Tecoma stans

Flors de Tecoma stans

Castellà: Tecoma amarilla. Trompeta de oro. Portuguès: Ipê-de-jardim. Amarelinho. Francès: Trompette d'or. Anglès: Yellow Trumpetbush. Alemany: Gelber Trompetenstrauch.

Fruits en beina allargada

NOM CIENTÍFIC: Tecoma stans (L.) Juss. ex Kunth

SINÒNIMS: Bignonia stans L.; Bignonia frutescens Mill.  

DESCRIPCIÓ: Arbust o petit arbret de fulla perenne procedent del continent americà, que pot assolir els 8 metres d’alçada. Les fulles són imparipinnades, amb els folíols lanceolats, de marge serrat i acuminat, de color verd viu. Les flors apareixen en raïm terminal de 8-20 flors grans, erectes, de color groc cridaner, amb forma de trompeta que van obrint-se poc a poc. El calze té cinc dents aguts; la corol·la és tubular i acaba acampanada, amb cinc lòbuls arrodonits i desiguals. Floreix en primavera i estiu. Fruit en forma de llargues beines que conté llavors amb ales

ATENCIONS: És tolerant a la sequera i li agraden els climes càlids i les ubicacions assolellades. No suporta gelades per sota de -2^oC. El sòl ha de ser adobat amb fem a la primavera i ben drenat.

Fulles imparipinnades

CONSELLS: En jardineria s’empren com exemplar aïllat o en grups, per formar tanques, o tallavents. Per ocupar zones pobres del jardí i en contenidors per a patis o terrasses. Cal eliminar les beines per propiciar una forta floració.

Multiplicació per llavors sembrades a finals d’hivern o principis de primavera que germinen amb facilitat al cap de poc més d’una setmana. Per esqueix també pot multiplicar-se però necessita calor de fons, en estiu.

Plagues i malalties: No pateixen plagues ni malalties greus, si de cas àcars o mosca blanca.

Arbust de fulla perenne

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Tecoma és una contracció de la paraula asteca "Tecomaxochitl" que designa u tipus de recipient emprat en agricultura, per la forma de la flor. El genèric del sinònim Bignonia, és una dedicatòria del botànic Joseph Pitton de Tournefort al seu protector, el bibliotecari de Lluís XV l’Abad Jean-Paul Bignon”Bignonius” (1662-1743). L’epítet específic stans  deriva del llatí "sto" erecte.

Carles Linné va descriure aquesta espècie amb el nom de Bignonia stans en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 871. 1763. El nom actualment acceptat de Tecoma stans el va assignar Antoine Laurent de Jussieu en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 3: 144. 1818[1819].

En Mèxic s’empra com planta medicinal amb diverses aplicacions per tractar un ample ventall de malalties però estudis científics han limitat els efectes a una potent acció antidiabètica.

Tecoma stans és la flor oficial de les Illes Verges nord-americanes i l’emblema floral de les Bahames .

Família Bignoniaceae

Gessamí d’estrella. Fals gessamí

Castellà: Traquelospermo. Jazmín de Leche. Jazmin de estrella. Falso jazmín. Italià: Falso gelsomino. Rincospermo. Francès: Trachélosperme. Jasmin étoilé. Jasmin des Indes. Anglès: Star jasmine. Confederate jessamine. Chinese star jessamine.

NOM CIENTÍFIC: Trachelospermum jasminoides (Lindl.) Lem.

SINÒNIMS: Rhynchospermum jasminoides Lindl.  

DESCRIPCIÓ: Arbust enfiladís, procedent de la Xina i Japó, glabre, sempre verd i amb làtex. Les fulles, de disposició oposada, són peciolades, oval-lanceolades, de fins 9 cm, coriàcies, de color verd clar lluent a l’anvers i un poc tomentoses al revers, amb el marge enter. Les flors apareixen en gran quantitat en cimes axil·lars terminals, són flairoses, calze amb cinc sèpals petits; corol·la amb forma d’estrella, de color blanc, amb un tub d’1 cm i limbe de 2-3 cm de diàmetre format pels lòbuls girats cap a la dreta; androceu amb cinc estams. Molt pareguda a la flor del gesmiler (Jasminum officinale). Floreix en primavera i estiu i sovint prolonga la floració a la tardor. Fruit en fol·licle cilíndric allargat de 10-25 cm.

ATENCIONS: És un arbust que gaudeix del sol però també pot ubicar-se a mitja ombra. Suporta gelades de fins -10^oC i no és gens exigent amb el tipus de sòl si està ben drenat. Règim de reg no abundant, més en estiu, però suporta curts períodes de sequera. Admet la poda de formació i de control

CONSELLS: S’empra en jardineria per cobrir pèrgoles, columnes, murs, tanques o reixes, per la espectacular floració, la fragància que emana de les flors i la gran capacitat cobertora de les fulles perennes. Cal però un suport, ja que no té cap sistema per enfilar-se.

