dijous, 18 d’abril de 2013

Podocarp



Podocarp del Jardí de Vivers de València
Podocarp comú. Podocarp de fulla de baladre. Castellà: Podocarpo de hojas de adelfa. Anglès: Brown pine. Xinès: 百日 bai ri qing.

NOM CIENTÍFIC:  Podocarpus neriifolius D. Don
 
DESCRIPCIÓ: Encara que no ho sembla aquest arbre és una conífera originària d’Àsia, del Japó, de la Xina, Cambodja, Índia, Nepal, etc. introduït a Europe en 1804 pel jardiner i recol·lector de plantes escocès William Kerr.  És un arbret mitjà que ateny 10-15 metres d’alçada que, de vegades, com l’exemplar del Jardí de Vivers de València, adquireix dimensions considerables. Les fulles són persistents, tenen entre 6 i 12 cm de llargària i un cm d’amplada, amb pecíol, de consistència coriàcia i de color verd brillant per l’anvers i més clar pel revers. És un arbre dioic, amb els estròbils (les flors) masculins solitaris o en grups de 2-3 i sèssils, sense peduncle; els femenins són pedunculats, axil·lars i solitaris, amb 2-4 esquames de les quals només la meitat fèrtils. Floreix de maig a juny.  El fruit és en realitat la llavor nua, amb forma semblant a una baia roja d’1-2 cm que les aus s’encarreguen de dispersar.
Aquest és un dels pocs exemplars que poden veure’s a València i té, a més a més, una envergadura enorme, el que el fa especial tenint en compte que és de creixement lent.



ATENCIONS:  Creix bé en sòls profunds, rics i ben drenats i no tolera l’excés d’humitat pel perill de putrefacció de les arrels. És preferible no arribar que passar-se’n en el reg. En sòls alcalins pot presentar problemes de clorosi i no suporta les gelades. Serà perfecta una ubicació a ple sol o semi-ombra. Resisteix bé la poda i rebroten amb vigor amb un fullatge compacte. Exigeix clima temperat.

CONSELLS:  És un arbre apreciat en jardineria, especialment a Japó i sud-est dels Estats Units, però també s’empra per cultivar-lo de bonsai. És de creixement molt lent. Per arribar a tindre envergadura d’arbre poden passar 15-20 anys.  Suporta bé la proximitat del mar.

Multiplicació pot ser per llavor o per esqueix però aquest últim és prou complicada, amb un percentatge elevat de fracàs. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Podocarpus deriva del grec “pous, poudos”, que significa peu, i “καρπός carpόs” que significa fruit, perquè els fruits naixen sobre un peu carnós. L’epítet específic neriifolius deriva de “nerium”, el nom científic del baladre (Nerium oleander), i de “folium” que significa fulla, és a dir, amb fulla de baladre, per la semblança de llurs fulles amb les del baladre.
La seua fusta és molt resistent a l’aigua i a les termites pel que s’empra en la construcció de cases al Japó, on el alt valor de la seua fusta al mercat, ha convertit la tala il·legal en un problema. 

Família Podocarpaceae

dimecres, 10 d’abril de 2013

Cinerària. Donzell de mar




Castellà: Cineraria gris. Cenicienta. Cenizo.  Italià: Senecione cinerario. Cineraria marina. francès: Cinéraire maritime. Séneçon cinéraire. Anglès: Dusty Miller. Silver Ragwort. Alemany: Aschenpflanze. Aschen-Greiskraut. Neerlandès: Cineraria. Grec: Σενέτσιο σινεράρια.

NOM CIENTÍFIC:
Jacobaea maritima (L.) Pelser & Meijden

SINÒNIMS: 
Senecio cineraria  DC. 
Cineraria marítima L.

DESCRIPCIÓ: Arbust de fins un metre d’alçada, originari del Mediterrani occidental, molt ramificada des de la base amb tiges i fulles cobertes d’un indument dens de pèls blancs i suaus, con si estiguera coberta de cendra, d’ací el nom de cineraria. Les fulles són alternes, pinnatipartides amb el mateix indument tomentós de les tiges que li donen l’aspecte de platejat. Les flors apareixen a l’estiu, en capítols de color groc molt viu que contrasta amb el gris argentí de les fulles que brillen a la llum de la lluna. Hi ha jardiners que tallen les flors aviat per fomentar el fullatge que és, en realitat, el que més aprecien del seneci. Consideren que el important és el fullatge i les flors van en detriment de l’efecte buscat.


ATENCIONS: No requereix gaire manteniment, doncs vegeta bé en qualsevol tipus de sòl, suporta la sequera i, inclús els vents marins, però no suporta l’excés d’aigua que podreix les arrels. Tampoc és exigent respecte al fred, ja que resisteix fins els -100C. Admet podes a la tardor per estimular el creixement de noves tiges i mantindre la forma compacta, sense tiges excessivament llargues i sense fulles.

CONSELLS: Es pot cultivar en contenidor però llueix més en el jardí, en tanques, bordures o rocalles però també formant masses platejades que contrasten amb el verd del fullatge del jardí, sempre en llocs assolellats. Per les seues característiques és ideal per a jardins xeròfits de baix manteniment.

Multiplicació per esqueix o per llavor, sembrada a l’hivern i fins la primavera. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Senecio deriva del llatí “sénex” que significa vell, pels capítols que, quan perden les llavors, semblen el cap calb d’un vell. L’epítet específic cineraria, deriva de “cinis, cineris” que significa cendra, cendrós, grisenc, per l’aspecte cendrós de tota la planta.

Hi ha moltes varietats emprades en jardineria com, per exemple: Candicans, White Diamond, Silver Dust, Alice, Dusty miller, New look, Cirrus, etc.

El suc de flors i fulles s’ha emprat per fer col·liris pel tractament de cataractes però no és gens recomanable. A més Senecio cineraria conté alcaloides tòxics que aconsellen no consumir-la. Cal tindre cura i no fregar-se els ulls després d’haver tocat la planta.

Les flors seques s’empren per fer rams que duren molt.

Planta estrictament protegida, inclosa al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

Família Compositae (Asteraceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...