dijous, 26 de novembre de 2015

Arbre del paradís, Olivera de Bohèmia


Arbre argentat. Arbre de la plata. Castellà: Árbol del paraíso. Azufaifo blanco. Cinamomo. Matapolilla. Pangino. Gallego: Cinamomo. Oliveira do paraíso. Portuguès: Árvore-do-paraiso. Oleastro. Francés: Chalef. Olivier de Bohême. Italià: Eleagno. Olivagno. Anglès: Russian Olive. Alemany: Paradiesbaum. Schmalblättige Ölweide. Wüsten Ölweide. Neerlandés: Smalle Olijfwilg. Grec: Μοσχοϊτιά. Αγριοζιζυφιά. Ελαίαγνος ο στεφανόφυλλος. Τζιτζιφιά.

NOM CIENTÍFIC: Elaeagnus angustifolia L.

SINÒNIMS: Elaeagnus argentea Moench

DESCRIPCIÓ: Petit arbre caducifoli procedent de l’oest i centre d’Àsia, i sud de Rússia fins a Turquia, de poca alçada (7-8 m), capçada ampla i arrodonida; tronc retorçut amb l’escorça clavillada, de color fosc, amb espines.  Fulles lanceolades, de marge enter, disposades de forma alterna, de color verd grisós per l’anvers i argentades pel revers, per unes esquames blanquinoses que el cobreixen. Flors axil·lars solitàries o en grups de 2-3, hermafrodites o unisexuals, de forma acampanada, per fora argentades, cobertes de les mateixes esquames platejades que les fulles i de color groc per dins, flairoses. Androceu de quatre estams. Floreix a l’estiu. Fruit en drupa ovoide de poc més d’un centímetre, semblant una petita oliva, vermellós, comestible.

ATENCIONS: Pot créixer en terrenys molt pobres degut a que en les arrels hi ha un fong que manté una relació simbiòtica i permet que fixen el nitrogen de l’aire. Suporta bé la sequera i l’hi perjudica el drenatge deficient. Prefereix ubicació una assolellada, resisteix la proximitat del mar i aguanta gelades molt fortes (fins -40o C)

CONSELLS: S’empra formant bosquets o aïllat, acompanyat d’altres arbusts, on contrastaran les seues fulles argentades i el verd d’altres espècies. Com a arbre de alineació de carrer, i també és indicat per a llocs costaners perquè suporta bé la salinitat. Així mateix, per les espines, s’utilitza per fer bardisses. Arbre de creixement ràpid.

Multiplicació per llavors amb estratificació càlida durant 4 setmanes i en fred durant 12 setmanes, o per esqueix de taló de fusta de l’any, a la tardor o en primavera.

Plagues i malalties: pot ser atacat pel pugó i la cotxinilla i, encara que no sol passar, pel rovell i l’oïdi.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Elaeagnus deriva del grec "ἐλαία elaía" olivera, i "ἀγνός hagnos" pur, blanc. Altres fonts asseguren que el nom prové de la mateixa paraula grega "elaia" i de la també grega "gennao" que significa engendrar quelcom semblant, indicant així la seva semblança a l'olivera. L’epítet específic angustifolia ve del llatí "angustus" estret, sotil, i "folium" fulla, en referència a la poca amplada de les seves fulles.

L'oli essencial obtingut de les seues flors s'utilitza en perfumeria. D'aquest arbre se'n pot extreure també una goma que s'utilitza a la indústria tèxtil. La seva fusta és dura, i s'utilitza per fer talles, mànecs d'eines, etc. També constitueix un excel·lent combustible.

Elaeagnus angustifolia va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 121. 1753.


Família Elaeagnaceae

1 comentari:

  1. Tinc aquest arbre i encara no he publicat res sobre ell per no estar ben segura si es l'angustifolia ja que té les fulles més petites y les flors més blanques, tot i que es un Eleagnus. Es clar que també podría ser pel clima sec del meu jardí i el pobre estigui esquifit ja que dona fruits vermells petitets i poc abundants.
    Interesant el teu article, com sempre.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...