dijous, 26 de novembre del 2015

Arbre del paradís, Olivera de Bohèmia


Arbre argentat. Arbre de la plata. Castellà: Árbol del paraíso. Azufaifo blanco. Cinamomo. Matapolilla. Pangino. Gallego: Cinamomo. Oliveira do paraíso. Portuguès: Árvore-do-paraiso. Oleastro. Francés: Chalef. Olivier de Bohême. Italià: Eleagno. Olivagno. Anglès: Russian Olive. Alemany: Paradiesbaum. Schmalblättige Ölweide. Wüsten Ölweide. Neerlandés: Smalle Olijfwilg. Grec: Μοσχοϊτιά. Αγριοζιζυφιά. Ελαίαγνος ο στεφανόφυλλος. Τζιτζιφιά.

NOM CIENTÍFIC: Elaeagnus angustifolia L.

SINÒNIMS: Elaeagnus argentea Moench

DESCRIPCIÓ: Petit arbre caducifoli procedent de l’oest i centre d’Àsia, i sud de Rússia fins a Turquia, de poca alçada (7-8 m), capçada ampla i arrodonida; tronc retorçut amb l’escorça clavillada, de color fosc, amb espines.  Fulles lanceolades, de marge enter, disposades de forma alterna, de color verd grisós per l’anvers i argentades pel revers, per unes esquames blanquinoses que el cobreixen. Flors axil·lars solitàries o en grups de 2-3, hermafrodites o unisexuals, de forma acampanada, per fora argentades, cobertes de les mateixes esquames platejades que les fulles i de color groc per dins, flairoses. Androceu de quatre estams. Floreix a l’estiu. Fruit en drupa ovoide de poc més d’un centímetre, semblant una petita oliva, vermellós, comestible.

ATENCIONS: Pot créixer en terrenys molt pobres degut a que en les arrels hi ha un fong que manté una relació simbiòtica i permet que fixen el nitrogen de l’aire. Suporta bé la sequera i l’hi perjudica el drenatge deficient. Prefereix ubicació una assolellada, resisteix la proximitat del mar i aguanta gelades molt fortes (fins -40o C)

CONSELLS: S’empra formant bosquets o aïllat, acompanyat d’altres arbusts, on contrastaran les seues fulles argentades i el verd d’altres espècies. Com a arbre de alineació de carrer, i també és indicat per a llocs costaners perquè suporta bé la salinitat. Així mateix, per les espines, s’utilitza per fer bardisses. Arbre de creixement ràpid.

Multiplicació per llavors amb estratificació càlida durant 4 setmanes i en fred durant 12 setmanes, o per esqueix de taló de fusta de l’any, a la tardor o en primavera.

Plagues i malalties: pot ser atacat pel pugó i la cotxinilla i, encara que no sol passar, pel rovell i l’oïdi.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Elaeagnus deriva del grec "ἐλαία elaía" olivera, i "ἀγνός hagnos" pur, blanc. Altres fonts asseguren que el nom prové de la mateixa paraula grega "elaia" i de la també grega "gennao" que significa engendrar quelcom semblant, indicant així la seva semblança a l'olivera. L’epítet específic angustifolia ve del llatí "angustus" estret, sotil, i "folium" fulla, en referència a la poca amplada de les seves fulles.

L'oli essencial obtingut de les seues flors s'utilitza en perfumeria. D'aquest arbre se'n pot extreure també una goma que s'utilitza a la indústria tèxtil. La seva fusta és dura, i s'utilitza per fer talles, mànecs d'eines, etc. També constitueix un excel·lent combustible.

Elaeagnus angustifolia va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 121. 1753.


Família Elaeagnaceae

dilluns, 23 de novembre del 2015

Aromer blanc. Aromer pàl·lid.


Castellà: Aromo blanco. Peladera. Liliaque. Guaje. Portuguès: Leucena. Francès: Faux mimosa. Alemany: Weißkopfmimose. Anglès: White leadtree. Jumbay. River tamarind. Subabul. White popinac. Neerlandès: Witte mimosa.

NOM CIENTÍFIC: Leucaena leucocephala (Lam.) de Wit

SINÒNIMS: Mimosa leucocephala Lam.

