divendres, 5 de febrer de 2016

Taronger de Luisiana. Maclura

Maclura del Passeig de l'Albereda de València
Castellà: Naranjo de los Osage. Naranjo de Luisiana. Portuguès: Laranjeira-de-osage. Pau-d'arco. Francès: Bois d’arc. Oranger dels Osages. Italià: Melo da siepi, Moro degli Osagi. Legno d'arco. Anglès: Osage Orange. Alemany: Milchorangenbaum. Osagedorn. Neerlandès: Osagedoorn.

NOM CIENTÍFIC: Maclura pomifera (Raf.) C.K.Schneid

SINÒNIMS:  Joxylon pomiferum Raf.

Inflorescència femenina
DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli, procedent dels Estats Units d’Amèrica, que pot arribar als 15 metres d’alçada, amb el tronc molt fissurat longitudinalment i una capçada que pot arribar als 12 metres de diàmetre. Les fulles de disposició alterna, amb el limbe oval-lanceolat i apiculat, de marge enter, de 6-10 cm, peciolades, de color verd i amb espina recta axil·lar de fins 5 cm. És dioic, amb flors unisexuals diminutes, les masculines en raïm pèndul mentre que les femenines es disposen en inflorescències globoses de 3-4 cm de diàmetre. Floreix de maig a juny. Fruit  en sincarp globós de color verd groguenc, format per nombroses drupes, que pot fer fins 12 cm de diàmetre, que recorda una taronja, i que pot pesar més d’1 kg.

ATENCIONS: És una espècie rústica amb gran capacitat d’adaptació, tot i que prefereix un sòl profund i fèrtil, creix en qualsevol tipus de sòl. Necessita clima temperat i una ubicació solellada però suporta baixes temperatures si no son prolongades.  

CONSELLS: S’empra com a tanca o bardissa, per les seues espines, com arbre de carrer o, el més apropiat, com arbre aïllat de parcs i jardins grans. Cal podar-lo regularment perquè els brots d’un any poden fer els dos metres.

Fruits
Multiplicació per llavor: posant una fruita sencera en turba humida, germinarà en uns mesos, però si no hi ha un arbre masculí prop les fruites seran estèrils. Per aquesta raó s’empra la reproducció pes estaca o esqueix a l’estiu.

Plagues i malalties: És molt resistent a plagues i malalties fúngiques

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Maclura és en honor del geòleg i botànic d’origen escocès William Maclure (1763 – 1840) (La grafia original del cognom era McClure). L’epítet específic pomífera deriva del llatí “pomiferus, -a, -um” que té fruits, del llatí “pomum” fruit, pom, i la terminació “–fer” portar, és adir, que porta fruit.

Fulles
Espines






















Fileres d’aquest arbre es van emprar com a tallavents en la barrera verda de les Grans Praderies del projecte del president nord-americà F. Delano Roosevelt que, a partir de 1934, pretenia modificar el clima i previndre l’erosió del sòl als estats de les Grans Planes.

També es va plantar com a tanca per al bestiar, impenetrables per les espines i amb una fusta resistent a la intempèrie.

Amb la seua fusta es confeccionen els arcs més poderosos i populars. Al principi del segle XIX un arc de maclura es canviava per un cavall i una manta. Els indígenes de la nació d’Osage, que poblaven la zona on creixia originalment l’arbre, estimaven els arcs fets d’aquesta fusta, i també altres tribus com els comanxes.

Maclura pomifera va ser descrita per (Raf.) C.K.Schneid. i publicat en Illustriertes Handbuch der Laubholzkunde 1(5): 806. 1906.


Família Moraceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...