dimecres, 18 de desembre de 2013

Lliri groc



Lliri groc del Parc de Marxalenes de València
Coltell groc. Espadella. Gínjol groc. Castellà: Acoro bastardo. Espadaña fina. Lirio amarillo. Occità: Cotèla de valat, Tèsto-d'ase. Italià: Giaggiolo acquatico. Francès: Iris des marais, Iris faux acore, Iris jaune. Anglès: Yellow flag, Yellow iris. Alemany: Gelbe Schwertlilie. Sumpf-Schwertlilie. Neerlandès: Gele Lis.  

NOM CIENTÍFIC: Iris pseudacorus L.

SINÒNIMS:  Limniris pseudacorus

DESCRIPCIÓ: Planta de distribució pluriregional de creixement ràpid, que habita zones humides, a les vores de sèquies o l’aigua dolça estancada, junt a les jonqueres, des del nivell del mar fins als 1250 metres d’altitud. Les fulles són llargues, poden arribar al metre i mig, planes, amb forma d’espasa i amb nervi carenat central, de color verd glauc. Les flors apareixen en abril i duren fins juliol, són grans (de 8-10 cm de diàmetre) i grogues, en inflorescències de 4-9 flors solitàries bracteades. Fruit  en càpsula dehiscent allargada acabada en punta que conté les llavors planes de color bru.


ATENCIONS: Necessita molta humitat, el que les fa adequades per a jardins aquàtics, llacunes, etc. tot i que, tenint aigua, pot convertir-se en planta invasora difícil de controlar. El millor lloc per ubicar-la serà el ple sol, però vegetarà i florirà be en tindre unes quantes hores de sol diàries, a mitja ombra. Resisteix gelades de fins -8oC.

CONSELLS: El fred marceix les fulles, que haurem de tallar a l’hivern,per a que a la primavera torni a brotar. Un avantatge de tallar les fulles a la tardor és que evitarem la pèrdua d’energia que la planta dedica a les llavors. Cal doncs una poda severa a l’any.
Si plantem aquest Iris en un estany cal que sigui dins d’un recipient que limiti l’expansió descontrolada del rizoma i faça malbé la resta de plantes aquàtiques.
 
Multiplicació fàcil per divisió del rizoma carnós que s’estén en horitzontal.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Iris fa referència a l’Arc de Sant Martí (arco iris) per la varietat de colors que ofereixen les flors d’aquest gènere.
L’epítet específic pseudacorus deriva del grec “ψεῦδος pseudos” que significa semblant, similar, i “Acorus” que és un gènere de plantes, és a dir, semblant a l’Acorus, pel paregut amb Acorus calamus.
Tot i que és tòxic per al bestiar, el rizoma i les llavors tenen aplicació en medicina popular com laxant i odontàlgic, per la gingivitis.
La facilitat de cultiu i poca exigència del lliri groc la fet popular en jardineria, on hi ha una gran varietat de cultivars com ‘variegata’ amb les fulles tacades de blanc; ‘Holden Child’ en color lila i groc; ‘White’ de color blanc; o ‘Roy Davidson’ de color groc amb el cor bru.

Família Iridaceae

dilluns, 16 de desembre de 2013

Bon Nadal i Feliç 2014




Aquests dies de Nadal s’evidencia, encara més, que la felicitat és difícil d’aconseguir als llars dels assalariats, obligats a vendre’s un a un com objectes, com una mercaderia, com qualsevol altre article comercial i, com tal, exposats als alts i baixos de la competència, a les oscil·lacions del mercat.

També es fa palès que el desig de pau de la immensa majoria de la humanitat cau abatut, en molt llocs del planeta, per les bales i les bombes que destrueixen mons i maten innocents, per afavorir l’egoisme d’una petita minoria d’avars sense ànima. 

Amb tot i això, us desitjo tota la felicitat en un mon en pau, de la mà de la solidaritat i la justícia social

dilluns, 9 de desembre de 2013

Bignònia rosa, Trepadora del natal



Pèrgola dels Jardins del Real (Vivers) de València

Castellà: Bignonia rosada, Arbusto de Pandora, Trompetas. francès: Bignone rose. Anglès: Port St Johns Creeper, Port St Johns-klimop, Pink Trumpet Vine. Zimbabwe Creeper. Alemany: Trompetenwein. Neerlandès: Roze Trompetklimmer.

NOM CIENTÍFIC: Podranea ricasoliana (Tanfani) Sprague;

SINÒNIMS:  Tecoma ricasoliana Tanfani;

DESCRIPCIÓ: Arbust enfiladís, procedent d’Àfrica del Sud, amb tiges lignificades i sense circells, de creixement ràpid, que s’arquegen, i que pot arribar als 10 metres d’alçada si no es controla. Les fulles són oposades, imparipinnades, amb 5-11 folíols de lanceolats a el·líptics, de marge dentat, base cuneada, asimètrica de vegades,  i llargament acuminat, de color verd fosc brillant. Les flors són grans (fins més de set cm), de color rosa amb nervis porpra, formen com una acabada en un llavi superior dividit en dos lòbuls, i un inferior amb tres lòbuls. Androceu amb dos estams llargs i dos curts. Apareixen en amples panícules terminals multiflores, situades a l’extrem dels nous brots, durant l’estiu i la tardor. Fruit  en càpsula amb llavors alades. 

