dijous, 21 d’agost de 2014

Palmera de la reina. Fals cocoter



Exemplars del Jardí de Vivers de València
Castellà: Coco plumoso, Palmera de la reina, Palmera pindó. Portugués: Jerivá, Coqueiro. Francès: Palmier de la reine. Cocotier plumeux. Anglès: Queen palm. Feather palm. Neerlandès: Koninginpalm. Pindópalm.

NOM CIENTÍFIC: Syagrus romanzoffiana (Cham.) Glassman

SINÒNIMS:  Cocos romanzoffiana Cham.;  Arecastrum romanzoffianum (Cham.) Becc.

DESCRIPCIÓ: Palmera originària del sud de Brasil, Uruguai, Argentina, de port elegant, amb estípit grisenc i les cicatrius foliars marcades però sense protuberància,que pot arribar als 25 metres d’altura (en les nostres latituds no passa de 10) i 50 cm de diàmetre, coronat per un plomall de fulles alternes en forma de palma pinnada, de 3-5 metres de llargària, amb el raquis penjant en la part final i llargs folíols inserits en distintes files i apuntant en diverses direccions, que es dobleguen i pengen des de la meitat de la seua longitud, de manera que li donen l’aspecte plomós característic. Les inflorescències estan protegides per una espata llenyosa i estriada que ix entre les fulles, amb raïms de flors blanques o grogues d’un sol sexe, masculí i femení en la mateixa planta, perquè és monoica. El fruit és una drupa globosa, d’1-2 cm de diàmetre, que pren tons taronja i groc quan madura. 

ATENCIONS: Tolera gelades suaus si són breus, però requereix una ubicació a ple sol, tot i que vegeta bé a l’ombra; sòls rics en nutrients lleugerament àcids, i reg abundant per tindre prou humitat durant l’època de creixement i temps sec. Resisteix bé el trasplantament a qualsevol edat. El manteniment és fàcil i barat, només poda, i pareix que, fins ara, no li afecta la plaga de becut roig.

CONSELLS: S’utilitza com a exemplar aïllat o en xicotets grups en jardins, i en alineacions, adequat per a zones costeres càlides, doncs tolera el vent del mar.  Les fulles són persistents pel que cal llevar-les manualment als exemplars ornamentals. L’aspecte esfilagarsat i plomós de les seues fulles pinnades la fa inconfusible.

 Multiplicació per llavors que tarden poques setmanes a germinar

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Syagrus deriva del grec "syagros συαγρος" porc senglar, verro. Altres autors però defenen que deriva del grec “skaphe” còncau, buit, i “glotta” llengua, en referència a la forma del llavi de les flors. L’epítet específic romanzoffiana és en honor del comte Nicholas Romanzoff (1753-1826), Ministre de Relacions Exteriors rus, que va finançar expedicions científiques. 

Syagrus romanzoffiana pot hibridar amb facilitat, al seu lloc d’origen, amb Butia capitata per donar una espècie molt desitjada, el Butiagrus nabonnandii, la palma mula, interessant per la velocitat de creixement i les característiques intermèdies de les dues espècies.
Originalment, aquesta palmera fou classificada al gènere Cocos, posteriorment moguda al gènere Arecastrum i finalment assignada al gènere Syagrus en què es classifica actualment.
Syagrus romanzoffiana va ser descrita per Sereno Watson i publicada en Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 23(2): 286. 1888.

Família Arecaceae (Palmaceae)

dimecres, 13 d’agost de 2014

Guzmània




Castellà: Guzmania. Anglès: Scarlet Star. 

NOM CIENTÍFIC:  Guzmania lingulata (L.) Mez

SINÒNIMS:  Tillandsia lingulata L.

DESCRIPCIÓ:  Planta provinent dels boscs tropicals molt humits d’Amèrica Central i del Sud, fins a Perú i Bolívia. És epífita,és a dir, que viu al damunt dels arbres, que presenta una espècie de tija, formada per la base de les fulles imbricades, que pot arribar als mig metre d’altura durant la floració. Les fulles, de fins a 40 cm, tenen forma d’espasa, són planes, glabres, creixen en estrella des de la roseta basal formant un got en el centre, on emmagatzema aigua. L’escapo està format per bràctees de color taronja i roig coronat per la inflorescència simple amb flors erectes i sèssils, de pètals blancs, efímeres i difícil de veure fora del hivernacle. El fruit és una càpsula. 

ATENCIONS:  És una planta fàcil de cultivar si es rega adequadament, mantenint el receptacle central sempre amb aigua neta i fresca i on ha de afegir-se l’adob. El substrat, en canvi, a penes es regarà per a evitar que es podrisquen les arrels que tenen una funció purament de sosté, d’ancoratge de la planta. Cal evitar el sol directe, però agrada de llum abundant perquè els colors de les bràctees es conserven en tota la seua esplendor. Requereix temperatura suau i molta humitat ambient pel que és aconsellable polvoritzar aigua descalcificada sobre les fulles.


