Bignònia de flor petita, Tecomària

Corol·la en forma de trompeta corbada

Tecomària, Trompeta del cap, Xuclamel del cap. Castellà: Bignonia. Chupamieles del Cabo. Enredadera de trompeta. Tecomaca del Cabo. Francès: Jasmin du cap. Anglès: Cape honeysuckle

NOM CIENTÍFIC:  Tecoma capensis (Thunb.) Lindl.

SINÒNIMS: Bignonia capensis Thunb.;   Tecomaria capensis (Thunb.) Spach

Arbust de tiges sarmentoses sempre verd

DESCRIPCIÓ: Arbust sempre verd, amb tiges sarmentoses, que pot arribar a fer tres metres d’alçada recolzant-se en altres plantes. Procedent d’Àfrica, concretament d’Àfrica del Sud. Té les fulles oposades, compostes imparipinnades, de fins 15 cm, amb folíols el·líptics o arrodonits i mucronats, de marge serrat. Flors en inflorescències terminals en raïm. Calze tubular  acampanat amb cinc lòbuls. La corol·la és bilabiada, d’uns 5 cm, forma un tub prim i corbat acabat en dos llavis amb cinc lòbuls, de color taronja vermellós. Cinc estams exserts amb les anteres unides per la part superior i separades per la inferior. L’estigma més llarg que els estams. Floreix a la tardor i hivern. Fruit en càpsula dehiscent allargada, de 3-6 cm, amb nombroses llavors.

Flors en raïm terminal

ATENCIONS: Pot ubicar-se a ple sol o a mitja ombra però mentre siga jove cal protegir-lo de les gelades; després suporta fins -8^o C. No és exigent amb el terreny si està ben drenat però nota l’excés de calç i cal corregir-ho amb quelats de ferro. Suporta sequeres si no són prolongades. 

CONSELLS: Cal fer una poda a finals d’hivern per eliminar les branques lletges o danyades, mantenir la forma de l’arbust més compacte i estimular el creixement i la floració. Les flors surten sobre les branques de l’any, raó per la qual la poda ha de ser quan acabe la floració.

Multiplicació: per llavors tot l’any però les plantes de llavor tarden tres anys en florir. Per esqueix apical arrelen amb facilitat i floreix aviat. També podem plantar els fillols o per murgó.

Plagues i malalties: Pot patir malalties provocades pels fongs de la botritis i per cescospora, o per les plagues de mosca blanca i cotxinilla.

Fulles compostes per folíols arrodonits

 ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Tecoma deriva de la contracció de la paraula asteca “Tecomaxochitl” que designa un tipus de recipient emprat en agricultura, pel paregut de la forma de les flors. El nom específic capensis és un epítet geogràfic que ve de “Caput Bonae Spei” Cap de Bona Esperança, la província de Ciutat del Cap, Sudàfrica, d’on prové la planta.

L’escorça triturada i feta pols s’utilitza en medicina popular per alleujar el dolor i l’insomni.

Tecoma capensis va ser descrita per (Thunb.) John Lindley i publicada en Botanical Register; consisting of coloured . . . 13: t. 1117. 1828. 

Família Bignoniaceae