dijous, 29 de desembre de 2016

Gladiol


Castellà: Gladiolo. Espadilla. Èuscara: Ezpata-lore. Francès: Glaïeul. Anglès: Sword lily. Gladioli. Alemany: Gladiolen. Schwertblume.

NOM CIENTÍFIC: Gladiolus sp.


DESCRIPCIÓ: La majoria d’espècies de gladiol són d’origen africà, tot i que també hi ha espècies que creixen espontàniament a Europa mediterrània, Aràbia i oest d’Àsia. Actualment es comercialitzen molts cultivars, que s’han obtingut mitjançant creuaments de diferents espècies, que presenten gran diversitat de colors, formes o èpoques de floració: (Gladiolus x hybridus, G. x hortulanus, G. x grandiflorus)


Són herbàcies d’entre 60 i 180 cm d’alçada, que surten d’una tija subterrània anomenada corm, d’on creixeran les fulles rígides, erectes, allargades, paral·lelinèrvies, de linears a lanceolades i acabades en punta. Les flors surten al final de la tija, formant una llarga espiga de 12-20 flors sèssils, hermafrodites, cada una embolcallada per una bràctea i una bractèola. El periant consta d’un tub acabat en sis lòbuls desiguals però simètric bilateralment; androceu amb tres estams que naixen del tub del periant; gineceu amb estil trífid a l’àpex. Floreix a l’estiu i tardor però a les zones temperades pot florir tot l’any. Fruit en càpsula amb llavors alades.






ATENCIONS:  Creix en qualsevol tipus de sòl si és ric i està ben drenat. Requereix ple sol perquè necessita molta llum per florir adequadament. Des del moment que surten els brots cal mantenir el terra humit, però no embassat, especialment quan comencen a florir.

CONSELLS: Les tiges florals són molt utilitzades per a flor de tall, però també s’empren en jardineria per confeccionar massissos. Cal recolzar-los amb tutors perquè creixin drets



Multiplicació: Mitjançant els corms que surten al voltant del corm principal. Es planten els corms a la primavera perquè florisca a l’estiu però es pot escalonar la plantació de corms fins juny per prolongar la floració tot l’estiu. Es colguen a uns 8 cm de profunditat i a un pam de separació entre ells.

Plagues i malalties: És una planta sensible a diverses plagues i malalties, pel que cal rotar els cultius i no plantar-los al mateix lloc molts anys seguits. Pot patir plagues de trips i pugons, gran quantitat de malalties fúngiques com fusariosis, botritis, rovell, i altres malalties víriques.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Gladiolus deriva del llatí “gladius” espasa, pel paregut de les fulles amb les espases.


El corm és una espècie de tubercle caulinar d'orientació vertical, de forma arrodonida un poc aplanada, amb el punt de creixement al centre de la zona superior que normalment està un xic deprimida. Pot durar un o més anys, renovant-se sobre el corm anterior, els restes del qual romanen en la base del nou. Aquesta estructura està formada per diversos nucs, de les gemmes axil·lars dels qual es formen nous corms.

En temps de l’antiga Roma el gladiol era entregat als gladiadors que triomfaven en la batalla; per això, hi és el símbol de la victòria.

El nostre gladiol silvestre, que habita llocs rocosos i pradells secs, és el conegut com espadella o xuclamel (Gladiolus illyricus)


Família Iridaceae

dijous, 22 de desembre de 2016

Roser Coluche® meitrainaz


És un roser que fa uns 70-80 cm d’alçada, amb fulles alternes i caduques d’un verd obscur que serveixen de fons a les grans flors dobles però poc fragants, d’uns 7 cm de diàmetre, agrupades, de color vermell brillant, que lluiran amb una abundant floració durant un llarg període de quasi sis mesos, entre maig i octubre.