CONSELLS:  La guzmania s’utilitza en interiors, per a decorar la casa, centres comercials o edificis d’oficines. Pot confondre’s amb altres bromeliàcies de got com Nidularium innocentii, però aquesta última no desenvolupa peduncle floral i les fulles tenen el marge dentat.
Multiplicació per separació dels fillols que apareixen en la base de la planta mare. No convé separar-los fins que estiguen prou desenvolupats. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom genèric Guzmania és en honor al farmacèutic i naturalista espanyol Anastasio Guzmán, mart a Equador en 1807, a qui també es dedica l’específic d’un ranuncle (Ranunculus guzmanii). L’epítet específic lingulata deriva del llatí "língula", un diminutiu de llengua, és a dir, petita llengua, en al·lusió a les bràctees de l’escapo floral que semblen llengües.
És una de les bromeliàcies més cultivades, amb colors marró, roig, groc o rosa
Guzmania lingulata va ser descrita per (L.) Mez  i publicada en Monographiae Phanerogamarum 9: 899. 1896.

Família Bromeliaceae

dimarts, 5 d’agost de 2014

Palmera excelsa





Margalló de la Xina, Margalló elevat. Castellà: Palmera excelsa. Palmito elevado. Palmera de Fortune. Italià: Trachycarpus. Francès: Palmier chauve. Palmier de Chine. Anglès: Windmill palm. Chinese windmill palm. Cusan palm. Alemany: Fortunes Hanfpalme. Windmühlenpalme. Neerlandès: Chinese Windmolenpalm. 

NOM CIENTÍFIC: Trachycarpus fortunei  (Hook.) H.Wendl.

SINÒNIMS:  Chamaerops fortunei Hook.;  Chamaerops excelsa Mart.

DESCRIPCIÓ:  Petita palmera, procedent de la Xina Oriental i Central,  de port elegant amb un fi i fibrós estípit, que no sobrepassa els 12 metres d’altura, cobert en la part superior pels pecíols secs de les fulles marcides. Una característica és que el troc o estípit està cobert per una densa capa de fibres, la mantellina, i és més estret per la part inferior que per la superior. Les fulles són palmades, amb el limbe més ample que llarg (50x75 cm) amb uns 60 folíols estrets acabats en punta, de color verd brillant per l’anvers i blanquinoses pel revers, sostingudes per un pecíol més llarg que el limbe amb el marge lleugerament serrat i sense espines.  Les flors sorgeixen en grans panícules axil·lars d’un groc viu i més de mig metre de longitud, protegides per bràctees groguenques. El fruit és irregular, esfèric o arronyonat, de la grandària d’un pèsol de color gris blavós.

ATENCIONS:  És una palmera molt rústica, doncs resisteix tant el fred, suporta fins -17oC, com les altes temperatures però li agrada estar a ple sol, encara que s’adapta a la mitjana ombra. Vegeta bé en qualsevol tipus de sòl que ha d’estar humit però no entollat. És molt utilitzada en els països mediterranis.


CONSELLS:  En jardineria s’empra en alineacions, en grups d’altures diferents o com a exemplars solitaris. Pot confondre’s amb el margalló (Chamaerops humilis) que també té les fulles palmades, però aquest té el pecíol molt més llarg que el limbe i amb espines, i no sol arribar als 5 metres d’altura. A més el margalló sol tindre fillols i la palmera excelsa no.

 Multiplicació per llavors que tarden tres mesos a germinar. Tolera bé el trasplantament en primavera amb gassó o pa de terra.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Trachycarpus deriva del grec “τρἃχὐς trachys” aspre, i "καρπός carpós" fruita, en referència als fruit que són de forma i textura molt irregulars. L’epítet específic fortunei  és en honor de Robert Fortune, el botànic  que va recórrer Xina i Japó i va introduir la planta del te a l’Índia.

En el seu lloc d’origen s’arreplegaven les fibres de les bases de les fulles per a fabricar raspalls, estores, etc. i  cordes per amarrar els juncs, les barques tradicionals xineses, perquè són imputrescibles. Amb les fibres de les beines confeccionen una espècie d’impermeable que és una excel·lent protecció contra el vent i la pluja. També s’hi produeix un fàrmac hemostàtic que s’extrau de les llavors.
L’oftalmòleg Kaempfer va ser el primer naturalista europeu que va donar notícies, en 1712, d’aquestes elegants palmeres que vivien en els cims, cobertes de neu. Altre oftalmòleg, Siebold, va enviar a Europa les primeres llavors que germinaren en alguns jardins botànics. Altre científic aventurer, Robert Fortune, va portar plantes vives.
Trachycarpus fortunei  va ser descrita primer per William Jackson Hooker com Chamaerops fortunei  i després atribuït al gènere Trachycarpus  per Hermann Wendland i publicat en Bulletin de la Société Botanique de France, 8, p. 429 en 1861.

Família Arecaceae (Palmaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...