dilluns, 27 de novembre de 2017

Nadala. Lliri de nadal


Caldereta. Narcís de nadales. Assa groga. Assutzena borda. Castellà: Narciso común. Narciso de manojo. Occità: Jonquilha salvatja, Nadalet. Gallego: Narciso amarello. Èuscara: Lilipa. Nartzisoa. Portuguès: Junquillo. Narciso de inverno. Francès: Narcisse de constantinople, Narcisse à bouquet. Italià: Narciso nostrale. Tazzetta. Anglès: Bunchflower daffodil, Cream narcissus, French daffodil. Alemany: Strauß-Narzisse. Bukett-Narzisse. Mehrblütige Narzisse. Vielblütige Narzisse. Neerlandès: Trosnarcis. Grec: Βουτσίνα. Ζαμπάκι. Μανουσάκι. Xinès: shui xian.

NOM CIENTÍFIC: Narcissus tazetta L.

SINÒNIMS: Hermione tazetta (L.) Haw.  


DESCRIPCIÓ: Planta bulbosa, naturals del Mediterrani occidental, que pot arribar als 60 cm d’alçada. El bulb és subglobós, amb túniques externes membranoses de color marró, d’on surt l’escap fistulós i les fulles linears, de marge enter i secció estretament el·líptica, de color verd glauc. Les flors surten al final de l’escap, d’una espata membranosa, lanceolada i embeinadora a la base. De les umbel·les surten fins vuit flors pedicel·lades, amb pètals de color blanc o groguenc i una corona de color groc. Floreix des de desembre fins la primavera. Fruit en càpsula oblonga-ovoide

ATENCIONS: No són plantes exigents amb el substrat però cal que estiga ben drenat per evitar embassaments que facen malbé els bulbs. Prefereix una exposició assolellada però vegeta be en mitja ombra. El clima temperat i fresc. Reg freqüent a l’època de creixement però amb cura de no embassar, i quan s’assequen les flors cal retallar els escaps i disminuir els regs.



CONSELLS: En jardineria per confeccionar massissos i bordures, sols o amb altres bulboses com tulipes o jacints. També s’empren per interior en test o en terrasses.

Observacions: A partir d’aquesta espècie han derivat nombroses varietats cultivades per a ús ornamental com per exemple: ‘Avalanche’, ‘Cragford’, ‘Faconet’, ‘Geranium’, ‘Golden Dawn’, ‘Highfield Beauty’, ‘Hoopoe’, ‘Minnow’, , ‘Paperwhite’, ‘Pride of Cornwall’, ‘Scarlet Gem’, ‘Silver Chimes’

Multiplicació per llavor tarden entre 3 i 5 anys en florir, per això és recomanable separar els fillols dels bulbs a l’època de repòs. Els bulbs es planten a principis de la tardor.

Plagues i malalties: No sol ser atacada per plagues ni malalties, llevat de l’excés d’aigua que pot podrir els bulbs.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Narcissus és per “Νάρcισσος Narkissos” Narcís, el jove fill del déu Cephissus (riu) i de la nimfa Leiriope, que era tan bell que es va enamorar de si mateix. El nom deriva del grec “νάρκη nárke” narcòtic, segons Plini en referència al perfum embriagant de les flors d’algunes espècies. L’epítet específic tazetta és un vocable popular emprat al nord d’Itàlia amb el significat de tassa petita, per la forma de la corona de la corol·la.

Narcissus tazetta va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 290. 1753.


Família Amaryllidaceae

dilluns, 20 de novembre de 2017

Agret vermell. Oxalis de quatre fulles.


Castellà: Oxalis de cuatro hojas. Cruz de Hierro. Trebol de cuatro hojas. Francès: Oxalide à quatre folioles. Oxalis à quatre folioles.  Anglès: Iron Cross. Four-leaf sorrel. Four-leaved Pink-sorrel. Lucky Clover. Alemany: Glücksklee. Vierblättriger Sauerklee. Sauerkleerübe. Neerlandès: Zuringklaver

NOM CIENTÍFIC: Oxalis tetraphylla Cav. 

SINÒNIMS: Oxalis deppei Lodd.  

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, bulbosa, procedent de Mèxic, que pot créixer fins el 40 cm d’alçada, amb fulles dividides en quatre folíols cordats amb la base tacada de color vermell obscur i amb un llarg pecíol. Les flors, hermafrodites i de simetria radial, apareixen, durant la primavera i estiu, umbel·lades a l’àpex d’un llarg escap, amb el calze format per cinc sèpals estretament ovats i la corol·la campanulada, amb la base dels pètals de color verd groguenc i la resta d’un bonic color rosat o vermell. Hi ha una varietat ‘Alba’ amb flors blanques.

