divendres, 15 de novembre de 2013

Pi canari




Castellà: Pino canario. Portuguès: Pinheiro-das-Canárias . Francès: Pin des Canaries. Anglès: Canary Island pine.  Alemany: Kanarische Kiefer. Kanaren-Kiefer. Neerlandès: Canarische den. Grec: Κανάριος πεύκη.

NOM CIENTÍFIC: Pinus canariensis Sweet ex Spreng.

DESCRIPCIÓ: Arbre endèmic de les Illes Canàries, de port piramidal, que pot aconseguir una altura de fins 40 metres però en la península no sol superar els 25 m d’alçada. Està ancorat al terra mitjançant un potent sistema radicular, amb una robusta arrel principal axiforme i altres secundàries. Té un tronc recte, columnar, amb escletxes en l’escorça exterior de color marró rogenc, que pot arribar als 2,5 m de diàmetre. Les fulles són verdes, aciculars, que ixen de la beina bassal amb tres acícules per beina, i són pèndules, de 20-30 cm de llarg. Les flors apareixen en primavera, en inflorescències masculines i femenines separades però al mateix peu (monoica). Les masculines en espigues còniques, i les femenines en estròbils que es convertiran en pinyes a la maduresa.  No té fruits pròpiament, però fa uns cons de 12-18 cm de llarg per 8-10 cm d’ample en la seua part més ampla, formats per les escates de l’estròbil que tanquen els pinyons alats, dos per escata.

ATENCIONS: Tolera diversos tipus de sòl, inclús els pobres en matèria orgànica i els calcaris, i és poc exigent amb el reg, ja que prefereix ubicacions assolellades i seques.  Resisteix temperatures entre -10oC a l’hivern, i fins més de 40oC en l’època seca de l’estiu. És doncs, una espècie xeròfita.
La processionària del pi l’ataca als jardins, però pot es combatre-la amb  Bacillus thuringiensis.

CONSELLS: Pel seu elegant i gran port s’ha estès el seu ús en parcs i jardins de gran part del planeta, així com arbre de carrer a Califòrnia. A Àfrica del Sud i Austràlia s’ha naturalitzat i forma part del paisatge. És l’únic pi amb tres acícules per beina, la qual cosa el distingeix de la resta de pins, a més, les fulles són més llargues que en altres pins, i pèndules.
Multiplicació per llavors que dispersa el vent. Les llavors conserven tot el poder germinatiu si es conserven entre -15oC i 0oC en recipients ben tapats, sense deixar que es sequen.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Pinus deriva del sànscrit “pitu”, que significa resinós, adoptat pels romans per anomenar al pi. Plini, Virgili i altres ja l’empraven. L’epítet específic canariensis fa referència al lloc d’on és originari: les Illes Canàries.
Aquest pi ofereix gran resistència al foc per  la grossa capa de súber que embolica el tronc. A més pot rebrotar des de qualsevol nivell del tronc gràcies al parènquima transversal. Aquesta propietat li permet tindre gemmes sobre la fusta que el cobreixen d’acícules, augmentant el seu efecte ornamental. 

Als llocs que habita a les Illes Canàries, amb un règim de pluges molt baix, arreplega la humitat de la boira i augmenta fins quatre vegades l’aigua de les precipitacions amb el degoteig de les fulles.
El ràpid creixement i la resistència al foc la convertit en un bon arbre de repoblació forestal.
Produeix fusta blanca, fusta corrent de pi, i fusta de tea (duramen), aromàtica i de color acaramel·lat, dura i d’estructura molt homogènia, apreciada en ebenisteria i talla.
És el símbol natural de la Illa de La Palma.

Família Pinaceae



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...