diumenge, 21 d’octubre de 2012

Hibisc de la Xina.




Castellà: Rosa de China. Hibisco. Flor del beso. Pacífico. Francès: Rose de Chine. Anglès: Musk seed. Alemany: Chinesischer Roseneibisch.

NOM CIENTÍFIC:  Hibiscus rosa-sinensis L.

DESCRIPCIÓ:  És una planta, procedent de la Xina, molt emprada com ornamental en jardineria, normalment en forma d’arbust, que pot arribar als cinc metres d’alçada. Té les fulles perennes, alternes, ovalades, d’un verd obscur lluent, sovint dentades. Poden gaudir de les flors solitàries, vistoses, grans, de fins 15 cm de diàmetre i amb una columna d’estigmes i estams excepcionalment llarga que sobresurt de la corol·la en forma d’embut acabat en cinc lòbuls arrodonits, que floriran durant molt mesos, de maig a setembre ((en climes tropicals i subtropicals floreixen tot l’any). La corol·la és, normalment vermella, però hi ha diverses varietats  i híbrids amb gran quantitat de colors (blanc , groc, taronja, roig, etc.) i amb flors simples o dobles, és a dir, amb els doble de pètals. El fruit és una càpsula pentagonal amb llavors semblants a lentilles que, mastegades, eliminen olors desagradables de l’alè.

ATENCIONS: Necessita un sòl ric en matèria orgànica, prou humitat i bon drenatge. No resisteix les gelades i vol una ubicació assolellat i càlid.

CONSELLS: Quan és jove, i les tiges encara no s’han lignificat, requereix un lloc resguardat del vent i del fred i, per augmentar la resistència a les gelades, cal incorporar potassa al sòl en el moment de plantar.
Les flors surten en les branques del mateix any, és a dir, els brots nous de primavera floriran poques setmanes després. Cal doncs una poda forta a l’hivern per a que brote amb força i tinga una floració abundant. Les flors tenen una durada molt reduïda, sols un dia, el que es compensa amb una floració contínua i abundant.
Multiplicació per esqueix dona bon resultat. S’han de prendre branquetes terminals parcialment lignificades, a finals de primavera o principi d’estiu, i estacar-les en substrat molt humit.  

SABIES QUE… el nom del gènere Hibiscus deriva del grec “ibískos”, que era com denominaven a la malva i la altea. L’epítet específic  rosa-sinensis fa referència a la procedència que significa rosa de Xina.
A les regions tropicals d’origen les flors són pol·linitzades durant al nit per rates penades (mosseguellos), i pel dia pels colibrís que acudeixen atrets pel nèctar que produeixen les flors.
En algunes zones de l’Índia s’empren les flors per donar lluentor a les sabates, doncs del suc dels pètals s’extrau una tintura negra per tintar-les,  i per al cabell, doncs diuen que la infusió de pètals enforteix les arrels del cabell i evita l’alopècia.
Els pètals, especialment els de flors vermelles, s’associen al desig sexual i a l’amor passional, doncs amb ells es preparen encens, saquets d’amor i  infusions que, diuen, tenen propietats afrodisíaques.

Família  Malvaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...