncs no suporta les baixes temperatures.   Requereix sòl solt i ben drenat per a que no retinga massa aigua, i un pH del terra entre 5,6-7,5.
No és gaire exigent amb el reg, doncs està adaptada als climes secs, raó per la qual s’empra en jardins xeròfits. Tampoc és aconsellable proporcionar-li adob nitrogenat en excés.  

CONSELLS:  S’empra per cobrir parets, gelosies, murs i porxades, a les que vestirà amb generoses floracions gran part de l’any, a condició de rebre una bona dosi de sol.
No té òrgans especialitzats per a subjectar-se, com altres enfiladisses, pel que cal  anar lligant les branques a un suport a mesura que van creixent.   
En zones càlides cal podar-la a la primavera, i en zones d’hivern suau cal fer-ho a finals de l’hivern però si volem una floració abundant haurem de podar fort, doncs és a les branques noves on surten les flors.

Multiplicació per esqueix en qualsevol època de l’any.

SABIES QUE… El genèric Bougainvillea està dedicat a Louis Antoine Comte de Bougainville (1729-1811) navegant que va fer la primera cincumnavegació francesa i va descriure Tahití. L’epítet específic glabra deriva del llatí “glaber” que significa sense pèls.
Les fulles i les bràctees tendres en infusió  s’empren per tractar afeccions gastrointestinals i respiratòries (diarrea, mal de panxa, bronquitis, tos, etc.) i la bullida de les arrels és porgant.  
És una de les plantes utilitzades per a fer bonsais. Hi ha varietats per a cultivar en test, d’interior, i altres varietats amb les fulles variegades.

Família Nyctaginaceae

dimarts, 8 de gener de 2013

Taronger agre. Taronger amargant



Taronger agre del Jardí de Montfort de València
Castellà : Naranjo agrio. Naranjo amargo. Taronger de Sevilla. Bigarade. Italià: Arancio amaro. Francès: Oranger amer. Bigaradier. Anglès: Bitter Orange. Sour Orange. Alemany: Pomeranzenbaum. Neerlandès: Bitteresinaasappel.

NOM CIENTÍFIC: Citrus aurantium L.

SINÒNIMS:  Citrus aurantium subsp. aurantium; Citrus aurantium subsp. bergamia:

DESCRIPCIÓ:  Petit arbre perennifoli que es creu que deriva d’exemplars silvestres d’Àsia sud-oriental. El tronc és recte i la fusta dura. La copa és arrodonida i té branques llargues i flexibles amb espines. Les fulles són el·líptiques o lanceolades, amb l’àpex agut, de color verd obscur i ales al pecíol. 

Les flors solitàries i flairoses amb 4-5 pètals blancs i carnosos són molt vistoses. Durant els mesos d’abril i maig omplin de color blanc i de d’olor a tarongina els nombrosos carrers i jardins que gaudeixen de la seua presència.  El fruit és una baia singular, que rep el nom d'hesperidi, arrodonida, de 7-10 cm de diàmetre, amb l’escorça rugosa per les nombroses glàndules que contenen un suc aromàtic, de colors taronja daurat que adornarà l’arbre al llarg de l’hivern. Però no és comestible, doncs té un sabor molt amarg.

ATENCIONS:  Les gelades són un dels enemics del taronger, doncs amb dificultat vegetarà en zones d’hiverns amb temperatures sota zero.  Prefereix sòls solts i ben drenats

CONSELLS:  durant el període de formació s’haurà de limitar al mínim la poda, eliminant només les vares massa vigoroses i verticals. També s’hi pot cultivar en jardinera o test gran per als patis.
Per a que florisca i produïsca fruits cal situar la planta en una ubicació assolellada.
Multiplicació mitjançant llavors o esqueix.

SABIES QUE… El genèric Citrus, prové del grec, i significa llimona. El nom específic aurantium deriva del llatí auratus= de color d'or, en referència al color daurat dels seus fruits.
Moltes varietats de taronja amarga s’usen pel seu oli essencial, per a perfum i saboritzant, o com medicinal.
El Taronger de Sevilla o bigarade, és el més emprat a la regió mediterrània. El seu fruit és molt apreciat per a fer melmelada, pel seu alt contingut en pectina, doncs dona millor qualitat i quantitat. També en compotes, i per a donar sabor amb aquest licor al “Canard à l'orange” (ànec en salsa de taronja). L’escorça seca s’empra per a fer el licor “curaçao”.
Al segle X els àrabs introduïren el conreu del taronger agre i no va ser fins al segle XV que els genovesos van portar el taronger dolç. Sembla que foren els califes de Córdoba els que empraren el taronger agre com a planta ornamental en places, patis i jardins, al segle IX-X. Un exemple el tenim al “Patio de los Naranjos” de la Mesquita de Córdoba. 

Família Rutaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...