Arbre argentat. Arbre de la plata. Castellà: Árbol del paraíso. Azufaifo
blanco. Cinamomo. Matapolilla. Pangino. Gallego:
Cinamomo. Oliveira do paraíso. Portuguès:
Árvore-do-paraiso. Oleastro. Francés:
Chalef. Olivier de Bohême. Italià: Eleagno.
Olivagno. Anglès: Russian Olive. Alemany: Paradiesbaum. Schmalblättige
Ölweide. Wüsten Ölweide. Neerlandés:
Smalle Olijfwilg. Grec: Μοσχοϊτιά. Αγριοζιζυφιά.
Ελαίαγνος ο στεφανόφυλλος. Τζιτζιφιά.
NOM CIENTÍFIC: Elaeagnus angustifolia L.
SINÒNIMS: Elaeagnus argentea Moench
DESCRIPCIÓ: Petit arbre caducifoli procedent de l’oest i centre d’Àsia, i sud de Rússia
fins a Turquia, de poca alçada (7-8 m), capçada ampla i arrodonida; tronc
retorçut amb l’escorça clavillada, de color fosc, amb espines. Fulles
lanceolades, de marge enter, disposades de forma alterna, de color verd grisós
per l’anvers i argentades pel revers, per unes esquames blanquinoses que el
cobreixen. Flors axil·lars
solitàries o en grups de 2-3, hermafrodites o unisexuals, de forma acampanada, per
fora argentades, cobertes de les mateixes esquames platejades que les fulles i
de color groc per dins, flairoses. Androceu de quatre estams. Floreix a l’estiu.
Fruit en drupa ovoide de poc més d’un
centímetre, semblant una petita oliva, vermellós, comestible.
ATENCIONS: Pot créixer en terrenys molt pobres degut a que en les arrels hi ha un
fong que manté una relació simbiòtica i permet que fixen el nitrogen de l’aire.
Suporta bé la sequera i l’hi perjudica el drenatge deficient. Prefereix
ubicació una assolellada, resisteix la proximitat del mar i aguanta gelades
molt fortes (fins -40o C)
CONSELLS: S’empra formant bosquets o aïllat, acompanyat d’altres arbusts, on
contrastaran les seues fulles argentades i el verd d’altres espècies. Com a
arbre de alineació de carrer, i també és indicat per a llocs costaners perquè
suporta bé la salinitat. Així mateix, per les espines, s’utilitza per fer bardisses.
Arbre de creixement ràpid.
Multiplicació per llavors amb estratificació càlida durant 4 setmanes i en fred durant
12 setmanes, o per esqueix de taló de fusta de l’any, a la tardor o en
primavera.
Plagues i malalties: pot ser atacat pel pugó i la cotxinilla i, encara
que no sol passar, pel rovell i l’oïdi.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Elaeagnus deriva del grec "ἐλαία elaía" olivera, i "ἀγνός
hagnos" pur, blanc. Altres fonts asseguren que el nom prové de la mateixa
paraula grega "elaia" i de la també grega "gennao"
que significa engendrar quelcom semblant, indicant així la seva semblança a
l'olivera. L’epítet específic angustifolia
ve del llatí "angustus" estret,
sotil, i "folium" fulla, en
referència a la poca amplada de les seves fulles.
L'oli essencial obtingut
de les seues flors s'utilitza en perfumeria. D'aquest arbre se'n pot extreure
també una goma que s'utilitza a la indústria tèxtil. La seva fusta és dura, i
s'utilitza per fer talles, mànecs d'eines, etc. També constitueix un excel·lent
combustible.
Elaeagnus angustifolia va ser descrita per Carles Linné i
publicada en Species Plantarum 1: 121. 1753.
Família Elaeagnaceae