Bon Nadal i Pròsper Any 2016

Bon Nadal i Pròsper Any Nou

Feliz Navidad y próspero Año Nuevo 

 Merry Christmas and Happy New Year

Froehliche Weihnachten und ein gluckliches Neues Jahr 

Polit nadal e bona annada

Veseloho Vam Rizdva i Shchastlyvoho Novoho Roku! 

Zorionak eta Urte Berri On

Joyeux Noël et Bonne Année 

Vrolijk Kerstfeest en een Gelukkig Nieuwjaar

Buon Natale e Felice Anno Nuovo

El Jardí de Menuda Natura us desitja que passeu un Bon Nadal i un Venturós any 2016, atapeït dels canvis necessaris per poder prendre les regnes del nostre destí, doncs aquest 20D tenim l’oportunitat de fer realitat el desig dels Nadals passats, que:

• La igualtat d'oportunitats siga una realitat
• La dignitat i la honestedat siguen valors respectats i reconeguts socialment
• Tots els xiquets i xiquetes tinguen accés a una escola digna, laica i en la seua llengua mare
• Cap xiquet o xiqueta acudisca a l'escola en dejú
• Ningú haja de renunciar als estudis per no poder pagar-ho
• La justícia siga, de veritat, igual per a tots
• Es faça efectiu el dret constitucional a un treball i a una vivenda digna
• La llei faça justícia i no permeti abusos dels poderosos
• La riquesa, i el treball que la fa possible, es redistribuisca 
• L'economia estiga al servei de les persones i no a l'inrevés 
• Els ciutadans gaudim de drets i no calga fer caritat
• I que el trellat s’impose a l’egoisme depredador que està acabant amb aquest planeta  

Feijoa, Guaiabo del Brasil.

Flor i capolls de feijoa

Castellà: Feijoa. Guayabo. Gallego: Feixoa. Èuscara: Feijoa.  Portuguès: Feijoa. Goiaba-serrana. Goiaba do campo. Francès: Feijoa, Goyave-ananas, Goyavier de Montevideo. Italià: Feijoa. Alemany: Brasilianische Guave. Ananas-Guave. Anglès: Feijoa. Pineapple guava. Guavasteen. Neerlandès: Feijoa. Ananasguave.

Estams vermells, cridaners

NOM CIENTÍFIC: Acca sellowiana (O.Berg) Burret

SINÒNIMS: Feijoa sellowiana (O.Berg) O.Berg

DESCRIPCIÓ: Petit arbre o arbust perennifoli, provinent de l’Amèrica tropical (Brasil i nord d’Argentina),  de fins quatre metres d’alçada amb tronc de color gris clar i esquamós. Fulles simples, oposades, amb pecíol de 4-8 mm de limbe ovoide o el·líptic, de marge enter i color verd obscur lluent per l’anvers i tomentoses pel revers. Flors solitàries o en grups terminals de 2-4, d’uns 3 cm de diàmetre. Calze de quatre sèpals blanquinosos, degut als pèls que els cobreixen, i corol·la amb quatre pètals corbats blancs a l’exterior i color rosa a l’interior. L’androceu, amb nombrosos estams de color vermell, és el més cridaner de la flor. Fruit en baia ovoide, carnosa, d’uns tres centímetres de diàmetre, de color verd, flairosa i comestible.

Petit arbre o arbust

ATENCIONS: Tot i que és d’origen tropical és bastant tolerant amb les gelades. Les temperatures per sota dels -9^o C, o per damunt dels 32^o C poden afectar la fructificació però no maten la planta. Tolera el ple sol, l’ombra parcial i la sequera, si no és prolongada, així com el sòl salobre a condició d’estar ben drenat. És recomanable el reg setmanal.

Fruits molt apreciats

CONSELLS: No suporta molt bé la poda ni els vents forts

Multiplicació per llavors però tenen un creixement molt lent durant els dos primers anys, cosa que s’evita amb els esqueixos, que dona resultats ràpids, a finals de la primavera o de taló a finals de l’estiu.

