Prunera de Natal

Prunereta. Castellà: Carisa. Ciruelo de Natal. Cerezo de Natal. Francès: Carissa. Prunier du Natal. Anglès: Natal plum. Neerlandès: Natalpruim. Xinès: 大花假虎刺

NOM CIENTÍFIC: Carissa grandiflora (E. Mey.) A. DC.

SINÒNIMS: Carissa macrocarpa (Eckl.) A.DC.; Arduina grandiflora E. Mey. (basiònim); Jasminonerium grandiflorum (E. Mey.) Kuntze  

DESCRIPCIÓ: Arbust, procedent del sud d’Àfrica, de la regió de Natal, ramificat des de la base, amb tiges que exsuden un làtex no tòxic, de fulles persistents i espines bifurcades, en forma de Y, que pot assolir fins quatre metres d’alçada, tot i que als jardins no solen passar del metre. Fulles de distribució oposada, limbe oval amb el marge enter, textura coriàcia i color verd obscur per l’anvers i verd més suau pel revers. Les flors són flairoses, axil·lars, amb cinc sèpals linears al calze i corol·la amb un petit tub que s’obri en cinc pètals blancs en forma d’estrella, de fins cinc centímetres de diàmetre, que surten de primavera a la tardor. Fruit de color roig cridaner que es poden menjar.

ATENCIONS: Pot vegetar bé en sòls pobres, sempre que estiguin ben drenats, i en una ubicació al sol o en ombra parcial però quan més sol mes florirà.

 Suporta temperatures elevades però amb molt de fred pot perdre les fulles i tornar a brotar amb el bon temps. Reg moderat evitant els embassaments; suporta sequeres lleugeres. Creix bé a zones costaneres perquè suporta el vent marí.

CONSELLS: Apreciat en jardineria pel verd intens de les fulles persistents, les atractives flors blanques i el fruit gran, de color roig quan madura. Es planta en bardisses i tanques dissuasives per les espines, com exemplar solitari o en grup. També en test. Quan acaba la floració es pot podar.

Multiplicació per esqueix o per llavor, sembrada a finals de l’hivern i germinarà en un o dos mesos, però el que millor resultat dona és el colgat aeri o en terra.

Plagues i malalties: Mosca blanca i cotxinilla, especialment en plantes amb poc sol.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere Carissa presenta dificultats per esbrinar el significat etimològic. En llatí existeix el terme carissa per definir una dona astuta, però no podem relacionar-la amb el gènere botànic. Sembla, però, que pot ser el nom llatinitzat del sànscrit “corissa”, una espècie de l’Índia. L’epítet específic grandiflora fa referència a la grandària de les flors. I l’epítet del sinònim macrocarpa deriva del grec “macro” gran, i “carpus” fruit, en referència als grossos fruits.

Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada per Ernst Heinrich Friedrich Meyer, i publicada com Arduina grandiflora en Commentariorum de Plantis Africae Australioris 191. 1835.  Amb el nom actualment acceptat de Carissa grandiflora a ser publicat per Alphonse Louis Pierre Pyramus de Candolle, en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 8: 335. 1844.

És una planta alimentària tradicional a l'Àfrica, una fruita poc coneguda amb potencial per millorar la nutrició, augmentar la seguretat alimentària, fomentar el desenvolupament rural i donar suport a la sostenibilitat de la terra en amples zones del planeta.

Família Apocynaceae

Gessamí d’hivern

Jasminum mesnyi als Vivers de València

Gessamí groc. Llessamí. Castellà: Jazmín amarillo. Jazmín de invierno. Jazmín japonés. Jazmín prímula. Francès: Jasmin primevère. Anglès: Primose jasmine. Japanese jasmine. Yellow jasmine. Xinès: ye ying chun. 野迎春

NOM CIENTÍFIC: Jasminum mesnyi Hance

SINÒNIMS: Jasminum primulinum Hemsl. ex Baker        

DESCRIPCIÓ: Arbust enfiladís procedent de la Xina, d’on és endèmica, sempre verda als climes temperats però que perd les fulles als climes més freds. Emet llargues tiges, de secció quadrangular, de fins tres metres que pengen, amb fulles de distribució oposada, trifoliades, amb folíols lanceolats, de color verd lluent que contrasta amb les flors axil·lars, solitàries, amb corol·la simple o semidoble de fins tres centímetres de diàmetre, de color groc i fragants. Fruit esfèric de color obscur, de menys d’1 cm de diàmetre.