Aquest roser, criat per Meilland en 2000, té un creixement vigorós i un port dens, el que permet d’utilitzar-lo com arbust aïllat o en grups però també en test per a la terrassa. És un roser molt rústic i resistent al fred però com quasi tots els rosers prefereix una ubicació a ple sol per poder oferir la millor de les floracions. No té cap preferència edàfica, doncs vegeta bé en qualsevol tipus de terreny, a condició d’estar ben drenat. Cal plantar de novembre a març els plançons a arrel nua però durant tot l’any els rosers que ja han arrelat en test. Té una molt bona resistència a les malalties


El nom “Coluche” ret homenatge a Michel Gérard Joseph Colucci, àlies “Coluche”, (1944-1986) criat per sa mare Monette amb el salari que treia d’una floristeria a Paris. Humorista i cineasta, va fundar “els restaurants del cor” que reparteix menjar entre gent sense recursos.

Aquests exemplars del roserar del Dr. López Rosat als Jardins del Reial (Vivers) en València


Pertany al grup  de Roses Floribunda

dimarts, 20 de desembre de 2016

Bon Nadal i Feliç Any 2017


Cada dia d’aquest any que acaba he vist notícies que m’han fet plorar, potser per l’edat que ens reblaneix el cor. Matances, guerra, naufragis, injustícies, corrupció, abusos, misèria... on els protagonistes són xiquets, dones, gent major, persones sense recursos que cerquen un lloc on poder viure en pau.

Tan de bo l’any que ve ens dugi notícies de pau, solidaritat i cordura, on es parli d’homes, dones, xiquets i xiquetes sense cap etiqueta de raça, religió o nacionalitat. Tots els humans tenim ancestres comuns i tots els grups humans han migrat, en un o altre moment històric, cercant millors condicions de vida.

Els conflictes entre societats s’han donat històricament per l’escassetat de matèries de primera necessitat però la tecnologia actual ens ha dotat de bens materials per abastir a tota la població mundial. Només cal repartir-ho de forma equànime. Els conflictes actuals són per avarícia, no per necessitat.

Tot i això, sóc optimista. Espero i desitjo que el seny s’imposi a l’avarícia i, lluny de destruir-nos, siguem capaços de construir un món just i equilibrat


Bon Nadal i un molt Feliç Any Nou


dilluns, 12 de desembre de 2016

Malvavisco


Castellà: Malvavisco. Falso hibisco. Portuguès: Malvavisco. Hibisco-colibri. Francès: Hibiscus dormant. Hibiscus piment. Mauve collant. Mauve hibiscos. Anglès: Turk's-cap. Wax mallow. Alemany: Beerenmalve. Neerlandès: Wasmalve.

NOM CIENTÍFIC: 
Malvaviscus arboreus Cav.

SINÒNIMS: 
Hibiscus malvaviscus L.; 
Malvaviscus arboreus var. penduliflorus (Moc. & Sessé) Schery

DESCRIPCIÓ: Arbust, procedent d’Amèrica (Mèxic i Colombia), que pot arribar als 3 metres d’alçada, amb moltes tiges erectes ramificades i fulles alternes, irregulars, de lanceolades a ovades, més amples per la base, però sovint amb tres lòbuls i marge dentat, de color verd obscur. Si no fa fred manté les fulles tot l’any, però les perdrà mb les gelades. Les flors són axil·lars, penjants i solitàries, de color vermell o rosa, de 3-6 cm de llarg que no acaben d’obrir la corol·la, a diferència dels Hibiscus. De la corol·la sobresurt una columna d’estams acabada en un ramell d’estigmes. Fruit en càpsula

ATENCIONS: Necessita estar protegit del vent i del fred, i la calor la resisteix sense problemes pel que cal ubicar-la a ple sol o mitja ombra (tot i que a l’ombra produirà més fulles que flors). Suporta bé la sequera, una vegada està ben arrelada, però millor regar de forma moderada per a que les fulles no perden el color verd que les caracteritza. Amb temperatures temperades pot estar florida tot l’any. Ben adaptada al clima mediterrani, doncs suporta gelades lleugeres i no prolongades.