Plagues i malalties: no hi ha plagues ni malalties rellevants

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Acca ve de “aka” el nom local per a la Feijoa a Santo Domingo (República Dominicana). El nom del gènere del sinònim, Feijoa, és en honor de Joao da Silva Feijò (1760-1824) botànic portuguès que va herboritzar en Brasil, on va ser director del Museu D’Història Natural de S. Sebastião.

Fulles oposades, verd lluent per l'anvers i tomentoses pel revers

L’epítet específic sellowiana està dedicat a Friedrich Sellow (‘Sello’, 1798-1831) un entomòleg, botànic i naturalista alemany, fill del jardiner de la Reial Cort de Postdam, un dels primers exploradors científics de la flora brasilera.

Es planta als jardins i es conrea com arbre fruiter, doncs els fruits són consumits, rics en vitamina B i C, i la polpa s’empra com exfoliant en productes cosmètics.

Hi ha diversos conreessis com ara Triumph, Colidge, Mammoth, Variegata, Apollo, Gemini, Moore, i altres.

Tot i que no és una guaiaba, a les colònies espanyoles s’anomenava amb aquest nom ambdues espècies, nom que també s’utilitzava per indicar les xiques joves i atractives.  

Acca sellowiana va ser descrita per (Berg. 1855) Burret i publicada en Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis 50 (1231–1235): 59. 1941.

Família Myrtaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Bútia

Castellà: Palmera pindo. Palmera de la jalea. Portuguès: Bútia-capitata-maior. Francès: Palmier à vin, Arbre à laque. Cocotier du Brésil. Anglès: Jelly Palm. Pindo palm.

NOM CIENTÍFIC: Butia capitata (Mart.) Becc.

SINÒNIMS: Cocos capitata Mart.

DESCRIPCIÓ: Palmera que fa fins 6-8 metres d’alçada, procedent d’Amèrica del Sud (Brasil, Argentina i Uruguai) de creixement lent. L’estípit és robust, de fins 60 cm de diàmetre, de color gris i conserva la base dels pecíols disposats en espiral molt ordenada. Fulles pinnades i recorbades amb una forma característica, formant un semi-cercle molt decoratiu, amb les pinnes de color verd blavós i el pecíol amb el marge cobert d’espines que van transformant-se en llargues fibres conforme baixem cap a la base. Els folíols s’insereixen al raquis formant una “V”.  Flors unisexuals en llargues inflorescències de fins dos metres que porten grups de tres flors, la central femenina i les dos laterals masculines, de color groguenc, trímeres; amb sis estams les masculines. Floreix a finals de la primavera. Fruit color taronja quan maduren, amb una llavor que té tres ulls negres, com els cocos, pel que tècnicament podria germinar tres plantes, cosa que no sol passar.

ATENCIONS: La bútia és una de les palmeres més rústiques. Suporta temperatures molt fredes, de fins -14^o C, raó per la qual s’empra en jardins de climes freds però vol estar ubicada a ple sol. És compatible amb els sòls calcaris i tolera la sequera però exigeix un bon drenatge.  

CONSELLS: És molt decoratiu plantat en solitari, en alineacions o en contenidors per a patis i terrasses quan són joves. Les fulles arquejades i blavoses contrasten amb el verd de la gespa o amb les taques acolorides de les flors.

Multiplicació per llavor que tarda diversos mesos en germinar. Prèviament cal posar a remulla durant 10-12 dies i després sembrar en calent (30^o C) i mantindré humit. Un altra manera de vèncer la resistència de la closca és llimar-la i després plantar en substrat de turba i sorra en calent.

Plagues i malalties: Aquesta és una de les palmeres preferides de la papallona americana Paysandisia archon, que té un cicle biològic semblant al becut roig (Rhynchophorus ferrugineus) i provoca els mateixos danys.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Butia deriva del nom indígena  “butiá” que és una corrupción de “mbotia” que ve de ‘mbo’ fer, i “tia” dent corbada, en al·lusió a les espines del pecíol. L’epítet específic capitata ve del llatí “caput, capitis” cap, amb cap, per la frondositat de la corona foliar arrodonida.

Els seus fruits es mengen crus o congelats, i també s’utilitza macerat en vi de palma o per fer una espècie de gelea.  

Família Arecaceae (Palmae)