dilluns, 26 d’octubre del 2015

Lagunària. Pica-pica




Castellà: Árbol pica-pica. Lagunaria. Francès: Hibiscus de l'île Norfolk. Anglès: Itchy bomb tree. Cow Itch Tree. Alemany: Weißholz.

NOM CIENTÍFIC:  Lagunaria patersonia (Andrews) G. Don
SINÒNIMS: Hibiscus patersonius Andrews

DESCRIPCIÓ:  Petit arbre perennifoli i monoic, de fins 11 metres d’alçada, procedent d’Austràlia, de capçada cònica o piramidal i frondosa. El tronc té l’escorça feblement rugosa de color grisenc obscur. Fulles alternes, simples, peciolades, ovalades, glabres per l’anvers i tomentoses pel revers quan són joves i de textura coriàcia, de color verd apagat. Flors solitàries, axil·lars, grans, de 4-5 cm de diàmetre, i vistoses, amb calze campanulat acabat en cinc lòbuls triangulars i corol·la de color rosa amb cinc pètals lliures. Tenen el característic pistil estaminat de les malvàcies que coneguem de les flors de l’Hibiscus. Els filaments dels estams estan soldats formant un tub a través del qual passa l’estil acabat en cinc estigmes que sobresurten del tub. El fruit és una càpsula dehiscent per cinc valves. Dins la càpsula, entre les llavors, hi ha pèls irritants semblants a la fibra de vidre que poden ser dolorosos.

ATENCIONS: No suporta el fred (només fins els -4o C) però és molt resistent a l’influx marí, per la qual cosa s’empra amb èxit als jardins litorals i passejos marítims. Requereix exposició a ple sol per a tindre una floració abundant. És indiferent edàfic però el terreny ha d’estar ben drenat. Suporta molt bé les sequeres.

CONSELLS. Arbre cultivat com ornamental als jardins i, en alineacions, als carrers de les ciutats, apreciat per la bella floració, tot i que cal anar en compte amb els pèls urticants dels fruits que poden produir irritacions dèrmiques.
 
Multiplicació per llavors i per esqueix

Plagues i malalties: No em trobat cap referència a plagues o malalties que pugui patir la lagunària.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lagunaria està dedicat al metge i botànic espanyol Andrés de Laguna (1499-1559) que va ser  metge de Carles I i de Felip II, i va traduir i comprovar les prescripcions de Dioscòrides, a més d’aconseguir de Felip II que construís el Jardí Botànic d’Aranjuez. 

L’epítet específic petersonia està dedicat a l'explorador i botànic escocès William Paterson (1755-1810) nomenat membre de la Royal Society of London pel seu trebal botànic a l’illa australiana de Norfolk.

Lagunaria patersonia va ser descrita per (Andrews) G.Don i publicada en Conspectus Regni Vegetabilis 202, en el año 1828.

Família Malvaceae

dimecres, 21 d’octubre del 2015

Poinciana. Ponciana



 
 
Castellà: Ave del paraíso. Cesalpinea. Barba de chivo. Italià: Poinciana. Francès: Oiseau-de-Paradis. Poinciana. Anglès: Mexican Bird-of-Paradise.  Alemany: Paradiesvogelstrauch. Neerlandès: Paradijsvogelstruik. Grec; Καισαλπίνα γκιλλιέσειος. Ακακία της Κωσταντινούπολης.

NOM CIENTÍFIC: Caesalpinia gilliesii (Hook.) D.Dietr.
SINÒNIMS: Poinciania gilliesii Hook.
 
DESCRIPCIÓ: Arbust de fins 3 metres d’alçada, procedent d’Argentina i Uruguai, amb branques pubescents i glanduloses, sense espines. Fulles bipinnades amb folíols parells, lanceolats, glabres, de fins 30 cm, de color verd blavós. Flors en raïms terminals de forma piramidal. Flors hermafrodites grans, de cinc pètals grocs, imbricats, de 2-3 com. Androceu amb 10 estams lliures de 8-9 cm de llargs, molt exserts, de color roig viu que contrasten amb el groc dels pètals. Gineceu d’ovari pubescent, estil roig i filiforme de 7-8 cm, acabat en estigma còncau. Floreix  a l’estiu, des de juny fins l’agost. Fruit en llegum d’uns 10 cm aplanada, falcada i recoberta de pèls curts i glandulars, de color palla quan madura, amb dehiscència elàstica que llança les llavors lluny de la planta mare.