ATENCIONS: Prefereix el sol però funciona bé a mitja ombra. Suporta gelades de fins -5^o C si no es prolongada. Creix en sòl àcid o calcari però ric i ben drenat. Necessita un reg moderat. Si s’adoba en primavera tindrà una major floració. Té un creixement molt vigorós, pel que requereix una poda regular, després de la floració.

CONSELLS: En jardineria s’empra per formar mates aïllades o, amb un suport adequat, com enfiladissa per cobrir murs i parets. També pot conrear-se en test. Té una llarga i espectacular floració, des de finals d’hivern, durant la primavera i l’estiu.

Multiplicació per esqueix de tiges semidures, deixant alguna fulla, a finals de l’estiu. També poden aprofitar-se els fillols o per murgonat.

Plagues i malalties: És molt resistent a plagues i malalties però ocasionalment poden patir atacs de pugons, aranya roja o cotxinilla, així com problemes de fongs.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Jasminum deriva de l’àrab “yasmin”, que significa regal de Déu.  Per a altres autors l’arab “jasmin” significa flor blanca, pel color de la flor del gesmil. 

L’epítet específic mesnyi honora el general William Mesny (1842 – 1919) que va servir com mercenari a l’exèrcit xinès però va recol·lectar plantes que enviava al cònsol britànic.

Jasminum mesnyi va ser descrit per Henry Fletcher Hance, i publicat en Journal of Botany, British and Foreign 20(230): 37. 1882.

Família Oleaceae

Ficus de l’Índia

Castellà: Laurel de indias. Francès: Arbre de l'intendance. Laurier d’Inde. Anglès: Indian laurel. Chinese banyan. Malayan banyan. Alemany: Chinesische Feige. Lorbeer-Feige. Indischer Lorbeer. Xinès: Rong shu. 細葉榕.Japonès: ガジュマル  

NOM CIENTÍFIC: Ficus microcarpa L.f. 

SINÒNIMS: Ficus microcarpa var. nitida F.C.Ho; Urostigma microcarpum (L. f.) Miq.  

DESCRIPCIÓ: Arbre de gran port, procedent del sud d’Àsia i Java, de ràpid creixement que pot assolir els 15 metres d’alçada (fins 30 metres al seu medi natural) amb una capçada densa i voluminosa, sostinguda per un tronc gruixut, d’escorça grisa i llisa, molt ramificat i amb arrels aèries que arrelen en tocar el sòl i acaben unint-se al tronc. Les fulles són persistents, de distribució alterna, oblanceolades de 2-5 cm i marge enter, àpex agut o acuminat, de color verd lluent i tacte coriaci, amb pecíol de fins 2 cm. Les flors tancades en siconi axil·lar i sèssil, que en madurar formarà el fruit, com tots els Ficus, una petita figa d’1 cm de diàmetre de color verd que es tornarà groc, rogenc i finalment marró obscur.

ATENCIONS: És una espècie tropical i per tant requereix un clima càlid i un ambient humit, tot i que pot suportar temperatures de fins 0^oC.  Prefereix la ubicació a ple sol, tot i que vegeta bé a mitja ombra. Sòl ric i ben drenat, deixant que la terra s’assequi entre dos regs.

CONSELLS: S’empra com arbre d’ombra en carrers, parcs i jardins en zones de clima temperat i càlid. Es pot conrear com a planta d’interior en contenidor, apropiat en zones fredes, i també és una espècie molt utilitzada per fer bonsais.  

Multiplicació per llavor germina amb facilitat sembrades en primavera, o per esqueix a l’estiu.

Plagues i malalties: Cal estar atent a l’acció de trips, aranya roja i cotxinilla

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ficus és el nom que els antics romans donaven a la figuera. L’epítet específic microcarpa del grec “μικρός micrós” petit, i de “καρπός carpόs” fruit, és a dir, de fruit petit

Els fruits alimenten nombroses espècies d’ocells, el que converteix aquest arbre en un  important punt d’atracció per la fauna aviar urbana.

Es considera un arbre molt agressiu perquè pot créixer a les parets d’edificis, ponts i altres estructures, fins i tot de formigó. Les arrels poden alçar voreres i paviment. Les fulles són tòxiques si s’ingereixen

Ficus microcarpa  va ser descrit per Carles Linné el Jove i publicat en Supplementum Plantarum 442. 1781[1782].

Família Moraceae