ATENCIONS: No és exigent per al sòl, sempre que siga ric i ben drenat. Li agrada una ubicació al sol o mitja ombra. És sensible a les gelades i no suporta temperatures per davall de -5o C. Una vegada ben arrelada tolera les altes temperatures, el vent i períodes de sequera. Cal però regar moderada i regularment a l’estiu, i escassament a l’hivern.

CONSELLS: El creixement ràpid, la lleugeresa de la planta i la espectacular floració, la fan indicada per les pèrgoles o per a cobrir murs però necessita tutors o emparrat per sostenir-se.
Cada tres o quatre anys cal aplicar una poda forta, però una poda anual a l’hivern o principi de la primavera, afavorirà la floració.
En clima temperat pot fer vàries florides i estarà sempre verda però en llocs més freds es comporta com caducifòlia. Si l’hivern és molt fred pot gelar-se però tornarà a brotar de soca-rel a la primavera.

Multiplicació per esqueix, capficament o llavors

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric  Podranea és un anagrama de Pandorea, un gènere australià estretament relacionat.
L’epítet específic ricasoliana és en honor al botànic i polític italià Vincenzo Ricasoli (1814-1891)
La varietat ‘Contessa Sara’ és la més difosa.
No està clar l’origen real d’aquesta planta. Tots els llocs on es troba, a la costa oriental d’Àfrica, són llocs freqüentats pels traficants d’esclaus molt abans de 1600, el que fa pensar que potser no siga autòctona d’Àfrica sinó portada pels traficants.  

Família Bignoniaceae

dilluns, 2 de desembre de 2013

Cua de gat. Espina de lluç




Castellà:  Cola de quetzal. Helecho serrucho. Anglès: Tuber ladder fern. Erect sword fern. Fish-bone fern

NOM CIENTÍFIC: Nephrolepis cordifolia (L.) C. Presl 

SINÒNIMS:  Aspidium cordifolium (L.) Sw;  Cordifolium Polypodium L;

DESCRIPCIÓ: És una falguera procedent d’Austràlia i Àsia amb frondes erectes molt dividides que surten directament del rizoma, poden arribar a superar els 75 cm de llargària, i tenen nerviació pinnada. Les frondes més velles tenen els sorus de les espores a la part inferior.  Les aurícules bassals de les pinnes, que són sèssils, abracen el raquis, el que serveix per diferenciar la Nephrolepis Cordifolia de la Nephrolepis exaltata a la que s’assembla molt, les dos falgueres més cultivades a tot el món. (ací podeu veure les diferències)

ATENCIONS: Per la seua gran adaptabilitat és la falguera que més es conrea en contenidor, doncs és, junt N. exaltata,  la més popular per a interior. Necessita ambients lluminosos però no a ple sol i ambient humit, tot i que no és tan exigent amb el reg com altres falgueres. A l’exterior prefereix ombra parcial. És sensible a les gelades que cremaran la part externa de la planta però tornarà a brotar a la primavera.  

CONSELLS: Les falgueres, sense flors, tenen un gran poder decoratiu, especialment en aquells llocs on altres plantes no poden viure. Cal fer, però, algunes coses per mantindre la humitat necessària.  En contenidor cal regar per immersió, és a dir, col·locant el test sobre un plat amb aigua durant una estona, i ruixar les frondes si l’ambient és sec.
Aquestes falgueres d’espasa són perfectes per a penjar en una cistella o situar-les sobre un pedestal de manera que les frondes exteriors pengen.

Multiplicació per divisió del rizoma a l’estiu o principis de la tardor. També es pot fer espolsant les espores en un lloc humit però és molt més difícil. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom genèric Nephrolepis deriva del grec “nephros” que significa ronyó, i “lepis” que significa escata, és a dir, escata en forma de ronyó, per la forma reniforme del indusi que cobreix els esporangis. L’epítet específic cordifolia ve del llatí “cordium” que significa cor, i “folium” que significa fulla, per la forma cordada que tenen les aurícules bassals de les pinnes.
En climes temperats i humits creix als racons de parets o, com epífita, sobre troncs d’arbres com mèlia (Melia azedarach) o vàries espècies de palmeres.
A Nova Zelanda i Florida (Estats Units) és considerada una planta exòtica invasiva i ha de ser eradicada per llei.

Família Nephrolepidaceae (Lomariopsidaceae, Davalliaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...