dimarts, 11 de novembre de 2014

Castanyer bord vermell. Castanyer d'Índia vermell




Castellà: Castaño rosa. Castaño de Indias rojo. Falso castaño de flor roja. Italià: Ippocastano rosso.  Francès: Marronnier à fleurs rouge.  Anglès: Red Chestnut. Red horse chestnut . Alemany: Fleischrote Rosskastanie. Rotblühende Rosskastanie. Neerlandès: Rode Paardekastanje.  

NOM CIENTÍFIC:  Aesculus × carnea Hayne

SINÒNIMS:  Aesculus rubicunda Loisel.

DESCRIPCIÓ:  Un arbre híbrid, caducifoli i simpòdic que pot atènyer els 25 metres d’alçada, amb un tronc recte d’escorça verda grisosa, fissurada amb els anys,  i una capçada compacta i arrodonida.  
Fulles grans, oposades, amb gran pecíol, palmaticompostes, amb 5-7 folíols de color verd fosc, amb dents irregulars. Flors en panícules erectes de fins un pam que semblen un canelobre. Calze campanulat i corol·la amb cinc pètals; androceu amb set estams exserts d’anteres rogenques. Floreix entre abril i maig. Fruits en càpsules ovoides o esfèriques, poc espinoses, amb 1-3 llavors semblants a les castanyes comuns.

ATENCIONS:  Molt exigent en quant a les condicions de cultiu. No tolera el sòl calcari i necessita molta humitat a l’ambient i al substrat, sense entollar, és a dir, ben drenat.  Tolera gelades però l’oratge calorós i sec  fa les fulles grogues. La millor ubicació serà al sol o a ombra parcial. No suporta la proximitat del mar ni les ferides produïdes per la poda, doncs causa  xancres a l’escorça.

CONSELLS: És un gran arbre adequat per alineacions de grans avingudes o com exemplar aïllat, per fer ombra en les gespes residencials. Els raïms de flors són molt ornamentals, així com el colorit de les fulles quan cauen.  Cal tindre en compte, però, que les fulles pel terra i els fruits espinosos poden no ser elements desitjables.

Multiplicació per esqueix o per empelt sobre castanyer d’Índies. Tot i que la majoria d’híbrids tenen llavors estèrils, les del castanyer bord vermell són fèrtils, i es poden sembrar només s’obrin les valves.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Aesculus deriva del llatí “aesculus, -i” que era el nom del roure. Potser Linné va adoptar aquest nom pel paregut de les castanyes que produeixen les espècies d’aquest gènere amb les bellotes del roure. L’epítet específic carnea fa referència a la carn, pel color de les flors semblant al color de la carn.
És un híbrid cultivat resultat de la hibridació entre Aesculus hippocastanum, un arbre europeu, i Aesculus pavia, un arbust provinent dels EE.UU. tot i que l’origen és confús, sembla que el castanyer rosat va ser introduït per primera vegada a Alemanya, a principis de 1800.
Hi ha diversos cultivars ‘pendula’ amb branques arquejades; amb flors de diferents colors com ‘O’Neil’, ‘fort McNair’ o ‘Plantierensis’, però el més utilitzat és ‘Briotii’ amb flors rosades.
Totes les parts de les espècies del gènere Aesculus són lleugerament tòxiques si s’ingereixen.

Aesculus × carnea fou descrita per Carl Ludwig Philipp Zeyher i publicada en Dendrologische Flora 43–44, en l’any 1822.

Família Sapindaceae

1 comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...