dijous, 22 de novembre de 2012

Agapant. Assutzena africana. Flor de l’amor



Umbel·la d'agapant
Castellà: Agapanto. Lirio africano. Anglès: African Lily. Blue Agapanthus. Lily-of-the-Nile. Grec: Αγάπαθος αφρικανικός. Αγάπαθος  ο αφρικανικός.

NOM CIENTÍFIC: Agapanthus africanus (L.) Hoffmanns.

SINÒNIMS:  Agapanthus umbellatus L’Her.; Crinum africanum L.;

Flor d'un bonic color lila
DESCRIPCIÓ:  Planta herbàcia, que procedeix d’Àfrica del Sud, cultivada en jardins des de fa molt de temps però també en grans testos, per la bellesa de les seues tiges floríferes de fins 75 cm d’alçada (si bé hi ha híbrids nanos). Disposa d’un rizoma d’on surt una curta tija amb varies fulles perennes allargades i estretes, amb aspecte de cinta, de color verd obscur brillant que adorna el jardí tot l’any.
A l’estiu l’estípit floral es corona d’una umbel·la de 20 a 30 flors tubulars acabades en sis lòbuls de color blau cel o lila, de vegades blanques, i la inflorescència es converteix en una bonica esfera de color que durarà, si les temperatures ho permeten,  fins ben entrada la tardor, doncs el període de floració és molt llarg.

ATENCIONS: Suporta temperatures de -6 0 C, i al -80 C perd les fulles, tot i que a la primavera venint tornarà a brotar si no hi ha temperatures per sota de -150 C. Però l’agapant és sensible a les baixes temperatures, per la qual cosa vegetarà millor en zones temperades o de litoral sobre un sòl permeable, ben drenat i amb abundants nutrients, especialment en l’època de floració. No té preferències edàfiques, doncs vegeta igual sobre substrat calcari o silici. En quant a requeriments hídrics és molt exigent amb el reg, especialment en estiu.  Suporta be els indrets ombrívols poc assolellats però per a que la floració siga abundant requerirà una ubicació a ple sol. En climes massa calorosos , no obstant això, convé ubicar-lo en semi-ombra per a que el sol excessiu no cremi les fulles.
 És resistent a les plagues. Només cal protegir-la de caragols i llimacs. 

Fulles acintades que duren tot l'any

CONSELLS: Si no volem aprofitar les llavors és aconsellable tallar les tiges florals marcides o seques. Si les fulles es sequen també poden tallar-se durant l’hivern, i tornaran a sortir a la primavera.
Com ja hem dit poden cultivar-se en testos on de segur lluiran i faran un gran efecte en casa, el pati o el terrat, però són més emprats per fer bordures per marcar un camí, davant d’un muret, o en grup fent una massa en mig de la gespa, sols o acompanyats d’altres plantes.
Multiplicació per divisió del rizoma a principis de primavera o a la tardor, i també, com no, mitjançant les llavors, però les plantes de llavor tardaran alguns anys en florir.

SABIES QUE… El genèric Agapanthus deriva del grec Agápē”, que significa amor incondicional, plenitut, i “anthos”, que significa flor; d’ací el nom popular de flor de l’amor. L’epítet específic, africanus, indica la procedència geogràfica de la planta: Àfrica.
Va ser introduïda a Europa, com planta ornamental d’exteriors, al segle XVII, el que ha afavorit l’aparició de varietats per al jardí. Hi ha la varietat  'Albus', de flors grogues; la 'Shapphire', amb flors d’un blau obscur; la varietat 'Aureus', amb flors daurades; i la 'Variegatus', amb fulles blanques amb ratlles verdoses.

Família Liliaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...