dijous, 8 de febrer de 2018

Xiprer ploraner


Xiprer fúnebre. Castellà: Ciprés fúnebre, Ciprés llorón. Francés: Cyprès de Chine. Italià: Cipresso cinese. Anglès: Chinese Weeping Cypress. Alemany: Tränen-Zypresse. Xinès: bai mu.

NOM CIENTÍFIC: Cupressus funebris Endl. 

SINÒNIMS: Chamaecyparis funebris (Endl.) Franco  

DESCRIPCIÓ: Conífera procedent de la Xina i l’Himalaia, de forma columnar amb el tronc dret, de corfa grisenca amb escletxes longitudinals,  que pot assolir els 20 metres d'altura. Les branques són decumbents i les branquetes foliars, lleugerament aplanades, són primes i pèndules, la qual cosa li dóna el característic port ploró. Les fulles són esquamiformes, imbricades, de color grisenc, punxegudes. Cons masculins xicotets (3-5 mm) a l'extrem de les branquetes, que solten el seu pol·len a la primavera. Gàlbuls globosos, verds que es tornen marrons quan maduren, formats per vuit esquames llenyoses peltades que s'obrin dos anys després de la pol·linització. Cada escata amb 3-4 llavors amb ala estreta.

ATENCIONS: Suporta el fred però necessita sòls descarbonatats, perquè no vegeta bé als sòls alcalins, si que vegeta bé, però, en sòls pobres si estan ben drenats perquè no suporta els embassaments. Ubicació en lloc assolellat o ben il·luminat

CONSELLS: El principal atractiu d’aquest arbre és la forma de ploraner que adopten les seues branques. Es planta en parcs i jardins públics com exemplars sols. S'utilitza poc en jardineria mediterrània.

Multiplicació per llavor: es recullen les llavors a l’estiu i es deixen assecar i es sembren a la primavera, havent-les deixat a remulla un parell de dies abans. També pot reproduir-se per esqueix de mall o T invertida a l’hivern

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Cupressus és el nom llatí del xiprer Hi ha qui diu que el seu nom deriva de l'illa de Xipre, però altres afirmen que procedeix de Ciparís, (grec: κυπάρισσος, "Kyparissos"; llatí: Cupressus) fill de Tèlef i amat d'Apol·lo, que va matar per error amb la seua javelina un cérvol sagrat del déu. Va plorar tant i amb tanta pena que va caure rendit en el sòl transformant-se en un arbre gran i fort que derramava les seues llàgrimes de resina, i Apol·lo li va ordenar que estiguera present en els rituals dels morts.

El nom específic funebris, de “funebris, -e” és un epítet llatí que significa fúnebre, per l'aspecte trist que ofereix amb el seu lànguid brancatge.

En el Temple de la Muntanya del Dragó Negre, prop de Kunming, Yunan, Xina, està el xiprer ploraner més antic que es coneix, amb 800 anys, segons figura en el llibre de 1985 de la Societat Internacional de Dendrologia.

Cupressus funebris va ser descrit per Stephan Ladislaus Endlicher i publicat en Synopsis Coniferarum 58. 1847

Família Cupressaceae


divendres, 2 de febrer de 2018

Kikuiu


Castellà: Kikuyo. Grama gruesa. Francès: Kikuyu. Anglès: Kikuyu grass. Neerlandès: Kikuyu-gras. Xinès: pu di lang wei cao.  

NOM CIENTÍFIC: Pennisetum clandestinum Hochst. ex Chiov.

SINÒNIMS: Cenchrus clandestinus (Hochst. ex Chiov.) Morrone

DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa i estolonífera de ràpid creixement, procedent d’Àfrica Oriental, amb fulles d'uns 10-15 centímetres de llarg, de bonic color verd i textura suau. Flors masculines amb grans anteres en forma de “X” al final de llargs filaments; les femenines molt més curtes amb estigmes plomosos. Pot confondre’s amb el gram americà (Stenotaphrum secundatum) però aquest és més bast i la inflorescència molt diferent.

