dilluns, 21 de setembre de 2015

Piracant, Espinaler, Espí,




Castellà: Espino de fuego. Piracanta. Occità: Piracanta. Italià: Agazzino. Francès: Buisson ardent. Pyracantha. Anglès: Firethorn. Alemany: Feuerdorn. Neerlandès: Vuurdoorn. Grec: Παράκανθος. 

NOM CIENTÍFIC:  Pyracantha coccinea M.Roem.

SINÒNIMS:  Crataegus pyracantha (L.) Medik; Mespilus pyracantha L.

DESCRIPCIÓ: Arbust espinós de brancatge molt dens, que pot arribar als quatre metres d’alçada. Es distribueix pel sud-est d’Europa des de la Península Ibèrica fins a Turquia i el Caucas.  Fulles persistents, alternes, peciolades, el·líptiques o obovades, més amples a l’àpex que a la base, de color verd brillant per l’anvers i amb pèls, quan són joves, pel revers, de marge finament serrat. Flors en inflorescències en corimbes densos; calze amb cinc sèpals pubescents; corol·la amb cinc pètals blancs, arrodonits, que apareixen entre maig i juny. Els fruits apareixen en setembre-octubre, en forma de pom de la grandària d’un pèsol, de color roig suau o taronja, brillant, que persisteix durant tot l’hivern, i serveix d’aliment per a ocells.

ATENCIONS: Una planta rústica en clima i sòl. Suporta gelades fortes. No és gaire exigent amb el sòl, però prefereix que siga ben drenat i una ubicació amb sol i ombra. Tampoc és exigent amb el reg, doncs necessita una quantitat moderada d’aigua, i és suficient amb un adobat amb compost a la primavera. A finals de l’hivern cal fer una poda de manteniment, tenint en compte que els fruits són el principal valor ornamental, i cada 4-5 anys una poda més dràstica de rejoveniment.

CONSELLS: És una planta molt utilitzada en jardineria com a bordura, bardissa o tanca defensiva, retallat o lliure. També s’empra en massissos i per cobrir murs i parets, pel verd permanent de les fulles i pel colorit dels fruits durant tot l’hivern.  


Multiplicació per llavors en primavera, amb prèvia estratificació en fred a 4oC. , per murgó, o per esqueix de fusta verda en estiu-tardor.

Plagues i malalties: Les fulles poden ser atacades per fongs com el rovell o l’oïdi, i plagues com pugó, caparreta, àcars, arnes o taladres.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Pyracantha deriva del grec “πὔρ pyr” foc, i “ἄκανθα ákantha” espina, pel color dels fruits, que sembla que l’arbust està encès en flames i les agudes espines que poblen les seues branques. L'epítet específic coccinea ve del grec "cóccinus" escarlata, pel color dels fruits. 

Es pot confondre amb espècies del gènere Cotoneaster però es diferencia, entre altres coses, en que Pyracantha té espines i els cotoneàster no.
I ha diversos cultivars com ara 'Lalandlei' , amb fruit majors de color taronja; 'Morettii', de fruits color roig intens; 'Solei d'Or', amb fruits grocs; o 'Harlequin', de fulles grisoses i marge blanquinós.
Els fruits s’han utilitzat per a preparar melmelades i com a substitut del cafè.  

Pyracantha coccinea va ser descrita pe M.Roemer i publicada a Familiarum Naturalium Regni Vegetabilis Synopses Monographicae 3: 219. 1847.

Família Rosaceae

1 comentari:

  1. Ja ho sé que tenen unes espines que punchen!!
    Molt maques les fotos del piracant.
    Un petonet.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...