Glicina. Wistèria. Anglesina

Castellà: Glicina. Glicinia. Flor de la pluma. Occità: Glicina. Italià: Glicine a fiore blu. Francés: Glycine de Chine. Wistérie de Chine. Anglès: Chinese Wisteria. Alemany: Chinaflor. Chinesische Blauregen. Glycinie. Glyzine. Neerlandés: Blauwe Regen. Grec: Βιστάρια η σινική. Γλυτσίνα.

NOM CIENTÍFIC: Wisteria sinensis (Sims) DC.

SINÒNIMS: Glycine sinensis Sims

DESCRIPCIÓ: Arbust enfiladís, endèmic de Xina, amb branques llenyoses i robustes que poden aconseguir els 30 metres de llarg, si té suport al què s'abraça mitjançant branques que giren en el sentit de les agulles del rellotge. És caducifoli, amb fulles compostes imparipinnades, de fins a 25 cm de longitud, amb folíols oblongs de color verd brillant que formen un fullatge dens. Flors blanques o violetes, de suau perfum, amb la típica estructura papilionàcia, en llargs raïms penjants, de més d’un pam, que s'obrin abans que surten les fulles. El cultivar 'Alba' posseeix flors blanques. Floreix a la primavera, des de març fins a maig. Fruit en llegum plana i curta, dehiscent, coberta per pèls curts que li donen un tacte vellutat.

ATENCIONS: Tolera l'ombra però només ofereix espectaculars floracions si està ubicada a ple sol. Prefereix el sòl humit i argilós. Els sòls calcaris provoquen deficiències de ferro que cal compensar amb quelats de ferro. Resisteix les gelades fortes. Cal tindre en compte que només floreix quan aconsegueix el període adult, la qual cosa pot tardar diversos anys, i que l'excés de nitrogen afavoreix la producció de fulles restant força a la de les flors. Tot i això és aconsellable un abonat amb compost en primavera. Cal fer podes regulars a l’estiu i a l’hivern per mantenir la planta controlada, però tenint en compte que floreix sobre les branques de l’any anterior.

CONSELLS: S'usa per a cobrir parets, murs, balustrades, façanes i pèrgoles, o com arbret arbustiu. Cal anar amb compte amb els infants, doncs aquesta planta conté glucòsids tòxics per ingestió. Sense flors pot confondre's amb altres enfiladisses com algunes del gènere Campsis o Bignonia.

Multiplicació per capficament, estaca a l'estiu o per llavors amb prèvia estratificació en fred, encara que per llavor no és aconsellable perquè pot tardar deu anys a florir.

Plagues i malalties: L'excés d'humitat pot provocar malalties en les arrels com Phytophtora, Armillaria o Fusarium. En superfície pot patir oïdi i rovell, i les plagues de pugó i cotxinilles.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Wisteria està dedicat al Dr. Caspar Wistar, un actiu promotor de la ciència i amic de Thomas Nuttel, autor del gènere. L'epítet específic sinensis deriva de "Sínae" Xina: de Xina.

Wisteria sinensis va ser publicada per Augustin Pyramus de Candolle (DC) en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 2: 390. 1825.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)