Escal·lònia

Castellà: Escalonia. Siete camises. Francès: Escallonia. Anglès: Escallonia.

NOM CIENTÍFIC: Escallonia rubra (Ruiz & Pav.) Pers. 

SINÒNIMS: Stereoxylon rubrum Ruiz & Pav.

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli, procedent d’Amèrica del Sud (Colòmbia, Xile, Argentina), de fins a 1,5 m d'altura, amb branques arquejades i descendents que li dóna un port arrodonit o ovalat. Fulles simples, de distribució alterna, limbe oval amb el marge dentat, de textura coriàcia i color verd obscur per l’anvers i més clar pel revers. Flors perfumades amb olor a mel, amb calze de cinc sèpals units per la base i cinc pètals soldats formant un tub de color rogenc, rosa o blanc, segons varietats. L’androceu està format per cinc estams, i el gineceu amb estil simple acabat en estigma capitat. Les flors estan disposades en raïms, que solen aparèixer a principis de l'estiu i duren fins l’octubre. Els fruits són càpsules dehiscents que s'obrin per 2-3 valves.

ATENCIONS: Molt resistent a la sequera, vegeta bé en tots els sòls però prefereix que siguen  lleugerament àcids. Ubicació en lloc solejat i protegit dels freds extrems als què tem, tot i que pot suportar els -10^oC. Tolera la sal, el que la fa idònia per a jardins costaners.

CONSELLS: S'utilitza com a arbust solitari, en grups d'arbustos, en tanques o en massissos. Destaca per la gran duració de la floració. Cal podar després de la floració per a mantindré controlada la forma, i proporcionar adob orgànic a la tardor i l’hivern. Si el terreny és calcari cal aportar quelat de ferro a la primavera.

Multiplicació Per estaca a l'estiu, amb hormones d’arrelament i mantenint la humitat, o per capficament a la tardor.

Plagues i malalties: És propensa a la clorosi

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Escallonia, és en honor al viatger espanyol Antonio Escallón, amic del botànic José Celestino Mutis, que va herboritzar a Colòmbia en 1777 i va ser el primer a col·lectar un exemplar d'aquest gènere. L'epítet específic rubra, deriva de "ruber, rubri" roig, en referència al color roig de les seues flors.

Escallonia rubra va ser publicada per Christiaan Hendrik Persoon en Synopsis Plantarum 1: 235. 1805.

Família Saxifragaceae (Escalloniaceae)