dimecres, 18 de desembre de 2013

Lliri groc



Lliri groc del Parc de Marxalenes de València
Coltell groc. Espadella. Gínjol groc. Castellà: Acoro bastardo. Espadaña fina. Lirio amarillo. Occità: Cotèla de valat, Tèsto-d'ase. Italià: Giaggiolo acquatico. Francès: Iris des marais, Iris faux acore, Iris jaune. Anglès: Yellow flag, Yellow iris. Alemany: Gelbe Schwertlilie. Sumpf-Schwertlilie. Neerlandès: Gele Lis.  

NOM CIENTÍFIC: Iris pseudacorus L.

SINÒNIMS:  Limniris pseudacorus

DESCRIPCIÓ: Planta de distribució pluriregional de creixement ràpid, que habita zones humides, a les vores de sèquies o l’aigua dolça estancada, junt a les jonqueres, des del nivell del mar fins als 1250 metres d’altitud. Les fulles són llargues, poden arribar al metre i mig, planes, amb forma d’espasa i amb nervi carenat central, de color verd glauc. Les flors apareixen en abril i duren fins juliol, són grans (de 8-10 cm de diàmetre) i grogues, en inflorescències de 4-9 flors solitàries bracteades. Fruit  en càpsula dehiscent allargada acabada en punta que conté les llavors planes de color bru.


ATENCIONS: Necessita molta humitat, el que les fa adequades per a jardins aquàtics, llacunes, etc. tot i que, tenint aigua, pot convertir-se en planta invasora difícil de controlar. El millor lloc per ubicar-la serà el ple sol, però vegetarà i florirà be en tindre unes quantes hores de sol diàries, a mitja ombra. Resisteix gelades de fins -8oC.

CONSELLS: El fred marceix les fulles, que haurem de tallar a l’hivern,per a que a la primavera torni a brotar. Un avantatge de tallar les fulles a la tardor és que evitarem la pèrdua d’energia que la planta dedica a les llavors. Cal doncs una poda severa a l’any.
Si plantem aquest Iris en un estany cal que sigui dins d’un recipient que limiti l’expansió descontrolada del rizoma i faça malbé la resta de plantes aquàtiques.
 
Multiplicació fàcil per divisió del rizoma carnós que s’estén en horitzontal.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Iris fa referència a l’Arc de Sant Martí (arco iris) per la varietat de colors que ofereixen les flors d’aquest gènere.
L’epítet específic pseudacorus deriva del grec “ψεῦδος pseudos” que significa semblant, similar, i “Acorus” que és un gènere de plantes, és a dir, semblant a l’Acorus, pel paregut amb Acorus calamus.
Tot i que és tòxic per al bestiar, el rizoma i les llavors tenen aplicació en medicina popular com laxant i odontàlgic, per la gingivitis.
La facilitat de cultiu i poca exigència del lliri groc la fet popular en jardineria, on hi ha una gran varietat de cultivars com ‘variegata’ amb les fulles tacades de blanc; ‘Holden Child’ en color lila i groc; ‘White’ de color blanc; o ‘Roy Davidson’ de color groc amb el cor bru.

Família Iridaceae

1 comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...