DESCRIPCIÓ: Arbust o petit arbre de 2 m fins a 6 metres d’alçada, procedent de Mèxic i d’Amèrica Central, de capçada arrodonida i escorça llisa o esquamosa. Fulles entre 10 i 30 cm, bipinnades, paripinnades, amb els folíols oposats, i glàndules a la base del raquis secundari. En absència de llum els folíols es pleguen uns contra altres. Flors en capítols axil·lars, solitaris o en parelles, que apareixen a l’àpex d’un llarg peduncle. Els capítols són esfèrics, d’uns 2-3 cm de diàmetre, amb les flors blanques, pentàmeres, amb 10 estams i un pistil de la mateixa llargària que els estams. Les flors formen un raïm i van obrint-se de forma escalonada. Floreix durant la primavera i l’estiu. Fruit en llegum recte i aplanat de color roig de jove i marró quan maduren, d’uns 10-20 cm de llarg per 1,5-4 d’ample, amb les llavors marcades, dehiscent, que s’obri per les dues sutures longitudinals per deixar eixir les llavors de color bru lluent.

ATENCIONS: Gaudeix dels sòls profunds i ben drenats amb pH neutre. Les gelades lleugeres mataran les fulles  però la planta tornarà brotar. El sol ple afavorirà la floració però suporta bé la mitja ombra. És tolerant a la sequera i no suporta l’embassament i el drenatge deficient.

CONSELLS: No es considera adequada per plantacions urbanes a causa del fàcil desarrelament provocat per la pluja i el vent, que els arranca amb facilitat. Tot i això s’empra en alineacions de carrers.

Multiplicació per llavors prèviament escarificades per trencar la closca impermeable.

Plagues i malalties: En llocs on es conrea com farratge, en grans extensions, pot patir l’atac d’un insecte procedent de Cuba , però el més perillós són les malalties provocades per mal drenatge produïdes per les espècies de fongs Pythiumo i Rhizoctonia spp.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Leucaena deriva del grec “leukos” blanc, en referència al color de les flors. Així mateix l’epítet específic leucocephala procedeix del grec “leukos” blanc, i “kephale” cap, és a dir de cap blanc, pel color blanc de les inflorescències.

S’ha conreat com adob verd i farratge o per revegetar talussos en zones àrides. A Mèxic sovint es troben les beines joves als mercats perquè les llavors són comestibles, de sabor semblant a l’all.

Creix ràpidament formant matolls densos que desplacen la vegetació nativa, raó per la qual la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) l'ha classificada a la llista de les 100 espècies invasores més nocives del món. A més a més és una planta al·lelopàtica, és a dir, que produeix productes fitotòxics que impedeixen el creixement d’altres plantes al seu voltant.

Leucaena leucocephala va ser descrita per (Lam.) de Wit i publicada en Taxon 10(2): 54. 1961.


Família Leguminosae (Fabaceae, Mimosaceae)

dimarts, 17 de novembre del 2015

Drago. Dracena

Dragos del Jardí de Vivers de València
Arbre de la sang de drac. Castellà: Drago. Dragonal. Drago de Canarias. Èuscara: Herensuge-zuhait. Portuguès: Dragoeiro. Vermelhâo. Italià: Albero del drago. Francés: Dragonnier des Canaries. Dragonnier commun. Anglès:  Canary Islands dragon tree. Drago. Alemany: Kanarische Drachenbaum. Neerlandés: Drakenbloedboom.

NOM CIENTÍFIC: Dracaena draco (L.) L.

SINÒNIMS:  Asparagus draco L.

DESCRIPCIÓ: És una planta arborescent, nativa de les illes Macarronèsiques (Canàries, Madeira i Cap Verd), que pot arribar als 15 metres d’alçada, amb el tronc gros i fibrós, amb ramificació dicotòmica que no es produeix fins que passen molts anys. Fulles linears, grans, de 50-60 x 3-4 cm. flexibles, de tacte coriaci, de color verd glauc, disposades al final del tronc o de les branques. Flors en raïms densos de fins 50 cm, blanquinoses. Floreix de maig fins l’agost. Fruit en baia carnosa, esfèrica, de fins 1,5 cm de diàmetre, de color taronja.

ATENCIONS: És sensible al fred ja que la temperatura ideal són els 22 oC, però pot suportar els 0o C. Ubicació a ple sol, tot i que tolera l’ombra parcial. Regs moderats perquè suporta bé la sequera, i qualsevol tipus de sòl. No requereix poda, tan sols retirar les fulles seques.


CONSELLS: S’empra com exemplar aïllat en parcs i jardins, en llocs abrigats, en rocalles  

Multiplicació per llavor

Plagues i malalties l’excés d’aigua pot provocar malalties fúngiques com Fusarium i Phytophthora


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Dracaena deriva del grec "drákaina" la femella del drac ("drákon" dragó) en referència a la saba rogenca que sembla la sang del drac. L’epítet específic draco ve del llatí "draco, -nis" drac.

Diu la llegenda que quan un drac moria , el seu cos es transformava en drago, així, la resina vermellosa que surt de les ferides és la sang del drac, i li se atribueixen propietats màgiques i medicinals. La sang de drago s’obtenia fent incisions a l’escorça del tronc.

