divendres, 14 de setembre de 2018

Gessamí d’hivern

Jasminum mesnyi als Vivers de València
Gessamí groc. Llessamí. Castellà: Jazmín amarillo. Jazmín de invierno. Jazmín japonés. Jazmín prímula. Francès: Jasmin primevère. Anglès: Primose jasmine. Japanese jasmine. Yellow jasmine. Xinès: ye ying chun. 野迎春

NOM CIENTÍFIC: Jasminum mesnyi Hance

SINÒNIMS: Jasminum primulinum Hemsl. ex Baker        

DESCRIPCIÓ: Arbust enfiladís procedent de la Xina, d’on és endèmica, sempre verda als climes temperats però que perd les fulles als climes més freds. Emet llargues tiges, de secció quadrangular, de fins tres metres que pengen, amb fulles de distribució oposada, trifoliades, amb folíols lanceolats, de color verd lluent que contrasta amb les flors axil·lars, solitàries, amb corol·la simple o semidoble de fins tres centímetres de diàmetre, de color groc i fragants. Fruit esfèric de color obscur, de menys d’1 cm de diàmetre.

ATENCIONS: Prefereix el sol però funciona bé a mitja ombra. Suporta gelades de fins -5o C si no es prolongada. Creix en sòl àcid o calcari però ric i ben drenat. Necessita un reg moderat. Si s’adoba en primavera tindrà una major floració. Té un creixement molt vigorós, pel que requereix una poda regular, després de la floració.


CONSELLS: En jardineria s’empra per formar mates aïllades o, amb un suport adequat, com enfiladissa per cobrir murs i parets. També pot conrear-se en test. Té una llarga i espectacular floració, des de finals d’hivern, durant la primavera i l’estiu.

Multiplicació per esqueix de tiges semidures, deixant alguna fulla, a finals de l’estiu. També poden aprofitar-se els fillols o per murgonat.

Plagues i malalties: És molt resistent a plagues i malalties però ocasionalment poden patir atacs de pugons, aranya roja o cotxinilla, així com problemes de fongs.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Jasminum deriva de l’àrab “yasmin, que significa regal de Déu.  Per a altres autors l’arab “jasmin” significa flor blanca, pel color de la flor del gesmil. 

L’epítet específic mesnyi honora el general William Mesny (1842 – 1919) que va servir com mercenari a l’exèrcit xinès però va recol·lectar plantes que enviava al cònsol britànic.

Jasminum mesnyi va ser descrit per Henry Fletcher Hance, i publicat en Journal of Botany, British and Foreign 20(230): 37. 1882.

Família Oleaceae

dilluns, 2 de juliol de 2018

Ficus de l’Índia



Castellà: Laurel de indias. Francès: Arbre de l'intendance. Laurier d’Inde. Anglès: Indian laurel. Chinese banyan. Malayan banyan. Alemany: Chinesische Feige. Lorbeer-Feige. Indischer Lorbeer. Xinès: Rong shu. 細葉榕.Japonès: ガジュマル  

NOM CIENTÍFIC: Ficus microcarpa L.f. 

SINÒNIMS: Ficus microcarpa var. nitida F.C.Ho; Urostigma microcarpum (L. f.) Miq.  


DESCRIPCIÓ: Arbre de gran port, procedent del sud d’Àsia i Java, de ràpid creixement que pot assolir els 15 metres d’alçada (fins 30 metres al seu medi natural) amb una capçada densa i voluminosa, sostinguda per un tronc gruixut, d’escorça grisa i llisa, molt ramificat i amb arrels aèries que arrelen en tocar el sòl i acaben unint-se al tronc. Les fulles són persistents, de distribució alterna, oblanceolades de 2-5 cm i marge enter, àpex agut o acuminat, de color verd lluent i tacte coriaci, amb pecíol de fins 2 cm. Les flors tancades en siconi axil·lar i sèssil, que en madurar formarà el fruit, com tots els Ficus, una petita figa d’1 cm de diàmetre de color verd que es tornarà groc, rogenc i finalment marró obscur.

