Castellà: Aromo blanco. Peladera. Liliaque. Guaje. Portuguès: Leucena. Francès: Faux
mimosa. Alemany: Weißkopfmimose. Anglès: White leadtree. Jumbay. River tamarind. Subabul. White popinac. Neerlandès:
Witte mimosa.
NOM CIENTÍFIC: Leucaena leucocephala (Lam.) de Wit
SINÒNIMS: Mimosa leucocephala Lam.
DESCRIPCIÓ: Arbust o petit arbre de 2 m fins a 6 metres d’alçada, procedent de Mèxic
i d’Amèrica Central, de capçada arrodonida i escorça llisa o esquamosa. Fulles entre 10 i 30 cm, bipinnades, paripinnades,
amb els folíols oposats, i glàndules a la base del raquis secundari. En absència
de llum els folíols es pleguen uns contra altres. Flors en capítols axil·lars, solitaris o en parelles, que apareixen
a l’àpex d’un llarg peduncle. Els capítols són esfèrics, d’uns 2-3 cm de
diàmetre, amb les flors blanques, pentàmeres, amb 10 estams i un pistil de la
mateixa llargària que els estams. Les flors formen un raïm i van obrint-se de
forma escalonada. Floreix durant la primavera i l’estiu. Fruit en llegum recte i aplanat de color roig de jove i marró quan
maduren, d’uns 10-20 cm de llarg per 1,5-4 d’ample, amb les llavors marcades, dehiscent,
que s’obri per les dues sutures longitudinals per deixar eixir les llavors de
color bru lluent.
ATENCIONS: Gaudeix dels sòls profunds i ben drenats amb pH neutre. Les gelades
lleugeres mataran les fulles però la
planta tornarà brotar. El sol ple afavorirà la floració però suporta bé la
mitja ombra. És tolerant a la sequera i no suporta l’embassament i el drenatge deficient.
CONSELLS: No es considera adequada per plantacions urbanes a causa del fàcil
desarrelament provocat per la pluja i el vent, que els arranca amb facilitat. Tot
i això s’empra en alineacions de carrers.
Multiplicació per llavors prèviament escarificades per trencar la closca impermeable.
Plagues i malalties: En llocs on es conrea com farratge, en grans
extensions, pot patir l’atac d’un insecte procedent de Cuba , però el més
perillós són les malalties provocades per mal drenatge produïdes per les espècies
de fongs Pythiumo i Rhizoctonia spp.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Leucaena deriva del grec “leukos”
blanc, en referència al color de les flors. Així mateix l’epítet específic leucocephala procedeix del grec “leukos” blanc, i “kephale” cap, és a dir de cap blanc, pel color blanc de les
inflorescències.
S’ha conreat com adob
verd i farratge o per revegetar talussos en zones àrides. A Mèxic sovint es
troben les beines joves als mercats perquè les llavors són comestibles, de
sabor semblant a l’all.
Creix ràpidament formant
matolls densos que desplacen la vegetació nativa, raó per la qual la Unió Internacional
per a la Conservació de la Natura (IUCN) l'ha classificada a la llista de les 100 espècies invasores més
nocives del món. A més a més és una planta al·lelopàtica, és a dir, que
produeix productes fitotòxics que impedeixen el creixement d’altres plantes al
seu voltant.
Leucaena leucocephala va ser descrita per (Lam.) de Wit i
publicada en Taxon 10(2): 54. 1961.
Família Leguminosae (Fabaceae, Mimosaceae)
Interesant coneixer aquest arbust, cal tenir en compte les espècies que son invasores per no fer malbé la nostra flora.
ResponEliminaUna abraçada.