dimarts, 17 de gener de 2017

Aromer de Sud-àfrica. Aromer hòrrid.

Acacia karroo del Passeig de l'Albereda de València
Castellà: Espina dulce. Acacia. Italià: Acacia orrida. Francès: Mimosa odorant. Cassie a piquants blancs. Anglès: Cape gum, Karroo thorn, Sweet thorn. Grec: Ακακία. Alemany: Schreckliche Akazie.

NOM CIENTÍFIC: Acacia karroo Hayne

SINÒNIMS: 
Vachellia karroo (Hayne) Banfi & Galasso;  
Acacia horrida Hort.

DESCRIPCIÓ: Arbre de fins vuit metres d’alçada, de tronc curt i fissurat, i capçada ampla amb branques proveïdes de parells d’espines de fins 10 cm de longitud, grisenques i rectes. Les fulles caduques tenen estípules espinoses, són bipinnades, amb 2-7 parells de pinnes i amb nombrosos parells de petits folíols cadascuna, de color verd obscur. Les flors són petites agrupades en glomèruls esfèrics de fins 1,5 cm de diàmetre, pedunculats, de color groc i fragants, que surten a les axil·les de les fulles superiors. Floreix entre abril i juliol. Fruit en llegum dehiscent allargada, falcada i comprimida, constreta entre les llavors, verds de joves i negrosos quan maduren

ATENCIONS: aquest arbre és molt rústic i, per tant, poc exigent respecte al sòl, tot i que prefereix terrenys un poc àcids i profunds. Una vegada arrelat suporta gelades i sequeres. La ubicació idònia és a ple sol. Regs moderats però en profunditat.


CONSELLS: És un arbre bell per al jardí. Les flors grogues resulten molt cridaneres en contrast amb el verd de les fulles. L’aroma de les flors atrau insectes i aus que fan els seus nius sota la protecció de les espines. S’empra per fer bardisses aprofitant les llargues espines. Cal tindre en compte, però, que les arrels són agressives, pel que cal evitar plantar-lo a prop d’edificis i paviments.  


Multiplicació per llavors que germinen prompte el que fa que s’asilvestre amb facilitat. Per obtindré millors resultats és convenient deixar les llavors a remulla amb aigua calenta durant una nit. En 3-12 dies germinaran. Pot créixer un metre per any.


Plagues i malalties: És molt resistent a plagues i malalties.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Acacia deriva del grec “ακακια akakía” que és una repetició de “ακέ ακις aké akís” agulla, punta, espina. Amb aquest nom Teofrat i Dioscòrides denominaven una espècie d’Acacia egípcia. El nom específic karroo és un epítet geogràfic que fa referència al lloc d’origen de l’espècie, la regió del Karoo, a l’interior de Sud-Àfrica. Ka-roo significa terra seca en llengua Khoisan.


El seu nom comú en castellà i anglès és degut al làtex que exsuda de l'escorça, una mena de xiclet de sabor dolç, que és menjat per homes i animals, el qual s'ha arribat a comercialitzar per a la indústria alimentària.


Aquest arbre té una llarga arrel que li permet utilitzar l'aigua i els nutrients de les profunditats; aquesta característica, i la seva capacitat per fixar el nitrogen, afavoreix les pastures i altres plantes que prosperen en la seua ombra. A les zones seques, la presència de l'arbre és un signe de que hi ha aigua, superficial o subterrània.



Acacia karroo va ser descrita per Friedrich Gottlob Hayne (Hayne) i publicada en Getreue Darstellung und Beschreibung der in der Arzneykunde Gebräuchlichen Gewächse 10: pl. 33. 1827. 


Família Leguminosae (Fabaceae, Mimosaceae)

dimarts, 10 de gener de 2017

Jacobínia


Castellà: Jacobina rosada. Portuguès: Justícias cor-de-rosa. Anglès: Brazilian plume. Flamingo plant. King’s crown. Alemany: Brasilianischer Federbusch. Jakobinie. Fleischrote Justicia.

NOM CIENTÍFIC: Justicia carnea Lindl.

SINÒNIMS: 
Ethesia carnea (Lindl.) Raf.   
Jacobinia carnea (Lindl.) G. Nicholson

DESCRIPCIÓ: Planta arbustiva, procedent d’Amèrica del Sud, que pot arribar al metre i mig d’alçada, de tija erecta i ramificada, perennifoli, amb fulles peciolades, oval lanceolades, grans, de 10-20 cm de llarg i amb pèls, de textura coriàcia i color verd obscur. Les flors apareixen en denses inflorescències terminals que surten en agost i setembre. Són grans, de fins sis centímetres, tubulars, amb dos lòbuls, el superior corbat sobre les llargues anteres i el inferior doblat quasi en angle recte i l’àpex corbat com un garfi; androceu amb dos estams arquejats amb anteres de color rosa obscur; gineceu amb estil, un xic més llarg que els estams, acabat en estigma bilobat. Els pètals són de color rosa carn però hi ha varietats de diversos colors com roig, taronja, blanc o groc. Fruit en càpsula que conté fins quatre llavors però rarament fructifica en cultiu.