ATENCIONS: És una espècie tropical i per tant requereix un clima càlid i un ambient humit, tot i que pot suportar temperatures de fins 0oC.  Prefereix la ubicació a ple sol, tot i que vegeta bé a mitja ombra. Sòl ric i ben drenat, deixant que la terra s’assequi entre dos regs.

CONSELLS: S’empra com arbre d’ombra en carrers, parcs i jardins en zones de clima temperat i càlid. Es pot conrear com a planta d’interior en contenidor, apropiat en zones fredes, i també és una espècie molt utilitzada per fer bonsais.  

Multiplicació per llavor germina amb facilitat sembrades en primavera, o per esqueix a l’estiu.

Plagues i malalties: Cal estar atent a l’acció de trips, aranya roja i cotxinilla

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ficus és el nom que els antics romans donaven a la figuera. L’epítet específic microcarpa del grec “μικρός micrós” petit, i de “καρπός carpόs” fruit, és a dir, de fruit petit

Els fruits alimenten nombroses espècies d’ocells, el que converteix aquest arbre en un  important punt d’atracció per la fauna aviar urbana.

Es considera un arbre molt agressiu perquè pot créixer a les parets d’edificis, ponts i altres estructures, fins i tot de formigó. Les arrels poden alçar voreres i paviment. Les fulles són tòxiques si s’ingereixen

Ficus microcarpa  va ser descrit per Carles Linné el Jove i publicat en Supplementum Plantarum 442. 1781[1782].

Família Moraceae

dimarts, 19 de juny de 2018

Evònim del Japó


Castellà: Bonetero del Japón. Evónimo. Italià: Evonimo del Giappone. Anglès: Evergreen euonymus. Japanese spindle-tree. Evergreen Spindle. Alemany: Japanischer Spindelstrauch. Grec: Ευώνυμον ιαπωνικό. Xinès: dong qing wei mao.

NOM CIENTÍFIC: Euonymus japonicus Thunb.

SINÒNIMS: 
Masakia japonica (Thunb.) Nakai  

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli, procedent del Japó i la Xina, que pot arribar als tres metres d’alçada, amb fulles verdes o variegades de distribució oposada i limbe oval, coriaci, amb el marge finament serrat. Les flors són menudes de color verd grogós, sense interès ornamental. Floreix entre maig i juliol. Fruit de color vermell que maduren a principis de l’hivern.

ATENCIONS: És una planta molt rústica. Prefereix ubicació a ple sol per evitar el fong oïdi al que és molt susceptible, i són resistents a les gelades no intenses. Indiferent a tipus de sòl però ric en matèria orgànica i ben drenat. Requereix reg no abundant però freqüent. Suporta molt bé les podes a finals de l’hivern.

CONSELLS: S’empra especialment per formar bardisses o en grups aïllats, però també es conrea en test i per topiària, perquè admet la poda freqüent.

Multiplicació per esqueix de fusta semidura a la primavera o estiu. Les llavors necessiten estratificació en nevera durant 3-4 mesos.

Plagues i malalties: Pot patir diferents malalties produïdes per fongs, especialment si no estan ubicades a ple sol. Les plagues més habituals són de pugons o cotxinilla.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Euonymus dertiva del grec “ἐῧ éu” veritable, perfecte, i de “ὄνομα ónoma” nom, fama, reputació, és a dir de bona reputació. Aquest nom va ser usat per Teofrast en sentit irònic perquè totes les parts de les plantes d’aquest gènere són verinoses. El nom específic, japonicus, és un epítet geogràfic que indica la procedència de l’espècie: Japó.

Euonymus japonicus va ser descrit per Carl Peter Thunberg (Thunb.) i publicat en Nova Acta Regiae Societatis Scientiarum Upsaliensis, ser. 2 3: 208. 1780.

Família Celastraceae
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...