dimarts, 14 de juny de 2016

Andianeta. Herba de Sant Jordi. Valeriana.


Castellà: Hierba de San Jorge. Milamores. Valeriana encarnada. Portuguès: Alfinetes. Francès: Centranthe rouge. Lilas d'Espagne. Valériane rouge. Italià: Camarezza comune. Valeriana rossa. Anglès: Bouncing Bess. Drunken Sailor. Padstow Pride. Alemany: Rote Spornblume. Roter Baldrian. Neerlandès: Rode Spoorbloem. Grec: Μοσχολιός. Βαλλεριάνα. Πνευμονόχορτο. Ερπίνη.

N CIENTÍFIC: Centranthus ruber (L.) DC. 

SINÒNIMS: Valeriana rubra L.  

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, procedent d’Europa, el nord d’Àfrica i Àsia Menor, perenne molt ramificada, cultivada als jardins però també naturalitzada a escletxes de parets i als herbassars ruderals, que pot arribar fins als 80 cm d’alçada. Les fulles basals són peciolades i les superiors sèssils i més petites quan més amunt, oposades, lanceolades i de marge enter, de color verd grisós. Les flors apareixen, de maig a setembre, en cimes corimboses denses de petites flors vermelles, rosades o rarament blanques, amb esperó i fragants. Fruit en aqueni amb vil·là plomós característic.

ATENCIONS: És una planta molt rústica, resisteix la sequera i tot tipus de sòl. Inclús els pobres en nutrients si estan ben drenats. Gaudeix del sol directe però vegeta bé a mitja ombra però la resistència la fred és moderada. És aconsellable la poda després de la floració.

CONSELLS: En jardineria s’empra en rocalles, murs desnivells o en massissos, especialment en jardins de condicions dolentes, en llocs àrids i difícils. També es pot conrear en contenidor.

Multiplicació: per llavor és molt fàcil reproduir-la en primavera

Plagues i malalties: No hi ha plagues ni malalties dignes de menció que afecten aquesta planta

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Centranthus deriva de dues paraules gregues: “kéntron. –ou” que significa agulló, l’esperó dels galls; i “antros, -ous” que significa flor, doncs les flors d’aquest gènere tenen esperó. L’epítet específic ruber ve del llatí “rubeo” vermellós, per color de les flors.

Les fulles són mengívoles i es poden consumir en amanida. Té efectes semblants a la Valeriana com sedant i ajuda a dormir. Els gats gaudeixen de menjar les fulles pels efectes psicoactius.

Aquesta espècie és considerada invasora en Canàries, segons el “Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras, Real Decreto 630/2013, de 2 de agosto. (BOE nº 185): 03.08.2013”

Centranthus ruber va ser descrita per primera vegada per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 31. 1753. amb el nom de Valeriana rubra, i en 1805 Augustin Pyrame de Candolle la va publicar en Flore Française. Troisième Édition 4: 239. 1805, amb el nom acceptat actualment.


Família Caprifoliaceae (Valerianaceae)

dimarts, 7 de juny de 2016

Espirea. Arbre nevat


Castellà: Corona de novia. Espírea. Francès: Spirée de Canton. Anglès: Reeves' Meadowsweet. Alemany: Kanton-Spierstrauch.

NOM CIENTÍFIC: Spiraea cantoniensis Lour.  
SINÒNIMS: Spiraea corymbosa Roxb.  

DESCRIPCIÓ: Arbust caducifoli o sempre verd a les zones càlides, procedent de Xina i Japó, que pot arribar als dos metres d’alçada, molt ramificat amb branquetes primes i flexibles. Les fulles són simples, de distribució alterna, amb el limbe romboïdal o lanceolat travessat per tres nervis que surten de la base, i el marge enter, excepte a la meitat apical que és dentat, de color verd. A principis de la primavera surten les inflorescències axil·lars en corimbes de petites flors de cinc pètals blancs i molts estams, que cobreixen per complet la planta. El fruit és un polifol·licle

ATENCIONS: És una planta molt rústica que reclama poca atenció. Tolera tot tipus de sòl i les gelades intenses. Prefereix l’exposició a ple sol per aconseguir una millor floració. Reg freqüent, 2-3 regs setmanals, a la primavera i l’estiu, i cada 10-14 dies a l’hivern.


