Al Jardí del Túria (València) |
Castellà: Plama de abanico
china. Latania. Portuguès: Palmeira de Leque. Falsa Latânia. Italià:
Ventaglio cinese. Palma fontana. Francès: Palmier Fontaine.
Anglès: Chinese fan palm. Fountain
palm. Neerlandès: Chinese schermpalm
SINÒNIMS: Latania chinensis Jacq.
DESCRIPCIÓ: Palmera
de 8-10 metres d’alçada, procedent de Xina meridional, Japó i Taiwan, amb l’estípit
de20-30 cm d’amplada i més ample a la base. Presenta cicatrius anulars
horitzontals. És de creixement lent. Fulles
palmades, de fins metre i mig, amb els
àpex dels folíols pènduls, doblegats cap avall, sostingudes per un llarg pecíol
amb espines, especialment a la base, que penetren en el limbe (costapalmades)
amb l’hàstula de pocs centímetres. Les fulles surten d’una beina semblant a l’arpillera
de color marró. Flors en
inflorescències de metre i mig, amb flors de color groc crema. Floreix a la
primavera i fructifica a l’estiu. Fruit en
raïm, esfèrics, de color blau obscur brillant, semblants a olives negres.
Anvers i revers de l'hàstula |
ATENCIONS: És
indiferent edàfic però prefereix un sòl ric i profund. De jove no suporta el
fred, però d’adulta és prou tolerant amb les baixes temperatures, suportant
fins -8oC. Requereix una ubicació a ple sol o mitja ombra. No és
gaire exigent amb el reg degut a que té una llarga arrel pivotant que li permet
sobreviure fins i tot en temps de sequera
Fruits |
CONSELLS. S’empra
als jardins com exemplar aïllat, molt apreciada per la curta alçada. El
creixement lent permet utilitzar-la com planta d’interior, al pati o a la
terrassa, cultivada en contenidor.
Multiplicació per
llavors que tarden dos mesos i mig en germinar amb humitat i temperatura
càlida.
Plagues i malalties:
És sensible a l’esgrogueïment letal o Lethal Yellowing, una malaltia apareguda
en 1960 que provoca la coloració groguenca de les fulles i la mort de la
palmera en 3-6 mesos.
Al Parc de Benicalap (València) |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: nom
genèric, Livistona, és en honor de Patrick
Murray, Baró de Livistone, el qual va construir un jardí en la seua finca a
l'oest d'Edimburg, Escòcia, en el segle XVII. La seua col·lecció privada va
constituir l’origen del Jardí Botànic D’Edimburg. El nom específic chinensis és un epítet geogràfic que fa
al·lusió a la seua localització a la Xina.
Les seues fulles s’han fet servir per fer ventalls, barrets,
o graneres
Família Arecaceae (Palmae)
Aquesta palmera en té robat el cor ¡mira que m'agrada!
ResponEliminaMaques les fotos, Manel, i l'informació interesant com sempre, s'agraeix la teva tasca.
Petonets.