diumenge, 14 d’octubre de 2012

Acàcia del Japó. Sòfora.



Sòfora del Jardins de Vivers de València
Castellà: Acacia del Japón. Sófora. Àrbol de la miel. Àrbol de las pagodas. Italià: Sofora del giappone. Francès: Sophora du Japon. Anglès: Pagoda Tree. Alemany: Japanische Schnurbaum. Neerlandès: Honingboom.

NOM CIENTÍFIC: Sophora japonica L.

SINÒNIMS:  Styphnolobium japonicum (L.) Schott

DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli, de procedència Xino-japonesa, que pot arribar fins als 25 metres d’alçada. Port elegant amb tronc recte d’escorça tortuosa i copa ampla i arrodonida. Té fulles alternes de 15-25 cm, imparipinnades i peciolades, amb 5-10 parells de folíols lanceolats i mucronats, amb marge enter, de color verd fosc, sense pèls a l’anvers i un poc pilós pel revers.  Les fulles prenen tonalitats groguenques abans de caure. Les flors apareixen en juliol i agost en inflorescències en panícula terminal i raïm axil·lar, de color groc crema, amb la forma típica de les lleguminoses; calze acampanat amb cinc dents; corol·la amb estendard amplament ovat i emarginat,  carena amb dos pètals amplament el·líptics separats. Fruit en llegum indehiscent, carnós, pèndul i llarg, de color verdós, amb segments arrodonits que semblen els grans d’un collar. 

ATENCIONS: Suporta be la sequera, el calor i el fred, però vol una exposició assolellada, sòl argilós, fèrtil i ben drenat sense massa exigències nutricionals.

CONSELLS: Bon arbre d’ombra per a la ciutat, doncs tolera la pol·lució, amb l’atractiu addicional de la prolongada floració (de sis a vuit setmanes) i el toc exòtic. Existeix una varietat pèndula, de menor port, amb ramatge corbat i penjant, que resulta molt ornamental.
Hom diu que plantat prop de la casa crea espais amb un ambient tranquil, amb una lleugera i delicada ombra molt valorada en jardineria.
Cal tindre en compte l’envergadura de la copa, a l’hora de plantar-lo, deixant espai suficient, i no oblidar que els fruits, al caure, embruten. 

 Multiplicació per llavor, que han de ser remullades per reblanir la coberta exterior.  

Sòfora  varietat "pèndula" dels Jardins de Vivers de València
SABIES QUE… El nom genèric Sophora, procedeix de l’àrab  sufayra,  que és el nom d’un arbre lleguminós. L’epítet específic japonica, ve del llatí japonicus, -a, -um, que significa procedent del Japó, tot i que és originari de la Xina i introduït al Japó.  
S'utilitza molt com a bonsai i en jardineria des de la seua introducció a Europa en l’any 1747 i a Espanya al voltant de l’any 1750.
S'utilitza com una de les 50 plantes fonamentals en la medicina tradicional xinesa. Tota la planta és un porgant tan potent que tan sols per tornejar la fusta de la sòfora poden sofrir còlics, i si les fulles cauen en aigües estancades es tornen aigües laxants.
Els botons florals són la principal font de rutòsid, emprat en medicina per llur acció protectora dels capil·lars sanguinis.
El darrer emperador de la dinastia Ming es va penjar en un arbre d'aquesta espècie.

Família Leguminosae (Papilionaceae, Fabaceae)

1 comentari:

  1. Hola acabo de descobrir aquest bloc i m'agrada tant que en parlare al meu!!
    Una molt bona eina d'ajuda per als jardiners feliços!
    Fins aviat.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...