CONSELLS: Es conrea als parcs i jardins com exemplars aïllats o en grups. Quan acaba la floració és aconsellable una poda per mantindré la planta frondosa i afavorir a següent floració. Tot i això, hi ha qui pensa que és una llàstima podar i llevar-li la gràcia natural de les tiges arquejades cobertes de flors blanques, com si estigués nevat.

Multiplicació: El més freqüent és utilitzar esqueixos de fusta tendra, amb hormones d’arrelament, per plantar-los a mitjan estiu en un medi molt humit

Plagues i malalties: Pot patir plagues de pugó, cotxinilla i la larva de Archips Rosana que enrotlla la fulla amb els seus fils de seda. També pot tindre oïdi o taques en les fulles produïdes per fongs.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Spiraea deriva del grec "spéira" espira, espiral retorçut, d’on surt el vocable grec "speiraira” per definir una planta que s’emprava per confeccionar guirlandes o corones, doncs les branquetes arquejades totalment cobertes de flors semblen garlandes. El nom específic cantoniensis és un epítet geogràfic que fa referència a la seua localització en Canton (Xina)

Spiraea cantoniensis va ser descrita per João de Loureiro (Lour.) i publicada en Flora Cochinchinensis 1: 322. 1790. 

Família Rosaceae

dilluns, 30 de maig de 2016

Nandina


Castellà: Nandina. Bambú sagrado. Bambú divino. Italià: Nandina. Bambú sacro. Francès: Bambou sacré. Anglès: Heavenly bamboo. Alemany: Himmelsbambus.

NOM CIENTÍFIC: Nandina domestica Thunb.

DESCRIPCIÓ: Arbust de fulla perenne, procedent del Xina i Japó, de port irregular que assoleix els dos metres d’alçada, molt ramificat, amb fulles bipinnades o tripinnades de 50-100 cm acabades en tres folíols ovalats, situades al final de les rames, amb folíols ovat-lanceolades un xic coriàcies, i amb el marge enter, que de vegades prenen una coloració vermellosa a la tardor. Les flors apareixen en grans panícules terminals i erectes, amb flors petites de color blanc, formades per un calze amb mols sèpals disposats en tres sèries de les quals la interior els hi té majors. Corol·la amb sis pètals reflexes. Floreix a l’estiu. Fruit tòxic en baia globosa de color roig de 6-7 mm de diàmetre, que duren de la tardor fins la primavera, convertint-se en un atractiu ornamental més.


ATENCIONS: Gaudeix de la llum del sol però en zones amb temperatures altes és aconsellable ubicar-la a l’ombra. Tot i això les gelades poden fer que perda les fulles. El tipus de sòl no hi afecta a condició de ser fèrtil i estar ben drenat. A l’hivern no cal regar molt, cada 10-12 dies, però a l’estiu caldrà regar cada tres dies.

CONSELLS: S’empren com arbust aïllat, en grups o per bardisses lliures. Hi ha varietats nanes per conrear en contenidor o en rocalles.

Multiplicació per llavor, prèvia estratificació en fred, però el creixement de la planta és lent mitjançant aquest sistema, pel que s’empra més la multiplicació per esqueix o pels fillols  

Plagues i malalties: És molt resistent i no pateix plagues ni malalties importants.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Nandina deriva de “nan-di-nuh” el nom japonès d’aquesta planta. L’epítet específic domestica significa que és de casa, una espècie domesticada

Hi ha varietats amb els fruits blancs ‘Alba’, o grocs ‘Flava’; amb fulles variegades ‘Variegata’ o dorades ‘Woods Eward’; i nanes

Nandina domestica va ser descrita per Carl Peter Thunberg i publicada en Nova Genera Plantarum 1: 14. 1781.


Família Berberidaceae
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...