dilluns, 18 de setembre de 2017

Brahea aculeata


Castellà: Palmilla. Anglès: Sinaloa hesper palm. Aculeata Fan Palm.

NOM CIENTÍFIC: 
Brahea aculeata (Brandegee) H.E.Moore

SINÒNIMS: Erythea aculeata Brandegee

DESCRIPCIÓ: Petita palmera endèmica del sud-oest de Mèxic, concretament de Durango, Sinaloa i Sonora, amb una alçada màxima de cinc metres i un diàmetre del tronc inferior al pam. Les fulles són palmades, de color verd un xic grogós, amb un pecíol armat d’agullons als marges. Les flors són blanques i els fruits bruns o negrosos quan maduren

ATENCIONS: Planta molt rústica que suporta temperatures altes i sòls molt secs i poc profunds i, a més a més, pot resistir temperatures sota cero (-9oC). Requereix, per tant, reg amb moderació, ubicació a ple sol i bon drenatge.

CONSELLS: És ideal per a petits jardins per la poca alçada, no passa dels quatre metres. Tot i això, i a les poques exigències, es estrany veure-la cultivada.

Multiplicació per llavor, posant-les a remulla 48 hores abans. Germinen en 5-9 mesos.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Brahea és en honor de l'astrònom danès Tycho Brahe (1546–1601). Les mesures dels estudis de Brahe sobre el moviment de Mart (i en particular del seu moviment retrògrad) van ser essencials perquè Kepler pogués formular les tres lleis de Kepler que regeixen el moviment dels planetes i que van servir posteriorment de base a la llei de la gravitació universal de Newton.

L’epítet específic aculeata ve del llatí “aculeatus,-a, -um” que significa que té espines, agullons, que és punxant, pels pecíols amb agullons.

Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada per Townshend Stith Brandegee, i publicada en Zoë 5: 196–197. 1905, amb el nom de Erythea aculeata. Amb el nom actualment acceptat de Brahea aculeata va ser publicada per Harold Emery Moore en Principes 24: 91. 1980.


Família Arecaceae (Palmae)

dijous, 27 de juliol de 2017

Areca australiana


Castellà: Palma alejandra. Palma real australiana. Francès: Palmier Alexandre. Anglès: Alexandra's palm. King's palm. Northern Bangalow palm. Neerlandès: Australische koningspalm.

NOM CIENTÍFIC: Archontophoenix alexandrae (F.Muell.) H.Wendl. & Drude

SINÒNIMS: Ptychosperma alexandrae F.Muell. 

DESCRIPCIÓ: Palmera elegant, monoica, procedent de la zona tropical d’Austràlia, amb un sol tronc de color verdós, anellat i més ample a la base, que pot arribar als 20 metres d’alçada i 20 cm d’ample. A la part alta del tronc està el capitell, verd brillant. Les fulles són pinnades, sense espines, de curt pecíol i lleugerament arquejades, el que hi confereix certa gràcia. Folíols d’uns 60 cm, verds per l’anvers i un poc grisosos pel revers. Les flors apareixen en curtes inflorescències molt ramificades, que surten baix del capitell, amb flors blanquinoses o verdoses. Surten en grups de tres, on les laterals són masculines i la central femenina. Fruits en drupa, globosos, de poc més d’un centímetre, de color roig quan maduren.

ATENCIONS: Necessita bona il·luminació i humitat ambiental, pel que cal plantar-la en llocs resguardats del sol directe i dels vents secs, i regar en abundància. Requereix un sòl ric en nutrients i ben drenat. Quan és adulta pot suportar gelades lleugeres però de jove ha d’estar protegida del fred. És aconsellable polvoritzar les fulles amb abono foliar. No cal podar perquè va deixant caure les fulles velles.


CONSELLS: En jardineria s’empra com exemplar aïllat o en grups amb els troncs molt junts. També en contenidors per a patis interiors amb humitat ambiental i ben il·luminats.

Multiplicació per llavors que germinen en 2-3 mesos si prèviament les hem tingut a remulla entre 24 i 72 hores. Sembrar en primavera o estiu.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Archontophoenix deriva del grec “archontos” jefe, cabdill, i “Phoenix” el gènere de la palmera datilera (Phoenix dactylifera) en al·lusió a la seua elegància i majestuositat. L’epítet específic alexandrae és en honor de la princesa Alexandra de Dinamarca (1844-1925), que va ser reina i esposa d’Eduard VII d’Anglaterra.

