Parquinsònia. Parkinsònia.

Castellà: Parkinsonia, Palo verde. Espinillo. Francès: Épine de Jérusalem. Anglès: Mexican palo verde. Alemany: Jerusalemsdorn 

 NOM CIENTÍFIC: Parkinsonia aculeata L

SINÒNIMS: Parkinsonia thornberi M.E.Jones  

DESCRIPCIÓ:  Arbret o arbust caducifoli de fins a 8 metres d'alçada, procedent del sud-oest dels EE.UU, Mèxic, Argentina i el Carib, amb el tronc verd quan jove que amb el temps es fa clavillat longitudinalment, i amb branques verdes fotosintetitzadores. Les fulles i les tiges tenen espines de tres puntes. Fulles compostes per 3-4 pinnes d’un pam de llargària, amb dues files d'uns 30 petits folíols ovals que cauen amb la sequera, i estípules en forma d'espines. Flors, en llargs raïms axil·lars penjants, zigomorfes, amb cinc pètals desiguals i arrugats, el superior amb taques rogenques, fragants, d’uns dos centímetres de diàmetre. Floreix de juliol a setembre. Fruit en llegum amb estrangulacions entre les llavors, de color terrós quan madura, bastant persistent a l’arbre, amb 1-3 llavors viables. 

 ATENCIONS: Requereix poc manteniment. Aquesta espècie és prou resistent al fred si no és excessiu. Té creixement ràpid i no és gens exigent en sòls, àcids o calcaris, si estan ben drenats, encara que siguen pobres i secs. Ubicació a ple sol. Només regs a l'estiu

CONSELLS:  En jardineria sol utilitzar-se com a exemplar aïllat per a poder gaudir de la seua floració i rames pèndules, o com a tanca defensiva en forma d'arbust. La gran resistència al vent la fa ideal per a bardisses. És perillós plantar-ho en zones de pas de persones, llevat que se li tallen les branques més baixes amb periodicitat, a causa de les nombroses espines que posseeix.

Multiplicació per llavor amb tractament previ, per reblanir la dura coberta de la llavor, mantenint-les a remulla durant 48 hores. També es reprodueix amb facilitat per els fillols.

Plagues i malalties: Sense plagues ni malalties dignes de menció

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom genèric Parkinsonia va ser atorgat en honor del botànic i farmacèutic anglès John Parkinson (1567–1650). El nom específic aculeata procedeix del llatí “aculeus-i“ espina, agulló, més el sufix “-atus-a-um” que indica possessió, és a dir, proveït d'espines o agullons.

És  una espècie invasora a Austràlia, África tropical, Hawaii, i altres illes de l'oceà Pacífic. Espècie inclosa en el llistat espanyol d'espècies exòtiques amb potencial invasor, per la qual cosa el seu cultiu no es recomana o ha de restringir-se.

En medicina popular s'empra la infusió de les fulles com febrífugs i sudorífic, com antiepilèptic i abortiu. L’escorça amb sucre i llima s'utilitza contra la tos.

Parkinsonia aculeata va ser descrita per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 375. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Caesalpiniaceae)