divendres, 25 de setembre de 2015

Bignònia. Llessamí. Campsis.




Castellà: Campsis, enredadera de trompeta. Italià: Bignonia. Gelsomino della Virginia. Francès: Bignonia à fleurs jaunes. Anglès: Common Trumpet-creeper. Trumpet Vine. Alemany: Jasmintrompete. Rote Klettertrompete. Neerlandès: Trompetklimmer.

NOM CIENTÍFIC:  Campsis radicans (L.) Seem.
SINÒNIMS: Bignonia radicans L.;  Tecoma radicans (L.) Juss.;  

DESCRIPCIÓ: Planta enfiladora i caducifòlia, procedent del Sud-est dels Estats Units d'Amèrica, que desenvolupa un tronc gros que li permet alçar-se fins als 10 metres d'altura. S’enfila per mitjà d'arrels adventícies curtes i en la seua sàvia conté un làtex irritant. Fulles caduques, imparipinnades amb 7-11 folíols oblongs, serrats i acuminats, de color verd maragda que van enfosquint-se amb l'edat. Flors en inflorescències en panícula terminal. Corol·la acampanada acabada en cinc lòbuls, de color taronja al roig, o groc segons varietats, que mesura 4-5 cm de diàmetre. Floreix en primavera i estiu. Fruits en càpsula dehiscent


ATENCIONS: Agrada del sol directe però suporta el clima fred continental i sòls rics en nutrients i humits però ben drenats, per la qual cosa requereix regs freqüents especialment a l'estiu. És convenient una poda  a finals de l'hivern, i retirar les flors marcides per a estimular noves floracions. Cal fer un adobament amb compost a principis de primavera.

CONSELLS: En jardineria s’empra per a cobrir, tanques, murs, pèrgoles, etc. doncs és molt decoratiu amb les grans i abundants flors de color taronja.
 Pel tipus de flor i els fulls pot confondre's amb la bignònia rosa (Podranea ricasoliana)

Multiplicació per llavors amb estratificació durant 2 mesos a 4-10oC. Però millor per capficament o per estaca de fusta verda en estiu, que arrela amb facilitat.

Plagues i malalties: És sensible a atacs de pugó, aranya roja, cotxinilles, mosca blanca i nematodes en les arrels. També pot patir la malaltia botritis.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere Campsis procedeix del grec “κάμψιϛ kámpsis” flexió, curvatura, en referència a la forma que adquireixen els filaments dels estams. L'epítet específic radicans deriva de “radico arrelat: que emet arrels.

En medicina popular s'ha usat la seua arrel per posseir propietats diaforètiques i vulneràries

Campsis radicans va ser descrita per (L.) Seem. ex Bureau i publicat en Monographie des Bignoniacées. 2e these 2(Atlas): 16. 1864.

Família Bignoniaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...