Existeixen diverses varietats entre les que cal destacar ‘Variegatum’ amb les fulles tacades de blanc, i ‘Wilsonii’ amb fulles que es fan roges a la tardor.

Multiplicació es pot capficar o per esqueix de les parts apicals, que arrelen amb facilitat.

Plagues i malalties: és una espècie bastant resistent als atacs dels paràsits i a les malalties

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere Trachelospermum deriva del grec “trachelos τραχελος” coll, i “sperma σπερμα” llavor, en al·lusió a la forma allargada del fruit. L’epítet específic jasminoides deriva de la planta “Jasminum” amb la terminació grega “oides” similar, pel paregut de les flors amb el gessamí o gesmil.

Trachelospermum jasminoides va ser descrit per (Lindl.) Lem. i publicat en Jardin Fleuriste 1: , pl. 61. 1851.

Família Apocynaceae

Anemone coronària. Castanyola. Anèmona.

Castellà: Anémona. Anémone de jardín. Èuscara: Anemone landatua. Portuguès: Anémola. Anémone ordinària dos jardins. Francès: Anémone coronaire. Anémone couronnée. Italià: Anemone dei fiorai. Anglès: Poppy Anemone. Spanish marigold. Alemany: Kranzwindröschen. Neerlandès: Grootbloemige-Anemoon. Oosterse-Anemoon. Windbloem Anemoon. Grec: Άγρια παπαρούνα. Ανεμώνη η στεφανωματική.

CIENTÍFIC: Anemone coronaria L.

SINÒNIMS: Anemone cyanea Risso  

DESCRIPCIÓ: Herba nativa de la regió mediterrània que presenta un rizoma tuberós del qual surt una tija de fins 40 cm d’alçada, amb bràctees foliàcies verticil·lades i dividides. Les fulles basals són peciolades, amb el pecíol major que el limbe, i molt dividides en segments estrets. Just baix de la flor hi ha un verticil de bràctees dividides. Les flors són solitàries i grans (de 3-10 cm de diàmetre) amb 5-8 pètals obovats normalment de color roig o blau però també poden ser de color rosa, blanques o, fins i tot, bicolors, i amb doble número de pètals però totes tenen el centre negre coronat pels estams. Estams violacis. Floreix de gener a març. Fruit en poliaqueni ovoide llanós

ATENCIONS: Necessiten un sòl ric, lleuger i ben drenat, doncs l’excés d’humitat podreix les arrels. Durant el període de descans cal mantenir el sòl sec. Cal plantar-les a ple sol o ombra parcial però amb molta llum. Quan apareixen les gemmes florals serà convenient aportar adob.

CONSELLS: La castanyola és conreada formant massissos on brillen els colors de les flors decoratives. També s’empra com a flor tallada. Cal adquirir les varietats d’un sol color i que siga intens i consistent per gaudir del seu potencial decoratiu.

Multiplicació per els tubercles plantats a la tardor, per a que florisquen a partir de febrer, en un sòl ric i lleuger, amb una separació d’uns 10 cm. Abans de plantar els tubercles és convenient posar-los a remulla durant 12 hores. Tot i això pot plantar-se tot l’any per tindre una floració contínua.

També pot reproduir-se per llavor, sembrant en febrer en safates, amb un substrat molt fi i cobrint lleugerament les llavors.  

Plagues i malalties: En exterior solen ser atacades per caragols i també poden patir plagues de pugons i de rosquilla. L’excés d’aigua pot provocar malalties per fongs.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Anemone deriva del grec “ἄνεμος ánemos” vent, perquè les flors són fàcilment agitades pel vent i les llavors disseminades. L’epítet específic coronaria ve de “corona” garlanda, disposat en cercle, en al·lusió a l’anell d’estams que forma una corona en el cercle central. Altres autor evoquen associacions regis.

L’anemone coronària va ser triada, mitjançant una enquesta, la flor nacional de l’Estat d’Israel, en 2013, on s’anomena "metzuya Kalanit”. Creix de forma silvestre per tota Israel, Palestina i Jordània.

Anemone coronaria va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 539, en el año 1753.

Família Ranunculaceae

Ciclamen. Ciclamen de Pèrsia

Cyclamen persicum

Castellà: Ciclamen. Violeta de Persia. Francès: Cyclamen de Perse. Anglès: Florist's Cyclamen. Persian Cyclamen. Alemany: Zimmer-Alpenveilchen. Persisches Alpenveilchen. Grec: Κυκλάμινο.

NOM CIENTÍFIC: Cyclamen persicum Mill.