CONSELLS: En jardineria s’empra com exemplar aïllat o formant grups d’arbusts de mitjana alçada. És una planta de ràpid creixement, raó per la qual cal podar periòdicament per controlar el seu desenvolupament, a banda de llevar les branques mortes en primavera.

Multiplicació per llavor però millor per esqueix, que arrela amb facilitat inclús el de fusta dura amb hormones.

Plagues i malalties: És resistent a plagues i malalties però no suporta l’excés de reg ni el drenatge deficient.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Malvaviscus resulta de la fusió del gènere “Malva” i “viscus” viscós, enganxós, per identificar malvàcies amb la sàvia enganxosa. L’epítet específic arboreus deriva d' “arbor” arbre, és a dir, amb port arbori.

Malvaviscus arboreus va ser descrit per Antoni Josep Cavanilles i publicat en Monadelphiae Classis Dissertationes Decem 3: 131–132. 1787. Carles Linné també el va publicar en Species Plantarum 2: 694–695. 1753, amb el nom de Hibiscus malvaviscus.

Família Malvaceae

diumenge, 4 de desembre de 2016

Lliri gínjol


Espadanya. Lliri de ceba. Castellà: Lirio azul, Lirio azul de mayo. Lirio bulboso. Francès: Iris à feuilles en glaive. Iris d'Espagne. Italià: Giaggiolo. Anglès: Spanish iris. Bulbous Iris. Alemany: Spanische Schwertlilie. Spanische Iris. Neerlandès: Spaanse Lis.

NOM CIENTÍFIC: Iris xiphium L.
SINÒNIMS:  Iris coronaria Salisb.

DESCRIPCIÓ: Planta bulbosa, perenne, amb la tija envoltada per les fulles basals són llargues i estretes (115 x 2 cm) involutes, estriades pel revers, que estan presents a la floració; les caulinars van fent-se més menudes segons s’acosten a l’àpex de la tija, convertint-se les superiors en bràctees florals. Cada tija port una o dues flors grans, dividides en tres parts (tripartides), de color blau violeta clar amb una banda groga o ataronjada composta per pèls fins i curts. Floreix de març a juliol. El fruit és una càpsula de 3 a 7 cm de llarga.

ATENCIONS: Els agrada el sol, el substrat ric i ben drenat. Reg moderat a la floració. A l’estiu es poden traure els bulbs de terra i deixar-los reposar fins a la tardor que tornen a plantar-se. Pot suportar gelades suaus.

Els silvestres surten a llocs sorrencs humits, especialment al litoral però poden sortir fins als 500 metres d’altitud, sempre a ple sol. En jardineria s’empren híbrids resultat de l’encreuament d’Iris hispànica i Iris tingitana, aconseguint Iris x hollandica. Hi ha moltes varietats amb flors de color blanc, groc, blau, violeta, etc.

CONSELLS: En jardineria s’empren per formar massissos, en jardineres o en tests per terrasses i balcons. Les flors s’empren amb molt bon resultat com a flor tallada.


Multiplicació normalment aprofitant els bulbils que surten del bulb principal. Cal conrear-los durant 2-3 anys perquè arriben a fer el calibre ideal. Per germinar les llavors cal mantenir una temperatura constant de 15o C i amb obscuritat total.

Plagues i malalties: Aquestes plantes són resistents a plagues i malalties

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Iris  ve del grec “Ἶρις”, que significa ‘arc iris’, és en honor a la deessa grega Iris, que personifica l’arc de San Martí, encarregada de fer arribar als humans els missatges dels déus. L’epítet específic xiphium deriva del grec "xiphos" espasa, per la forma de les fulles que semblen espases.

Iris xiphium va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 40. 1753.

La planta silvestre està considerada una espècie vulnerable, inclosa al DECRET 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.


Família Iridaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...