ATENCIONS: Tolera tot tipus de sòls però prefereix els solts i ben drenats. Suporta la sequera, és resistent al trepig i al pasturatge, a causa de la seua forta xarxa d'arrels que fàcilment crea renovades tiges aèries, inclús els ambients salins. Tolera bé les altes temperatures però amb el fred es fa groc i roman latent fins a l'arribada de la primavera. Requereix sol i no prospera en llocs ombrius.

CONSELLS: En jardineria s’empra per fer la gespa que des de fa temps no falta en cap jardí.

Multiplicació: Per divisió de rizomes, estolons i per llavor.


Plagues i malalties: No és massa sensible a plagues ni malalties

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Pennisetum deriva del llatí “penna” ploma, i “seta” cerra, pèl rígid, en al·lusió a la inflorescència que presenta cerres plomoses. El nom específic clandestinum és un epítet llatí que significa ocult, per les seues flors ocultes i difícils de veure. El nom comú de “kikuyu” es deu al fet que procedeix de la regió que habita la tribu kikuyu de Kenya.

Pennisetum clandestinum va ser descrit per Hochst. ex Chiov. i publicat en Annuario del Reale Istituto Botanico di Roma 8(1): 41, pl. 5, f. 2. 1903.

Família Gramineae (Poaceae)

dijous, 25 de gener de 2018

Alpínia


Castellà: Alpinia. Azucena de porcellana. Portuguès: Falso-cardamomo. Gengibre concha. Louro-de-baiano. Alpínia. Francès: Fleur de mon âme. Gingembre coquille. Fleur du paradis Anglès: Shellflower. Shell-ginger. Pink porcelain lily. Xinès: yan shan Jiang.

NOM CIENTÍFIC: 
Alpinia zerumbet (Pers.) Burtt et Smith

SINÒNIMS: Costus zerumbet Pers.  

DESCRIPCIÓ: Planta rizomatosa, procedent d’Àsia Oriental, que pot créixer fins als 3 m d'alçada, amb fulles llargament el·líptiques de fins 70 cm de llarg i 10 cm d'ample, amb l'àpex acuminat. Les flors apareixen en raïms pènduls de fins a 40 cm, fragants, amb la corol·la en forma d'embut, de color blanc nacrat per fora i amb label groc pintat amb taques roges per l'interior. Fruit en càpsula globosa amb estries i dehiscent.

Pot confondre's amb l'au del paradís (Strelitzia reginae) però en aquesta les fulles surten directament del rizoma mentre que en A. zerumbet naixen al llarg de les tiges.

ATENCIONS: Necessita ambient i sòl humit, ric i ben drenat, ubicació a ombra parcial. Clima suau, sense gelades. Cal tallar les fulles seques i les flors marcides.

CONSELLS: S'empra com a exemplar aïllat, en grups o com a planta d'interior. La var. ‘variegata’, més xicoteta, es cultiva per les cridaneres fulles amb ratlles grogues, és adequada per conreu en cossiol o jardinera.

Multiplicació per divisió de rizoma en primavera

Plagues i malalties: No li afecten malalties ni plagues importants. El que més pateixen són fisiopaties per falta d'humitat


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Alpinia és en honor del botànic pre-linneà Prospero Alpinio (1553-1617), Director de l'Hort Botànic de Pàdua. L'epítet específic zerumbet és d'etimologia polèmica, segons uns autors deriva del nom vernacle del persa o indi; però segons altres és d'origen àrab i va ser utilitzat per primera vegada pel metge Serapió el Jove (segle XI) per a designar les arrels aromàtiques de jengibre.

Alpinia zerumbet va ser descrita per (Pers.) B.L.Burtt and R.M.Smith i publicada en Notes from the Royal Botanic Garden, Edinburgh 31(2): 204. 1972.


Família Zingiberaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...