Aquesta palmera va ser descrita i publicada per Ferdinand Jacob Heinrich von Mueller,  com Ptychosperma alexandrae, en Fragmenta Phytographiæ Australiæ 5: 47–49, t. 43–44. 1865. Amb el nom actualment acceptat de Archontophoenix alexandrae va ser publicat per Hermann A. Wendland, i Carl Georg Oscar Drude en Linnaea 39: 212. 1875.


Família Palmae (Arecaceae)

dimarts, 20 de juny de 2017

Lilà. Lilac.


Sinamomo. Arbre de Sant Josep. Castellà: Lilo. Lila. Lilero. Gallego: Cinamomo. Èuscara: Amatxi-lili. Portuguès: Lilas. Lilaz. Francès: Lilas. Lilas commun. Lilas des jardins. Italià: Fior-di-maggio. Lillà. Serenella. Anglès: Common lilac. Lilac tree. Alemany: Gartenflieder. Gemeiner Flieder. Gewöhnlicher Flieder. Wild Flieder. Neerlandès: Gewone Sering. Grec: Γραμάνια. Λιλά. Πασχαλιά. Σύριγγα η κοινή.

NOM CIENTÍFIC: Syringa vulgaris L.

SINÒNIMS: Syringa vulgaris var. alba Weston  
DESCRIPCIÓ: Arbust o petit arbre caducifoli de fins 5 metres d’alçada, procedent de Rumania i la Península Balcànica, de tiges fistuloses ramificades des de la base, amb fulles oposades, peciolades, de limbe ovat, base arrodonida i apiculades, amb el marge enter que mesuren entre 4 i 10 cm de llargues. Les flors apareixen en grans inflorescències terminals en panícula, emeten un suau i agradable aroma, hermafrodites, tetràmeres, amb curt pedicel. Calze campanulat amb quatre dents, glabre i persistent. Corol·la gamosèpala, amb un tub llarg acabat en quatre lòbuls més curts que el tub, de color lila, blanc, rosa, o púrpura, segons els conreessis. Androceu amb dos estams adnats al tub de la corol·la, inclosos o lleugerament exserts, d’anteres grogues. Gineceu amb estil i estigma bilobat. Floreix en abril i maig. Fruit  en càpsula bivalva ovoide allargada, de color negrós quan madura.

ATENCIONS: És una plant rústica. Prefereix sòl calcari i passar fred per oferir floracions abundoses, però necessita reg abundant en èpoques de calor. Cal tindre en compte que floreix en las branques de l’any anterior, pel que només cal podar per eliminar branques mortes o danyades.

CONSELLS: En jardineria s’empren per formar massissos o com exemplars aïllats. També en contenidor per les terrasses o els patis.

Multiplicació per llavor amb un període d’estratificació a 4o C de 50 dies. Per esqueix és complicat perquè cal aprofitar el brots nous a la primavera i plantar-los en un lloc que mantingui la humitat ambient per aconseguir que arrelen sense marcir-se. De vegades s’empra l’empelt sobre peus de Ligustrum o de Fraxinus, especialment per reproduir conreessis determinats.

Plagues i malalties: Pot patir taques en les fulles, rovell i virosis, i plagues com la cotxinilla i diverses arnes.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Syringa deriva del grec “syrinx, -ingos” ("Syringa" en llatí) que definia el càlam, una canya buida i tallada que servia per escriure; també les varetes amb medul·la esponjosa que , al buidar-la, queda una vareta a manera de flauta. Syrinx també era el nom d’una nimfa que va ser convertida en canya. L’epítet específic vulgaris del llatí “vulgaris, -e”, que significa vulgar, comú, ordinari, per ser una planta corrent i abundosa.

En medicina popular s’empren les fulles com tònic i febrífug. De les flors s’extrau una essència utilitzada en perfumeria, i amb les tiges buides se’n fan flautes. En jardineria ès una planta molt emprada per les flors aromàtiques des de que, a través de l’Imperi Otomà, s’introduí als jardins europeus al segle XVI.  

Syringa vulgaris va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 9. 1753.


Família Oleaceae
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...