dimarts, 19 de juny de 2018

Evònim del Japó


Castellà: Bonetero del Japón. Evónimo. Italià: Evonimo del Giappone. Anglès: Evergreen euonymus. Japanese spindle-tree. Evergreen Spindle. Alemany: Japanischer Spindelstrauch. Grec: Ευώνυμον ιαπωνικό. Xinès: dong qing wei mao.

NOM CIENTÍFIC: Euonymus japonicus Thunb.

SINÒNIMS: 
Masakia japonica (Thunb.) Nakai  

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli, procedent del Japó i la Xina, que pot arribar als tres metres d’alçada, amb fulles verdes o variegades de distribució oposada i limbe oval, coriaci, amb el marge finament serrat. Les flors són menudes de color verd grogós, sense interès ornamental. Floreix entre maig i juliol. Fruit de color vermell que maduren a principis de l’hivern.

ATENCIONS: És una planta molt rústica. Prefereix ubicació a ple sol per evitar el fong oïdi al que és molt susceptible, i són resistents a les gelades no intenses. Indiferent a tipus de sòl però ric en matèria orgànica i ben drenat. Requereix reg no abundant però freqüent. Suporta molt bé les podes a finals de l’hivern.

CONSELLS: S’empra especialment per formar bardisses o en grups aïllats, però també es conrea en test i per topiària, perquè admet la poda freqüent.

Multiplicació per esqueix de fusta semidura a la primavera o estiu. Les llavors necessiten estratificació en nevera durant 3-4 mesos.

Plagues i malalties: Pot patir diferents malalties produïdes per fongs, especialment si no estan ubicades a ple sol. Les plagues més habituals són de pugons o cotxinilla.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Euonymus dertiva del grec “ἐῧ éu” veritable, perfecte, i de “ὄνομα ónoma” nom, fama, reputació, és a dir de bona reputació. Aquest nom va ser usat per Teofrast en sentit irònic perquè totes les parts de les plantes d’aquest gènere són verinoses. El nom específic, japonicus, és un epítet geogràfic que indica la procedència de l’espècie: Japó.

Euonymus japonicus va ser descrit per Carl Peter Thunberg (Thunb.) i publicat en Nova Acta Regiae Societatis Scientiarum Upsaliensis, ser. 2 3: 208. 1780.

Família Celastraceae

dilluns, 4 de juny de 2018

Bismarckia. Palmera de Bismarck



Castellà: Palmera de Bismarck. Portuguès: Palmeira-azul. Francès: Latanier blanc. Anglès: Bismarck Palm. Alemany: Bismarckpalme.


NOM CIENTÍFIC: Bismarckia nobilis Hildebr. & H.Wendl.

DESCRIPCIÓ: Palmera molt ornamental procedent de Madagascar, d’on és endèmica, que pot arribar als 25 metres d’alçada, tot i que no sol passar dels 12 metres en conreu. Tronc més ample a la base, de 30-45 cm de diàmetre, de color grisós o marronós. Les fulles són molt grans, costapalmades, rodones, de més de metre i mig de diàmetre, d’un bell color platejat, sostingudes per pecíols de 2-2,5 metres de llarg, de color blanquinós amb petites taques de color canyella, amb uns petits dents al marge, que es perllonga amb una hastula prou llarga . Hi ha exemplars amb flors masculines i altres amb flors femenines en inflorescències axil·lars solitàries ramificades fins dos ordres, amb el raquis més llarg que el peduncle. Fruits en drupa de color marró obscur

ATENCIONS: Suporta tot tipus de sòl, sec o embassat, i temperatures de 6oC sota cero i són resistents fins i tot al foc

CONSELLS: Cal plantar aquesta espècie amb suficient espai al voltant i amb fons verd fosc per a que lluïsca el platejat de les fulles.

Multiplicació per llavor, pelant-les i sembrant-les a més d’un pam de profunditat, per a que la llarga arrel es desenvolupi bé.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric, Bismarckia és en honor del primer canceller d’Imperi alemany Otto von Bismarck (el canceller de ferro). Aquest gènere només inclou una espècie. L’epítet específic nobilis del llatí “nobilis, -e” noble, per les característiques d’excel·lència de l’espècie.

Bismarckia nobilis va ser descrita per Johannes Maria Hildebrandt (Hildebr.) i Hermann A. Wendland (H.Wendl.) i publicada en Botanische Zeitung (Berlin) 39(6): 94–95. 1881.  

Família Palmae (Arecaceae)

dimarts, 29 de maig de 2018

Assutzena. Lliri



Castellà: Azucena. Martagón. Lirio. Èuscara: Zitori. Portuguès: Lírio. Francès: Lys. Lis. Italià: Giglio. Anglès: Lyli. Alemany: Lilien. Neerlandès: Lelie

NOM CIENTÍFIC: Lilium sp.

DESCRIPCIÓ: Plantes bulboses, procedents de les regions temperades de l’hemisferi nord, la majoria d’Àsia, de les quals s’han desenvolupat diversos grups d’híbrids. Els bulbs són esquamosos i, tant les esquames com les arrels són carnoses. Per damunt del bulb, a la part soterrada de la tija, hi ha altres arrels que ajuden a l’absorció de nutrients i aigua. Les tiges poden arribar al metre d’alçada. Les fulles són lanceolades, de color verd intens i nervis paral·lels. Les flors surten a l’àpex de la tija i són grans, amb sis tèpals que formen un tub que s’obri lluint els seus colors amb una ampla gama entre el blanc, rosa, groc, taronja, marró, roig, llis o amb taques, i sempre fragants. Floreix a la primavera i l’estiu. El fruit és una càpsula amb nombroses llavors aplanades i alades. 

Hi ha tres grans grups de lliris al mercat: Híbrids asiàtics, amb poc perfum però amb una ampla gama de colors i flors grans. Híbrid oriental, molt aromàtic i flors majors però amb poca varietat de colors. I finalment el grup de Lilium longiflorum, amb una intensa fragància i flors blanques.

ATENCIONS: És una planta rústica però gaudeix de llocs assolellats, sòls profunds i ben drenats. Al jardí cal retallar la tija, quan acabi la floració, per davall de les flors, i deixar que la tija desaparegui. A l’època de brotació tornarà a sortir.

CONSELLS: S’empra com flor tallada, en test o en jardí. Per cultiu amb test cal deixar-lo a l’ombra el dies de molta calor.

Multiplicació: Tot i que poden multiplicar-se mitjançant les llavors, s’empra el sistema de reproducció per bulbets trets de l’esqueixat de les esquames del bulb.

Plagues i malalties: Hi ha un parell de coleòpters que es mengen les fulles i els tèpals de les flors. Poden patir atacs de pugons i trips. A més a més poden patir malalties provocades per fongs i virus.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lilium ve del grec “λείριον leírion” possiblement derivat d’una paraula egípcia (hrrt) que significa flor. Potser per això el terme “lliri” s’aplica a nombroses plantes amb flor.

És una planta econòmicament important. Ocupa el cinquè lloc en el ranking de les flors més venudes del món.

La heràldica flor de lis és una representació de la flor de lilium que representa la bellesa, la força i la puresa. Lluís VII de França, durant la croada contra els sarraïns, al segle XII, va incorporar la flor de lis als escuts d’armes reials.

El gènere Lilium va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 302. 1753. L’espècie tipus és Lilium candidum L.

Família Liliaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...