dilluns, 13 de gener de 2014

Parra verge




Castellà: Parra virgen. Parra virgen del Japón. Italià: Vite del Canada a foglie intere. Francès: Vigne-vierge à trois pointes. Anglès: Virginia creeper. Alemany: Dreilappige Jungfernrebe. Neerlandès: Driebladige Wingerd.

NOM CIENTÍFIC:  Parthenocissus tricuspidata  (Siebold & Zucc.) Planch.

SINÒNIMS:  Ampelopsis veitchii auct.

DESCRIPCIÓ:  Arbust enfiladís, procedent de Xina i Japó, de creixement ràpid, amb tiges que poden arribar als 8-10 metres de longitud. Està proveïda d’uns circells curiosos, car acaben en una mena de ventosa que s’adhereix a les parets, amb una espècie de pegament, sense penetrar al mur, pel que no danya la façana com fa l’heura.  Les fulles són caduques, alternes, peciolades, de morfologia variable però predomina la forma trilobada, de color verd brillant que canvia al roig a la tardor, abans de caure. Les flors no tenen interès, doncs són de color verdós i molt menudes, tot i que són molt visitades per les abelles. El fruit  és una petita baia de la grandària d’un pèsol, de color blau obscur. 

ATENCIONS: No és gens exigent edàfic, car vegeta be tant en sòls calcaris com silícics amb la condició d’estar ben drenat. Tampoc és exigent amb el clima: suporta temperatures elevades i el fred fins els -15oC. En canvi necessita reg regular

CONSELLS: La facilitat de cultiu i les poques exigències fan d’aquesta una planta ideal per cobrir murs i parets amb colors canviants segons l’època de l’any.  Cobreix les superfícies en totes direccions, pel que només cal dirigir-la cap als espais que desitgem  cobrir i tallar les branques que ens molesten. A més a més la condició de ser caduca ofereix ombra a l’estiu i deixa passar el sol a l’hivern.
 
Multiplicació per capficament, per llavor estratificada sembrada a la primavera o la tardor; amb esqueix jove a finals de l’estiu o fusta més dura en primavera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Parthenocissus deriva del grec “parthenos” , verge, i “kissos”  heura, per la propietat de produir llavors sense pol·linització (sent verge). L’epítet específic tricuspidata deriva de “tres”, tres, i “cuspis, -dis”, cúspide, pic, és a dir, amb tres puntes.
No és aconsellable arrancar directament la parra verge de la paret, és preferible matar la planta i deixar que les ventoses vagin desenganxant-se perquè no deixi senyal.
Hi ha diversos cultivars, entre les que cal destacar el ‘Lowi’ i el ‘Veitchii’.
Parthenocissus tricuspidata va ser descrita per (Siebold & Zucc.) Planch. i publicada en “Monographiae Phanerogamarum” 5(2): 452, en l’any 1887.

Família Vitaceae

1 comentari:

  1. Alguns dels meus veíns tenen d'aquesta mena d'heura i es molt bonica quand es possa de color vermellós ara a l'hivern.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...