diumenge, 4 de desembre de 2016

Lliri gínjol


Espadanya. Lliri de ceba. Castellà: Lirio azul, Lirio azul de mayo. Lirio bulboso. Francès: Iris à feuilles en glaive. Iris d'Espagne. Italià: Giaggiolo. Anglès: Spanish iris. Bulbous Iris. Alemany: Spanische Schwertlilie. Spanische Iris. Neerlandès: Spaanse Lis.

NOM CIENTÍFIC: Iris xiphium L.
SINÒNIMS:  Iris coronaria Salisb.

DESCRIPCIÓ: Planta bulbosa, perenne, amb la tija envoltada per les fulles basals són llargues i estretes (115 x 2 cm) involutes, estriades pel revers, que estan presents a la floració; les caulinars van fent-se més menudes segons s’acosten a l’àpex de la tija, convertint-se les superiors en bràctees florals. Cada tija port una o dues flors grans, dividides en tres parts (tripartides), de color blau violeta clar amb una banda groga o ataronjada composta per pèls fins i curts. Floreix de març a juliol. El fruit és una càpsula de 3 a 7 cm de llarga.

ATENCIONS: Els agrada el sol, el substrat ric i ben drenat. Reg moderat a la floració. A l’estiu es poden traure els bulbs de terra i deixar-los reposar fins a la tardor que tornen a plantar-se. Pot suportar gelades suaus.

Els silvestres surten a llocs sorrencs humits, especialment al litoral però poden sortir fins als 500 metres d’altitud, sempre a ple sol. En jardineria s’empren híbrids resultat de l’encreuament d’Iris hispànica i Iris tingitana, aconseguint Iris x hollandica. Hi ha moltes varietats amb flors de color blanc, groc, blau, violeta, etc.

CONSELLS: En jardineria s’empren per formar massissos, en jardineres o en tests per terrasses i balcons. Les flors s’empren amb molt bon resultat com a flor tallada.


Multiplicació normalment aprofitant els bulbils que surten del bulb principal. Cal conrear-los durant 2-3 anys perquè arriben a fer el calibre ideal. Per germinar les llavors cal mantenir una temperatura constant de 15o C i amb obscuritat total.

Plagues i malalties: Aquestes plantes són resistents a plagues i malalties

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Iris  ve del grec “Ἶρις”, que significa ‘arc iris’, és en honor a la deessa grega Iris, que personifica l’arc de San Martí, encarregada de fer arribar als humans els missatges dels déus. L’epítet específic xiphium deriva del grec "xiphos" espasa, per la forma de les fulles que semblen espases.

Iris xiphium va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 40. 1753.

La planta silvestre està considerada una espècie vulnerable, inclosa al DECRET 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.


Família Iridaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...