dimarts, 6 d’octubre de 2015

Morera de paper



Exemplar masculí (esquerra) i femení (dreta)


Castellà:  Morera de papel. Italià: Gelso della Cina. Gelso da carta. Moro da carta. Francès: Mûrier à papier. Mûrier d'Espagne. Angles: Paper Mulberry. Alemany: Papier Maulbeerbaum. Neerlandès: Papiermoerbei. Grec: Βρουσονέτια παπυρόφορος. 
Aments masculins

NOM CIENTÍFIC: Broussonetia papyrifera (L,) L'Hér. ex Vent.

SINÒNIMS:  Morus papyrifera L.

DESCRIPCIÓ:  Arbre caducifoli i dioic, procedent d’Àsia oriental (Xina i Japó), que pot arribar a mesurar fins a 15 m d'alçada, de capçada densa i irregular i tronc d’escorça llisa de jove i clavillada en els adults. Fulles alternes, simples polimorfes, ovades, cordiformes o profundament lobulades, amb el marge finament serrat, grans (fins a 20 cm) amb l’anvers aspre i el revers amb toment blanquinós. Les flors són unisexuals i apareixen les masculines i les femenines en peus diferents, les masculines en aments pèndols i les femenines en glomèruls globulars. Floreix a finals de la primavera. Fruits comestibles, en infructescències d’1,5- 3 cm de diàmetre, de color roig ataronjat. 

Glomèruls femenins
ATENCIONS: Tolera qualsevol classe de sòl i resisteix la sequera, una vegada establert. Ubicació a ple sol o mitja ombra. Creix amb rapidesa.

CONSELLS: S'utilitza com a arbre solitari d'ombra o en grups de 2-3, i en alineacions. Adequat per a zones costaneres. La fusta és fràgil i trenca amb facilitat, pel que cal evitar que els xiquets trepen per les rames i penjar res que puga caure. Pot confondre's amb les moreres (Morus alba o Morus nigra) però el color verd apagat i el toment del revers de les fulles de B. papyrifera els diferencien


Multiplicació: Es multiplica per llavors a la primavera, per esqueixos a l'estiu i per fillols basals en passar els darrers freds de l’hivern.

Plagues i malalties: És prou resistent a plagues i malalties. No hi ha cap remarcable

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Broussonetia està dedicat al naturalista i metge francés Pierre Marie Auguste Broussonet (1761-1807), qui va introduir l'espècie a França. L'epítet específic papyrifera procedeix de la paraula llatina “papyrus,-i“ papir, paper, escrit, i del verb “fero” tindre, portar, produir, és a dir, que produeix papirs. Aquesta espècie és cultivada en l'Extrem Orient (Xina, Japó, Indoxina) des de fa segles per a la seua utilització en la fabricació de paper. L’escorça està composta per fibres molt fortes de la qual s'extrauen fibres de característiques morfològiques paregudes a les del lli i cànem que s'utilitzen per a fabricar paper d'alta qualitat fet a mà.
Infructescència
Durant 500 anys la tècnica de l'elaboració del paper va pertànyer només als xinesos, els que la van guardar zelosament durant eixe llarg període. En l'any 105 d.C., el senyor T'sai Lun, un eunuc que servia a l'emperador xinés Ho Tu, va fabricar per primera vegada un paper, fent una pasta a base de fibres de canya de bambú, morera i altres plantes, donant origen al paper que coneixem avui. T'sai Lun va emprendre esta tasca seguint ordes expresses de l'emperador, qui li va ordenar buscar nous materials, alternatius al papir i al pergamí, per a escriure sobre ells.


La facilitat d’adaptació a diferents climes i sòls fa que tinga una gran capacitat de colonitzar àrees pertorbades i es propagui amb rapidesa, convertint-se en potencial invasor, com ha succeït a les Pampes argentines, els boscos d’Uganda o la ciutat d’Islamabad, on és, a més a més, la responsable d’al·lèrgies, doncs el seu pol·len és al·lergogen.

Broussonetia papyrifera  va ser publicada per Charles Louis L'Héritier de Brutelle, en Tableau du Regne Vegetal 3: 547. 1799.

Família Moraceae


Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...