ATENCIONS: Vol una ubicació amb molta llum, tolera el sol directe però a l’exterior prefereix la protecció d’un arbre que proporcioni mitja ombra, i també necessita mantenir el sòl humit, que no embassat, humitat a l’ambient i temperatures temperades, pel que no podrà conrear-se en exterior als llocs on hi haja baixes temperatures. Prefereix sòls neutres i ben drenats.

CONSELLS: No suporta el fred però és ideal per a interiors. Cal netejar de fulles marcides i podar, a principis de la tardor, per aconseguir una planta més compacta. Durant l’època de floració cal adobar cada quinze dies.

Multiplicació per esqueix terminal en primavera. Cal plantar en substrat lleuger i mantenir-lo en ambient humit i càlid fins que surtin les arrels.







Plagues i malalties: Els brots tendres poden ser atacats pel pugó i, en ambients més secs, per l’aranya roja.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Justicia és en honor del granger escocès James Justice, autor dels llibres El jardiner escocès (1754) i El jardiner anglès (1767). L’epítet específic carnea deriva del llatí “carneus, a, um” genèricament referit a la carn, per ser carnós i suculent o per tindre les flors el color de la carn, com en aquest cas.  

Justicia carnea va ser descrita per John Lindley (Lindl.) i publicada en Edwards's Botanical Register 17: , pl. 1397. 1831.


Família Acanthaceae

dijous, 29 de desembre de 2016

Gladiol


Castellà: Gladiolo. Espadilla. Èuscara: Ezpata-lore. Francès: Glaïeul. Anglès: Sword lily. Gladioli. Alemany: Gladiolen. Schwertblume.

NOM CIENTÍFIC: Gladiolus sp.


DESCRIPCIÓ: La majoria d’espècies de gladiol són d’origen africà, tot i que també hi ha espècies que creixen espontàniament a Europa mediterrània, Aràbia i oest d’Àsia. Actualment es comercialitzen molts cultivars, que s’han obtingut mitjançant creuaments de diferents espècies, que presenten gran diversitat de colors, formes o èpoques de floració: (Gladiolus x hybridus, G. x hortulanus, G. x grandiflorus)


Són herbàcies d’entre 60 i 180 cm d’alçada, que surten d’una tija subterrània anomenada corm, d’on creixeran les fulles rígides, erectes, allargades, paral·lelinèrvies, de linears a lanceolades i acabades en punta. Les flors surten al final de la tija, formant una llarga espiga de 12-20 flors sèssils, hermafrodites, cada una embolcallada per una bràctea i una bractèola. El periant consta d’un tub acabat en sis lòbuls desiguals però simètric bilateralment; androceu amb tres estams que naixen del tub del periant; gineceu amb estil trífid a l’àpex. Floreix a l’estiu i tardor però a les zones temperades pot florir tot l’any. Fruit en càpsula amb llavors alades.






ATENCIONS:  Creix en qualsevol tipus de sòl si és ric i està ben drenat. Requereix ple sol perquè necessita molta llum per florir adequadament. Des del moment que surten els brots cal mantenir el terra humit, però no embassat, especialment quan comencen a florir.

CONSELLS: Les tiges florals són molt utilitzades per a flor de tall, però també s’empren en jardineria per confeccionar massissos. Cal recolzar-los amb tutors perquè creixin drets



Multiplicació: Mitjançant els corms que surten al voltant del corm principal. Es planten els corms a la primavera perquè florisca a l’estiu però es pot escalonar la plantació de corms fins juny per prolongar la floració tot l’estiu. Es colguen a uns 8 cm de profunditat i a un pam de separació entre ells.

Plagues i malalties: És una planta sensible a diverses plagues i malalties, pel que cal rotar els cultius i no plantar-los al mateix lloc molts anys seguits. Pot patir plagues de trips i pugons, gran quantitat de malalties fúngiques com fusariosis, botritis, rovell, i altres malalties víriques.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Gladiolus deriva del llatí “gladius” espasa, pel paregut de les fulles amb les espases.


El corm és una espècie de tubercle caulinar d'orientació vertical, de forma arrodonida un poc aplanada, amb el punt de creixement al centre de la zona superior que normalment està un xic deprimida. Pot durar un o més anys, renovant-se sobre el corm anterior, els restes del qual romanen en la base del nou. Aquesta estructura està formada per diversos nucs, de les gemmes axil·lars dels qual es formen nous corms.

En temps de l’antiga Roma el gladiol era entregat als gladiadors que triomfaven en la batalla; per això, hi és el símbol de la victòria.

El nostre gladiol silvestre, que habita llocs rocosos i pradells secs, és el conegut com espadella o xuclamel (Gladiolus illyricus)


Família Iridaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...