DESCRIPCIÓ: Herba d’uns 30-40 cm d’alçada, procedent d’Orient Mitjà i dels Alps europeus, amb un tubercle d’on surten directament les fulles peciolades amb forma de cor, de color verd fosc amb taques blanquinoses per l’anvers, i blanquinoses pel revers, amb el marge serrat. També directament del tubercle naixen els escaps florals que porten a l’àpex una sola flor amb pètals grans girats cap enrere formant un conjunt molt original i atractiu. Té una llarga època de floració, entre la tardor i la primavera. Fruit en càpsula

ATENCIONS:  Cal ubicar-les en zona d’ombra o ombra parcial, doncs no vol sol directe, però sí llum. En l’època de calor perd les fulles i torna a brotar amb les primeres pluges de la tardor. S’empra tant en jardí com en test al interior.  Les plantes d’interior cal regar-les des de baix, és a dir, posant un poc d’aigua al plat.

CONSELLS: És molt apreciada per la bellesa de les flors però, a més a més,  floreix a l’hivern, quan hi ha tan poques plantes en flor. Hi ha nombroses varietats amb flors de diferents colors.

Multiplicació per llavor que cal sembra a mitjan estiu per afavorir una bona floració a la tardor i l’hivern, però cal tindre en compte que la majoria de ciclamen que hi ha al mercat són híbrids i no poden propagar-se per llavor. Quan les plantes perden les fulles podem treure el tubercle i guardar-lo en un lloc fosc i sec, per plantar de nou a la tardor de l’any següent, o deixar-lo plantat a l’ombra i sense regar fins la tardor. Amb un bon cultiu poden durar més de 20 anys.

Plagues i malalties: L’excés d’humitat pot podrir les arrels i estableix les condicions ideals per al atac de fongs.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cyclamen deriva del grec “κύκλος kýklos” cercle, probablement pel tubercle redó o pel cercle perfecte que formen els ètals al girar-se cap enrere. L’epítet específic persicum deriva del llatí “persicus, -a, -um” que és un epítet geogràfic del lloc d’origen, tot i que no prové de Pèrsia. Altres autors afirmen que aquest epítet és degut a que el color original de les flors era rosa com el de la bresquillera (Prunus pèrsica)

Va començar a produir-se en pla comercial a la segona meitat del segle XIX a Anglaterra, d’on va passar a Alemanya i els Països Baixos. Tot i això, la reina Isabel I d’Anglaterra ja els conreava als jardins botànics al segle XVI.

Cyclamen persicum va ser descrita per Philip Miller i publicada en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 3. 1768.

Família Primulaceae

Berbena de nucs florits

Castellà: Alfombra turca. Verbenilla de césped. Bella alfombra. Francès: Verveine Nodiflore. Phyla à fleurs nodales. Anglès: Frog fruit, Sawtooth fogfruit, Turkey tangle

NOM CIENTÍFIC: Phyla nodiflora (L.) Greene

SINÒNIMS: Lippia repens (Bertol.) Spreng.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne, procedent d’Amèrica del Sud i els EE.UU, amb tiges rastreres que trauen arrels pels nusos. Pot assolir una alçada de 15-20 cm, però fins 90 cm de llarg. Les fulles són simples, oposades, espatulades, obovades o el·líptiques, un xic carnoses i pubescents, amb el marge serrat a la meitat superior. Les flors apareixen a l’àpex de peduncles molt més llargs que les curtes espigues apicals, són blanques amb el centre groc o porpra. Calze tubulós amb quatre dents que arriben quasi a la base. Corol·la zigomorfa de 2 mm. formada per un tub curt i bilabiat. Fruit en núcula embolcallada pel calze.

ATENCIONS: Suporta pitjor l’excés d’aigua que la sequera però, en general, requereix sòls humits amb curts períodes de sequera. Als hiverns freds es manté latent i rebrota en primavera. Vegeta bé en sòls àcids i bàsics, fins i tot amb drenatge deficient. Ubicació en sol o ombra parcial. No té especials requeriments nutricionals perquè és una planta de sòls pobres. Tot i el que hem dit, amb sol, bon reg i nutrients es cria més verda i atapeïda, i amb més flors, pel contrari amb ombra parcial, sòl pobre i poc reg creixerà cendrosa, més clara, amb tiges endurides i amb menys flor.

CONSELLS: En jardineria s’empra com planta cobertora del sòl formant grans taques, entre pedres o penjant en cistelles. També pot substituir a la gespa en llocs poc trepitjats. També s’empra per fixar el sòl en talussos. Floreix a la primavera fins a la tardor i atrau a moltes papallones i abelles.

Multiplicació: Per divisió d’arrels o d’esqueixos es propaga amb facilitat, doncs genera arrels als nusos. També per llavor. En alguns llocs es considera una mala herba per al jardí.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Phyla deriva del grec "phylon φυλον" tribu, segurament en al·lusió a les flors que surten agrupades en cabets molt juntes. L’epítet específic ve de "nodus" nus, entroncament, i "flos, floris" flor, és a dir amb flors articulades, per la forma en que s’articulen les flors a l’espiga.

Família Verbenaceae