ATENCIONS: És una planta de creixement ràpid que suporta molt bé la sequera. Requereix sol directe o un lloc molt il·luminat. Suporta temperatures de fins -10oC si no és molt prolongat en el temps. Indiferent edàfic, vegeta be en tot tipus de sòl si està ben drenat. És poc exigent amb l’adobat.

CONSELLS: En jardineria s’utilitza com arbust aïllat. Després de la floració cal podar-lo per mantindré l’arbust més compacte. 

Multiplicació per llavors amb escarificació prèvia i després d’estar a remulla durant 24 hores en aigua calenta, en primavera. També per esqueix a la tardor.

Plagues i malalties: No li sol afectar cap plaga o malaltia important. És tòxica per als insectes, a causa de la substància viscosa i d'olor fètida que segreguen les seues glàndules. 


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Caesalpinia el va dedicar Linné al botànic, filòsof i metge del papa Climent VIII, Andrea Cesalpino ("Andreas Caesalpini", 1519-1603), que en la seua obra 'De Plantis Libri', va presentar un sistema taxonòmic basat en les estructures reproductives de les plantes i va ser denunciat pels teòlegs perquè al 'Gènesi' no es parla dels òrgans sexuals de les plantes. L’epítet específic gilliesii està dedicat al botànic John Gillies (1792-1834) que va herboritzar a Argentina i Xile.

Els indígenes amazònics fan servir aquesta planta per curar la febre, nafres, i alleugerar la tos. No obstant això, les llavors i les beines verdes d'aquesta planta són tòxiques, provocant vòmits severs i altres trastorns gastrointestinals intensos.

A les àrides regions d’origen s’empra, dins de les cases, per atrapar petits insectes que queden enganxats per l’exsudat apegalós dels pèls glandulífers.

Caesalpinia gilliesii va ser publicada per Dietrich, David Nathaniel Friedrich en Synopsis Plantarum 2: 1495. 1840.

Família Leguminosae (Fabaceae, Caesalpiniaceae)

dilluns, 19 d’octubre del 2015

Escal·lònia




Castellà: Escalonia. Siete camises. Francès: Escallonia. Anglès: Escallonia.

NOM CIENTÍFIC: Escallonia rubra (Ruiz & Pav.) Pers. 
SINÒNIMS: Stereoxylon rubrum Ruiz & Pav.


DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli, procedent d’Amèrica del Sud (Colòmbia, Xile, Argentina), de fins a 1,5 m d'altura, amb branques arquejades i descendents que li dóna un port arrodonit o ovalat. Fulles simples, de distribució alterna, limbe oval amb el marge dentat, de textura coriàcia i color verd obscur per l’anvers i més clar pel revers. Flors perfumades amb olor a mel, amb calze de cinc sèpals units per la base i cinc pètals soldats formant un tub de color rogenc, rosa o blanc, segons varietats. L’androceu està format per cinc estams, i el gineceu amb estil simple acabat en estigma capitat. Les flors estan disposades en raïms, que solen aparèixer a principis de l'estiu i duren fins l’octubre. Els fruits són càpsules dehiscents que s'obrin per 2-3 valves.


ATENCIONS: Molt resistent a la sequera, vegeta bé en tots els sòls però prefereix que siguen  lleugerament àcids. Ubicació en lloc solejat i protegit dels freds extrems als què tem, tot i que pot suportar els -10oC. Tolera la sal, el que la fa idònia per a jardins costaners.

CONSELLS: S'utilitza com a arbust solitari, en grups d'arbustos, en tanques o en massissos. Destaca per la gran duració de la floració. Cal podar després de la floració per a mantindré controlada la forma, i proporcionar adob orgànic a la tardor i l’hivern. Si el terreny és calcari cal aportar quelat de ferro a la primavera.

Multiplicació Per estaca a l'estiu, amb hormones d’arrelament i mantenint la humitat, o per capficament a la tardor.

Plagues i malalties: És propensa a la clorosi

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Escallonia, és en honor al viatger espanyol Antonio Escallón, amic del botànic José Celestino Mutis, que va herboritzar a Colòmbia en 1777 i va ser el primer a col·lectar un exemplar d'aquest gènere. L'epítet específic rubra, deriva de "ruber, rubri" roig, en referència al color roig de les seues flors.
Escallonia rubra va ser publicada per Christiaan Hendrik Persoon en Synopsis Plantarum 1: 235. 1805.

Família Saxifragaceae (Escalloniaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...