Castellà: Palmera pindo. Palmera de la jalea. Portuguès:
Bútia-capitata-maior. Francès: Palmier à vin, Arbre à laque.
Cocotier du Brésil. Anglès: Jelly Palm. Pindo palm.
NOM CIENTÍFIC: Butia capitata (Mart.) Becc.
SINÒNIMS: Cocos capitata Mart.
DESCRIPCIÓ: Palmera que fa fins 6-8 metres d’alçada, procedent d’Amèrica del Sud
(Brasil, Argentina i Uruguai) de creixement lent. L’estípit és robust, de fins 60
cm de diàmetre, de color gris i conserva la base dels pecíols disposats en
espiral molt ordenada. Fulles
pinnades i recorbades amb una forma característica, formant un semi-cercle molt
decoratiu, amb les pinnes de color verd blavós i el pecíol amb el marge cobert
d’espines que van transformant-se en llargues fibres conforme baixem cap a la
base. Els folíols s’insereixen al raquis formant una “V”. Flors
unisexuals en llargues inflorescències de fins dos metres que porten grups de
tres flors, la central femenina i les dos laterals masculines, de color
groguenc, trímeres; amb sis estams les masculines. Floreix a finals de la
primavera. Fruit color taronja quan
maduren, amb una llavor que té tres ulls negres, com els cocos, pel que
tècnicament podria germinar tres plantes, cosa que no sol passar.
ATENCIONS: La bútia és una de les palmeres més rústiques. Suporta temperatures molt
fredes, de fins -14o C, raó per la qual s’empra en jardins de climes
freds però vol estar ubicada a ple sol. És compatible amb els sòls calcaris i
tolera la sequera però exigeix un bon drenatge.
CONSELLS: És molt decoratiu plantat en solitari, en alineacions o en contenidors
per a patis i terrasses quan són joves. Les fulles arquejades i blavoses
contrasten amb el verd de la gespa o amb les taques acolorides de les flors.
Multiplicació per llavor que tarda diversos mesos en germinar. Prèviament cal posar a
remulla durant 10-12 dies i després sembrar en calent (30o C) i mantindré
humit. Un altra manera de vèncer la resistència de la closca és llimar-la i
després plantar en substrat de turba i sorra en calent.
Plagues i malalties: Aquesta és una de les palmeres preferides de la
papallona americana Paysandisia
archon, que té un cicle biològic semblant al becut roig (Rhynchophorus ferrugineus) i
provoca els mateixos danys.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Butia
deriva del nom indígena “butiá”
que és una corrupción de “mbotia” que
ve de ‘mbo’ fer, i “tia” dent corbada, en al·lusió a
les espines del pecíol. L’epítet específic capitata
ve del llatí “caput, capitis” cap, amb
cap, per la frondositat de la corona foliar arrodonida.
Els seus fruits es mengen
crus o congelats, i també s’utilitza macerat en vi de palma o per fer una espècie de
gelea.
Família Arecaceae (Palmae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada