Castellà: Acacia de
Constantinopla. Árbol de la seda. Acacia de Persia.
Italià: Gaggia
arborea. Durazzo. Francès: Arbre
à soie. Mimosa de Constantinople. Anglès: Persian Acacia. Mimosa Tree.
Alemany: Schirmakazie. Schlafbaum.
Grec: Ακακία Κωνσταντινουπόλεως .
Γκιούλ-μπερσίμι. Neerlandès: Albizia.
NOM CIENTÍFIC: Albizia
julibrissin Durazz.
SINÒNIMS: Mimosa speciosa
Thunb. ; Albizia isembergiana Benth. ;
DESCRIPCIÓ: Petit arbre caducifoli, que no passa dels sis
metres d’alçada en jardineria, procedent d’Àsia (des d’Iran fins Xina i Japó)
amb el troc molt prim, grisós, i copa ampla i aplanada per dalt, com un para-sol.
Les fulles són grans i compostes, semblants
a les frondes de les falgueres, amb folíols oblongs, petits i asimètrics, el
que li confereix un aspecte lleuger, gràcil i delicat. Les flors apareixen en umbel·les terminals, adornades amb nombrosos, i
excepcionalment llargs, estams color de rosa que s’obrin en corona oferint una
floració de gran vistositat durant l’estiu.
A partir de setembre són els fruits
els que adornen l’arbre amb llegums comprimides lateralment de fins 20 cm de
llargària i color bru. 
ATENCIONS: Necessita ambients càlids i estar a ple sol. No
és exigent amb el terreny però és preferible que siga alcalí i poc humit. No
calen massa regs, un per setmana en estiu serà suficient.
CONSELLS: Per ser de poca envergadura és ideal per a
jardins petits, sempre que estiga ubicat en llocs protegits i orientats al sud
o sud-oest, inclús a la vora del mar. Aïllat
o en grup proporciona bells racons d’ombra tamisada.
Poda de formació a finals de l’hivern però la cicatrització
és delicada, pel que cal que no siga massa severa.
La varietat “rosea” no és tan exigent en quant a la
temperatura i permet el cultiu en zones no tan càlides, a més de tindre les
flors amb una tonalitat rosa més forta.
Multiplicació per
llavor que necessita tractar-se amb aigua calenta o amb àcid sulfúric abans de
sembrar, doncs la coberta és molt impermeable.
SABIES QUE… El
nom del gènere Albizia és en record del
noble florentí Filippo Albizzi que l’any 1749 va introduir la planta a
Florència de tornada d'un viatge a Istanbul. El nom de l’espècie, julibrissin , deriva de la paraula persa "Gul-i-Abrisham" flor de seda, o de l'àrab "djulâb" aigua de roses.
Les seves fulles es tanquen de nit o quan plou com si dormiren.
Aquest és una característica que comparteixen altres membres de la subfamília
de les Mimosàcies i s’anomena nàstia.
És un moviment de resposta de determinades zones d'un vegetal davant
d'un estímul extern , basat en processos de canvi de turgència de
grups de cèl·lules que varien el seu volum mitjançant el control de
l'entrada i l'eixida de l'aigua.
Les llavors són aliment per a la fauna silvestre i el
bestiar, i les flors flairoses són visitades habitualment per les abelles.
Família Leguminosae (Fabaceae, Mimosaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada