dijous, 10 de desembre de 2015

Feijoa, Guaiabo del Brasil.

Flor i capolls de feijoa
Castellà: Feijoa. Guayabo. Gallego: Feixoa. Èuscara: Feijoa.  Portuguès: Feijoa. Goiaba-serrana. Goiaba do campo. Francès: Feijoa, Goyave-ananas, Goyavier de Montevideo. Italià: Feijoa. Alemany: Brasilianische Guave. Ananas-Guave. Anglès: Feijoa. Pineapple guava. Guavasteen. Neerlandès: Feijoa. Ananasguave.
Estams vermells, cridaners

NOM CIENTÍFIC: Acca sellowiana (O.Berg) Burret

SINÒNIMS: Feijoa sellowiana (O.Berg) O.Berg

DESCRIPCIÓ: Petit arbre o arbust perennifoli, provinent de l’Amèrica tropical (Brasil i nord d’Argentina),  de fins quatre metres d’alçada amb tronc de color gris clar i esquamós. Fulles simples, oposades, amb pecíol de 4-8 mm de limbe ovoide o el·líptic, de marge enter i color verd obscur lluent per l’anvers i tomentoses pel revers. Flors solitàries o en grups terminals de 2-4, d’uns 3 cm de diàmetre. Calze de quatre sèpals blanquinosos, degut als pèls que els cobreixen, i corol·la amb quatre pètals corbats blancs a l’exterior i color rosa a l’interior. L’androceu, amb nombrosos estams de color vermell, és el més cridaner de la flor. Fruit en baia ovoide, carnosa, d’uns tres centímetres de diàmetre, de color verd, flairosa i comestible.

Petit arbre o arbust
ATENCIONS: Tot i que és d’origen tropical és bastant tolerant amb les gelades. Les temperatures per sota dels -9o C, o per damunt dels 32o C poden afectar la fructificació però no maten la planta. Tolera el ple sol, l’ombra parcial i la sequera, si no és prolongada, així com el sòl salobre a condició d’estar ben drenat. És recomanable el reg setmanal.
Fruits molt apreciats

CONSELLS: No suporta molt bé la poda ni els vents forts

Multiplicació per llavors però tenen un creixement molt lent durant els dos primers anys, cosa que s’evita amb els esqueixos, que dona resultats ràpids, a finals de la primavera o de taló a finals de l’estiu.

Plagues i malalties: no hi ha plagues ni malalties rellevants

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Acca ve de “aka” el nom local per a la Feijoa a Santo Domingo (República Dominicana). El nom del gènere del sinònim, Feijoa, és en honor de Joao da Silva Feijò (1760-1824) botànic portuguès que va herboritzar en Brasil, on va ser director del Museu D’Història Natural de S. Sebastião.

Fulles oposades, verd lluent per l'anvers i tomentoses pel revers
L’epítet específic sellowiana està dedicat a Friedrich Sellow (‘Sello’, 1798-1831) un entomòleg, botànic i naturalista alemany, fill del jardiner de la Reial Cort de Postdam, un dels primers exploradors científics de la flora brasilera.

Es planta als jardins i es conrea com arbre fruiter, doncs els fruits són consumits, rics en vitamina B i C, i la polpa s’empra com exfoliant en productes cosmètics.

Hi ha diversos conreessis com ara TriumphColidge, Mammoth, Variegata, ApolloGeminiMoore, i altres.

Tot i que no és una guaiaba, a les colònies espanyoles s’anomenava amb aquest nom ambdues espècies, nom que també s’utilitzava per indicar les xiques joves i atractives.  

Acca sellowiana va ser descrita per (Berg. 1855) Burret i publicada en Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis 50 (1231–1235): 59. 1941.


Família Myrtaceae



Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

1 comentari:

  1. Había sentit parlar d'aquest arbre, pero no l'he vist mai.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...