Tipuana. Acàcia de flor groga

Castellà : Tipa. Tipuana. Palo rosa. Portuguès: Amendoim-acácia. Tipuana. Anglès: Rosewood. Francès: Tipa. Palo rosa. 

NOM CIENTÍFIC: Tipuana tipu (Benth.) Kuntze

 SINÒNIMS:  Machaerium tipu Benth.

DESCRIPCIÓ: Arbre semicaducifoli de ràpid creixement, procedent d’Amèrica del Sud especialment d’Argentina i Bolívia, d’escorça gris obscur amb escletxes verticals, que pot arribar als 25 metres d’alçada, amb una capçada densa i ampla amb forma de para-sol. Fulles oposades, compostes, imparipinnades, de 10-20 cm de llargària i 7-11 parells de folíols peciolulats, oblongs, de marge enter, disposats de manera alterna en dues files oposades. Les inflorescències apareixen en raïms axil·lars i terminals, amb flors de llarg pedicel i calze acampanat, acabat en cinc dents desiguals i curtes. Corol·la papilionada de color groc  ataronjat, amb l’estendard emarginat i amb una taca rogenca a la base. Androceu amb 10 estams dels quals 9 soldats formant un tub i un de lliure, d’anteres blanques. Floreix en juliol i agost a l’hemisferi nord i en desembre i gener al sud d’Amèrica. El fruit és un llegum alat, tipus sàmara, el·líptic de 4-7 cm de longitud i 1,5-2,5 cm d’amplada, amb ala coriàcia i una sola llavor.

 

Tipuanes del Jardí del Túria de València

ATENCIONS: Aquest arbre s’adapta a variades condicions de sòl sempre que siguen fèrtils i ben drenats, li agrada el sol directe i resisteix bé la sequera i glaçades lleugeres.

CONSELLS:  En alineacions en carrers i passejos, però en zones urbanes la millor ubicació és en jardins, doncs té arrels són força agressives, per la qual cosa no és aconsellable plantar aquest arbre prop d’edificacions o paviments. Cal formar la creu bastant alta per evitar que les branques pengen fins el terra.  Admet bé la poda.

Multiplicació directament per llavor sense cap tractament previ, tot i que es poden posar a remulla durant 48 hores abans de sembrar en una barreja de sorra i terra a una profunditat d’1,5-2 cm, tapar amb un cristall o plàstic transparent i deixar en un lloc calent i ombrívol.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Tipuana  deriva de “tipu” el nom que els nadius de Bolívia donaven a l’arbre. L’epítet específic tipu fa al·lusió al mateix fet.

L’arquitecte i paisatgista Carlos Thais va difondre l’ús de la tipuana com arbre ornamental en parcs, avingudes i bulevards  a les principals ciutats d’Argentina i el va donar a conèixer a la resta del mon, des de finals del segle XIX i principis del XX.

S’empra per reforestar àrees amenaçades per la desertificació car suporta climes àrids. La fusta és bona per a treballar en fusteria i ebenisteria. L’escorça conté tanins que s’aprofiten per adobar pells. I les fulles són un bon aliment pel bestiar. A més a més la seua resina roja té propietats astringents.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)