Gladiol

Castellà: Gladiolo. Espadilla. Èuscara: Ezpata-lore. Francès: Glaïeul. Anglès: Sword lily. Gladioli. Alemany: Gladiolen. Schwertblume.

NOM CIENTÍFIC: Gladiolus sp.

DESCRIPCIÓ: La majoria d’espècies de gladiol són d’origen africà, tot i que també hi ha espècies que creixen espontàniament a Europa mediterrània, Aràbia i oest d’Àsia. Actualment es comercialitzen molts cultivars, que s’han obtingut mitjançant creuaments de diferents espècies, que presenten gran diversitat de colors, formes o èpoques de floració: (Gladiolus x hybridus, G. x hortulanus, G. x grandiflorus)

Són herbàcies d’entre 60 i 180 cm d’alçada, que surten d’una tija subterrània anomenada corm, d’on creixeran les fulles rígides, erectes, allargades, paral·lelinèrvies, de linears a lanceolades i acabades en punta. Les flors surten al final de la tija, formant una llarga espiga de 12-20 flors sèssils, hermafrodites, cada una embolcallada per una bràctea i una bractèola. El periant consta d’un tub acabat en sis lòbuls desiguals però simètric bilateralment; androceu amb tres estams que naixen del tub del periant; gineceu amb estil trífid a l’àpex. Floreix a l’estiu i tardor però a les zones temperades pot florir tot l’any. Fruit en càpsula amb llavors alades.

ATENCIONS:  Creix en qualsevol tipus de sòl si és ric i està ben drenat. Requereix ple sol perquè necessita molta llum per florir adequadament. Des del moment que surten els brots cal mantenir el terra humit, però no embassat, especialment quan comencen a florir.

CONSELLS: Les tiges florals són molt utilitzades per a flor de tall, però també s’empren en jardineria per confeccionar massissos. Cal recolzar-los amb tutors perquè creixin drets

Multiplicació: Mitjançant els corms que surten al voltant del corm principal. Es planten els corms a la primavera perquè florisca a l’estiu però es pot escalonar la plantació de corms fins juny per prolongar la floració tot l’estiu. Es colguen a uns 8 cm de profunditat i a un pam de separació entre ells.

Plagues i malalties: És una planta sensible a diverses plagues i malalties, pel que cal rotar els cultius i no plantar-los al mateix lloc molts anys seguits. Pot patir plagues de trips i pugons, gran quantitat de malalties fúngiques com fusariosis, botritis, rovell, i altres malalties víriques.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Gladiolus deriva del llatí “gladius” espasa, pel paregut de les fulles amb les espases.

El corm és una espècie de tubercle caulinar d'orientació vertical, de forma arrodonida un poc aplanada, amb el punt de creixement al centre de la zona superior que normalment està un xic deprimida. Pot durar un o més anys, renovant-se sobre el corm anterior, els restes del qual romanen en la base del nou. Aquesta estructura està formada per diversos nucs, de les gemmes axil·lars dels qual es formen nous corms.

En temps de l’antiga Roma el gladiol era entregat als gladiadors que triomfaven en la batalla; per això, hi és el símbol de la victòria.

El nostre gladiol silvestre, que habita llocs rocosos i pradells secs, és el conegut com espadella o xuclamel (Gladiolus illyricus)

Família Iridaceae