Prunereta. Castellà: Carisa. Ciruelo de
Natal. Cerezo de Natal. Francès: Carissa. Prunier du Natal. Anglès:
Natal plum. Neerlandès: Natalpruim. Xinès: 大花假虎刺
NOM CIENTÍFIC: Carissa grandiflora (E. Mey.) A. DC.
SINÒNIMS: Carissa macrocarpa (Eckl.) A.DC.; Arduina grandiflora E.
Mey. (basiònim); Jasminonerium
grandiflorum (E. Mey.) Kuntze

ATENCIONS: Pot
vegetar bé en sòls pobres, sempre que estiguin ben drenats, i en una ubicació
al sol o en ombra parcial però quan més sol mes florirà.
Suporta temperatures elevades però amb molt de
fred pot perdre les fulles i tornar a brotar amb el bon temps. Reg moderat
evitant els embassaments; suporta sequeres lleugeres. Creix bé a zones
costaneres perquè suporta el vent marí.
CONSELLS:
Apreciat en jardineria pel verd intens de les fulles persistents, les
atractives flors blanques i el fruit gran, de color roig quan madura. Es planta
en bardisses i tanques dissuasives per les espines, com exemplar solitari o en
grup. També en test. Quan acaba la floració es pot podar.

Plagues i malalties:
Mosca blanca i cotxinilla, especialment en plantes amb poc sol.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:
El nom del gènere Carissa presenta dificultats per esbrinar el significat etimològic.
En llatí existeix el terme carissa
per definir una dona astuta, però no podem relacionar-la amb el gènere botànic.
Sembla, però, que pot ser el nom llatinitzat del sànscrit “corissa”, una espècie de l’Índia. L’epítet específic grandiflora
fa referència a la grandària de les flors. I l’epítet del sinònim macrocarpa deriva del grec “macro” gran, i “carpus” fruit, en referència als grossos fruits.
Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada per Ernst
Heinrich Friedrich Meyer, i publicada com Arduina grandiflora en
Commentariorum
de Plantis Africae Australioris 191. 1835. Amb el nom actualment acceptat de Carissa grandiflora a ser publicat per Alphonse
Louis Pierre Pyramus de Candolle, en Prodromus Systematis Naturalis
Regni Vegetabilis 8: 335. 1844.
És una planta alimentària tradicional a l'Àfrica, una fruita
poc coneguda amb potencial per millorar la nutrició, augmentar la seguretat
alimentària, fomentar el desenvolupament rural i donar suport a la
sostenibilitat de la terra en amples zones del planeta.
Família Apocynaceae
No lo conocía amigo Manuel y por lo que he podido leer y ver es un arbolito bastante interesante a pesar de sus pinchos, y su fruto parece tener buenas propiedades. A resultado muy interesante su lectura, gracias por darlo a conocer.
ResponEliminaUn fuerte abrazo
É curioso como um ingrediente tem muito, muito sabor com no rosto de meu pai desempregado agora em portugal. Sim, muitos, muitos desempregados agora, muitas sopas dos pobres tambem. Muita trsiteza em nosso povo tugalandia agora. Que pensam nossas pessoas agora? Muito medo, muitas sopas dos pobres e nada do nado do trabalhos e o Problema. Que vai fasser tudos? Nada?
ResponEliminaAbaixo o merda do putugal, o PIOR merda no mundo! Até os macacos não respeitam putugal. Putugal o nova provincia Espanhola proximamente :)