diumenge, 4 de desembre de 2016

Lliri gínjol


Espadanya. Lliri de ceba. Castellà: Lirio azul, Lirio azul de mayo. Lirio bulboso. Francès: Iris à feuilles en glaive. Iris d'Espagne. Italià: Giaggiolo. Anglès: Spanish iris. Bulbous Iris. Alemany: Spanische Schwertlilie. Spanische Iris. Neerlandès: Spaanse Lis.

NOM CIENTÍFIC: Iris xiphium L.
SINÒNIMS:  Iris coronaria Salisb.

DESCRIPCIÓ: Planta bulbosa, perenne, amb la tija envoltada per les fulles basals són llargues i estretes (115 x 2 cm) involutes, estriades pel revers, que estan presents a la floració; les caulinars van fent-se més menudes segons s’acosten a l’àpex de la tija, convertint-se les superiors en bràctees florals. Cada tija port una o dues flors grans, dividides en tres parts (tripartides), de color blau violeta clar amb una banda groga o ataronjada composta per pèls fins i curts. Floreix de març a juliol. El fruit és una càpsula de 3 a 7 cm de llarga.

ATENCIONS: Els agrada el sol, el substrat ric i ben drenat. Reg moderat a la floració. A l’estiu es poden traure els bulbs de terra i deixar-los reposar fins a la tardor que tornen a plantar-se. Pot suportar gelades suaus.

Els silvestres surten a llocs sorrencs humits, especialment al litoral però poden sortir fins als 500 metres d’altitud, sempre a ple sol. En jardineria s’empren híbrids resultat de l’encreuament d’Iris hispànica i Iris tingitana, aconseguint Iris x hollandica. Hi ha moltes varietats amb flors de color blanc, groc, blau, violeta, etc.

CONSELLS: En jardineria s’empren per formar massissos, en jardineres o en tests per terrasses i balcons. Les flors s’empren amb molt bon resultat com a flor tallada.


Multiplicació normalment aprofitant els bulbils que surten del bulb principal. Cal conrear-los durant 2-3 anys perquè arriben a fer el calibre ideal. Per germinar les llavors cal mantenir una temperatura constant de 15o C i amb obscuritat total.

Plagues i malalties: Aquestes plantes són resistents a plagues i malalties

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Iris  ve del grec “Ἶρις”, que significa ‘arc iris’, és en honor a la deessa grega Iris, que personifica l’arc de San Martí, encarregada de fer arribar als humans els missatges dels déus. L’epítet específic xiphium deriva del grec "xiphos" espasa, per la forma de les fulles que semblen espases.

Iris xiphium va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 40. 1753.

La planta silvestre està considerada una espècie vulnerable, inclosa al DECRET 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.


Família Iridaceae

dissabte, 26 de novembre de 2016

Triteleia


Castellà: Triteleia. Anglès: Ithuriel's spear. Common triteleia. Grassnut. Alemany: Blaue Triteleie.

NOM CIENTÍFIC: Triteleia laxa Benth.
SINÒNIMS: Brodiaea laxa (Benth.) S.Watson  

DESCRIPCIÓ: És una herba, nativa de Califòrnia, que surt d’un bulb comestible, amb tiges glabres i erectes acabades en umbel·les de llargs peduncles a l’àpex del qual hi ha una flor de color porpra o blau, amb sis tèpals, recorreguts longitudinalment per una línia de clor més fosc,  que formen un tub acabat en sis puntes que s’obrin com una estrella. Androceu format per sis estams. Gineceu d’ovari súper. Floreix a la primavera. Les fulles són basals, linears, allargades i fines, de fins 30 cm de llarg per 0,5-2 cm d’ample.


Existeixen diferents conreessis com per exemple: ‘Queen Fabiola’ amb grans flors de color malva; ‘Allure’ amb umbel·les de fins 25 flors de color blau porpra; ‘Foxi’ amb flors blanques i ratlles de color porpra; i ‘Rubí’ amb flors de color violeta pàl·lid.

ATENCIONS: No és massa exigent en quant al reg, perquè una vegada els bulbs estan arrelats suporta bé la sequera, i vegeta bé en terres neutres o lleugerament alcalines ben drenades. Cal ubicar-les a ple sol per a gaudir d’una espectacular floració. En bones condicions de cultiu els bulbs duren molts anys, al llarg dels quals oferiran la seua floració de finals de primavera i principis de l’estiu.

CONSELLS: En jardineria s’empra en jardins mediterranis i rocalles. Per augmentar l’efecte visual de la floració cal plantar els bulbs prou junts i en quantitat superior a vint. Als llocs freds és convenient aportar una capa de matèria orgànica per protegir els bulbs.

Multiplicació per llavor sembrada a finals de l’hivern. La germinació en fred (15 o C ) ocorre entre 1 i 3 mesos.  Cal cultivar durant un o dos anys fins que els bulbs arriben als 2 cm de diàmetre. També es poden agafar els petits bulbets que surten junt als grans, a la tardor, i cultivar-los durant un any abans de plantar-los al seu lloc del jardí. 


Plagues i malalties: No és afectada per cap malaltia ni plaga de consideració.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere Triteleia deriva del prefix grec “τρι- tri-“ tres, i de “τέλειος téleios” perfecte, sense defectes, complet, és a dir tres vegades perfecte. Segons altres autors es refereix a que totes les parts de la flor estan triplicades. L’epítet específic laxa deriva del llatí “laxus, a, um” lax, obert, expandit, en referència a la inflorescència

El nom comú anglès d’Ithuriel's spear, és una referència a l’angel Ithuriel del llibre de poemes de John Milton El paradís perdut (Paradise lost).

Triteleia laxa va ser descrita per George Bentham i publicada en Transactions of the Horticultural Society of London, ser. 2 1(5): 413–414, pl. 15, f. 2. 1835.


Família Asparagaceae (Liliaceae)

dijous, 17 de novembre de 2016

Laguertrèmia. Arbre de Júpiter.

Panícula terminal de Lagerstroemia indica
Castellà: Árbol de Júpiter. Espumilla. Èuscara: Indimitrea. Portuguès: Extremosa. Escumilha. Resedá. Italià: Albero di San Bartolomeo. Francès: Lilas des Indes. Anglès: Crapemyrtle. Alemany: Kreppmyrte. Neerlandès: Lagerstroemia. Grec: Λαγκεστρέμια η ινδική.

NOM CIENTÍFIC: 
Lagerstroemia indica L. 
SINÒNIMS: 
Murtughas indica (L.) Kuntze; 
Lagerstroemia speciosa (L.) Pers.  

DESCRIPCIÓ: És un arbret o arbust procedent de la Xina, Corea i Japó, introduïda a Europa al segle XVIII, que pot arribar a fer 6 metres d’alçada, amb un tronc d’escorça llisa de color gris rogenc i capçada redona. Les fulles són caduques, oposades però les superiors alternes, oblongues, amb el marge enter i de color verd obscur. Floreix a l’estiu i principis de la tardor inflorescències en forma de panícula terminal de fins 19 cm de llarga, amb flors hermafrodites, amb calze campanulat de sèpals soldats; corol·la de sis pètals amb llarga i prima ungla i el limbe rullat i fimbriat, de color de rosa, malva o blanc. Fruit en càpsula esfèrica de color cafè que s’obri per 4-6 valves per deixar sortir les llavors alades.

ATENCIONS: Els sòls alcalins produeixen clorosis fèrrica. Vol un sòl ric, fresc i ben drenat. Gaudeix de la calor pel que cal ubicar-la a ple sol, tot i que pot suportar gelades si no són prolongades. Resisteix bé les podes, el que facilita mantenir-ho com arbust, tenint en compte que la floració sortirà en les branques de l’últim any.


CONSELLS: S’empra molt en jardins i parcs pel gran valor ornamental durant tot l’any: per la brotació primaveral, la floració estival i els colors grocs i taronja de les fulles en la tardor. S’usa com arbre aïllat o en grups, en alineacions de carrers estrets i jardins familiars. També es pot cultivar en tets per decorar patis i terrasses. Hi ha diversos cultivars amb flors de diferents colors i altres varietats nanes.

Multiplicació per llavor, tot i que el percentatge de les llavors viables és baix inclús mantenint-les a la nevera 2-3 mesos per trencar la latència. Les plantes aconseguides amb llavor tardaran entre 3 i 5 anys en florir.  Per això s’empra la multiplicació per esqueix de fusta no dura, en primavera.

Plagues i malalties: pot ser atacat pel pugó o la cotxinilla, i patir malalties provocades per per fongs com l’oïdi o altres que produeixen taques a les fulles.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Lagerstroemia està dedicat al naturalista suec, amic de Linné, Magnus von Lagerstroem (1696-1759). L’epítet específic indica mostra l’origen indià de la planta (indià de les “Índies Occidentals”, del Carib) tot i que aquesta és una planta procedent de la Xina.

Lagerstroemia indica va ser descrita per Carles Linné i publicada en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1076. 1759.

Família Lythraceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...