Observacions: De vegades es confon amb el trèvol de quatre fulles però no és un vertader trèvol. Els vertaders trèvols que de vegades apareixen amb quatre folíols, i són els de la sort perquè és molt estrany trobar-ne, pertanyen al trèvol blanc (Trifolium repens)

ATENCIONS: Els bulbs sota el terra poden suportar hiverns molt freds i brotar a la primavera. Gaudeix de sòls de textura lleugera i ben drenats perquè no suporten l’excés d’aigua però, al mateix temps, els subtils escaps i pecíols decauran si falta humitat al sòl. Per aconseguir floracions espectaculars cal que siguen ubicades a ple sol però protegint lleugerament durant les hores centrals del dia en el nostre clima mediterrani.

CONSELLS: No són plantes de interior sinó que gaudeixen del sol i l’aire lliure

Multiplicació: Els bulbs es multipliquen i s’extrauen a la tardor per plantar a principis de la primavera els bulbets.

Plagues i malalties: El principal enemic és l’embassament d’aigua, que podreix els bulbs.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Oxalis procedeix del grec "óxys" àcid, i de “ἄλς hals” sal, pel gust àcid i amarg. L’epítet específic tetraphylla deriva del grec “τετρα tetra" quatre, i "φύλλα phylla" fulla, és a dir, de quatre fulles

L’espècie va ser introduïda, com ornamental, en Anglaterra a l’any 1837, i des d’aleshores s’ha expandit el seu ús com a planta de jardí per la resta d’Europa.

Oxalis tetraphylla va ser descrita per Antoni Josep Cavanilles i publicada en Icones et Descriptiones Plantarum 3: 19–20, pl. 237. 1794. El holotip està arxivat avui a Madrid . Va ser dut per l'expedició dirigida per Alessandro Malaspina, entre 1789 i 1794, que va recórrer des de Terra del Foc fins a Alaska i en el Pacífic fins a Austràlia.

Ferdinand Deppe també va veure el trèvol afortunat a la seva expedició de 1824-1826 a Mèxic i el va portar a Anglaterra, on va ser descrit per Conrad Loddiges qui, en honor de Deppe, li va posar el nom de Oxalis Deppei, acceptat com sinònim.


Família Oxalidaceae

divendres, 10 de novembre de 2017

Eulàlia


Castellà: Eulalia.  Italià: Eulalia. Francès: Miscanthus de Chine. Roseau de Chine. Anglès: Eulalia grass. Japanese plume grass. Chinese Silvergrass. Alemany: Chinaschilf. Elefantengras.

NOM CIENTÍFIC: Miscanthus sinensis Andersson

SINÒNIMS: Eulalia japonica (Thunb.) Trin.; Erianthus japonicus (Thunb.) P.Beauv.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne procedent de l’est d’Àsia (Xina, Japó i Corea) que pot assolir els 2 metres d’alçada, amb rizomes subterranis, horitzontals i curts, que desenvolupen mates denses de tiges no ramificades i fermes de 3-10 mm, amb fulles linears i planes que poden fer fins 75 cm de longitud i entre 0,4 i 2 cm d’amplada, nervi central molt marcat i lígula ciliada. Les fulles surten en cascada, cap a fora, com una font. Les flors en panícula d’espigues que forma uns plomalls de color, segons la varietat, a finals de l’estiu o principis de la tardor. Fruit en cariopsi el·líptica 

ATENCIONS: És fàcil de conrear i requereix poc manteniment. Requereix una ubicació a ple sol, en terrenys fèrtils, humits i ben drenats. Tot i que són tolerants als sòls humits, una vegada establerts, toleren la sequera. A finals de l’hivern, abans de que surtin els nous brots, cal retallar el fullatge al terra.

CONSELLS: Una planta molt apreciada en jardineria per l’elegància del seu port i el moviment que aporta al conjunt durant tot l’any. Són tolerants a la sal de les zones costaneres i ajuden a protegir espècies més delicades.

Multiplicació per llavor o per divisió de mata a la primavera o la tardor.

Plagues i malalties: Normalment lliures de plagues i malalties


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Miscanthus deriva del grec “μίσχος míschos” tija, peduncle, i “ἄνϑοϛ ánthos” flor, és a dir, amb flors pedunculades. El nom específic sinensis és un epítet geogràfic que fa referència a la Xina, deriva del llatí “sinensis” que significa originari de Xina.

Miscanthus sinensis va ser descrita per Nils Johan Andersson i publicada en Öfversigt af Förhandlingar: Kongl. Svenska Vetenskaps-Akademien 12: 166. 1855.


Família Gramineae (Poaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...