Drago del Jardí de Benicalap de València
Els antics habitants de les Canàries, els guanxes, celebraven rituals al voltant d’aquest arbre, al que veneraven. Amb la seua fusta confeccionaven amulets protectors.

En 1867 un vent fort va tombar un drago gegantí, de 25 metres d’alçada i 23 de perímetre, que estava als jardins Franchy de L’Orotava. Actualment és famós el drago de Icod de los Vinos de la illa canària de Tenerife, al qual se li calcula una edat propera al miler d’anys.

Una llei del Govern de Canàries proclama el drago com el símbol natural de l'illa de Tenerife, conjuntament amb el pinsà de les Canàries

Dracaena draco va ser descrita per Linné i publicada a Systema Naturae, ed. 12: 246. 1767


Família Asparagaceae (Agavaceae)

dimecres, 11 de novembre del 2015

Eritrina cresta de gall. Flor del coral.


Castellà: Árbol del coral. Ceibo. Cresta de gallo. Portuguès: Corticeira. Eritrina-crista-de-galo. Anglès: Cockspur coral tree. Neerlandés: Koraalboom.

NOM CIENTÍFIC: Erythrina crista-galli L.


SINÒNIMS: Erythrina laurifolia Jacq.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre caducifoli, procedent d’Amèrica del Sud, que pot arribar fins els 10 metres d’alçada, amb el tronc curt i tortuós, l’escorça fissurada verticalment i les branques espinoses. Fulles amb pecíol espinós, trifoliades, de color verd obscur, amb tres folíols oblongo-lanceolats de 10-15 cm,, el central un poc major. Flors disposades en llargs raïms terminals pènduls, molt cridaneres, de fins cinc centímetres, de color vermell obscur. Calze roig d’un cm aproximadament, acampanat. Corol·la del mateix color roig, formada per cinc peces, l’estendard reflex i orbicular, dos petits pètals inserits al calze (les ales) i dos pètals soldats per les vores formant la carena, de 3-4,5 cm, que tanca al seu interior els estams. Floreix des de maig fins l’agost. Fruit en llegum dehiscent de color obscur, arquejada i constreta entre llavors, de 15-20 cm.

ATENCIONS: Prospera en tot tipus de sòl, tot i que hi prefereix lleugerament àcid. Requereix un clima temperat i cert grau d’humitat amb regs regulars però no excessius.

CONSELLS: S’empra com arbre aïllat o en alineacions però cal evitar ubicar-lo en llocs on juguen els xiquets perquè les flors, les fulles i els fruits són verinosos.
Es pot confondre amb altra eritrina d’origen africà (Erythrina caffra) però aquesta té les flors en raïms tan curts que semblen glomèruls; Els estams no estan tancats a la carena, i els folíols de les fulles són molt més amples, el·líptics o romboïdals.

Multiplicació preferentment per llavors, sense cap tractament previ, en primavera però també per estaques semi-llenyoses, tot i que els exemplars obtinguts mitjançant llavors són més vigorosos.

Plagues i malalties: És una espècie resistent a plagues i malalties.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Erythrina deriva del grec “ερυθρος erythros que significa roig, per cridaner color roig de les flors. L’epítet específic crista-galli significa en llatí cresta de gall, per la forma característica de les flors que hi semblen.

Aquesta espècie manté una relació simbiòtica amb un bacteri, allotjat a les arrels, que hi proporciona nitrogen a canvi de nutrients.

Conta una llegenda guaraní que una indígena anomenada Anahí, físicament poc agraciada però de caràcter valent i orgullós, es va enfrontar als invasors espanyols transmetent verbalment la cultura del seu poble. Empresonada i condemnada a la foguera, al morir, es va convertir en aquest bell arbre. 
 Així ho conta la cançó:

Anahí...
las arpas dolientes hoy lloran arpegios que son para ti
recuerdan a caso tu inmensa bravura reina guaraní,

Anahí,
indiecita fea de la voz tan dulce como el aguaí.

Anahí, Anahí,
tu raza no ha muerto, perduran sus fuerzas en la flor rubí.

Defendiendo altiva tu indómita tribu fuiste prisionera
Condenada a muerte, ya estaba tu cuerpo envuelto en la hoguera
y en tanto las llamas lo estaban quemando

en roja corola se fue transformando...

La noche piadosa cubrió tu dolor y el alba asombrada
miro tu martirio hecho ceibo en flor.
Anahí, las arpas, dolientes hoy lloran arpegios que son para ti
recuerdan a caso tu inmensa bravura reina guaraní,

Anahí,
indiecita fea de la voz tan dulce como el aguaí.

Anahí, Anahí,
tu raza no ha muerto, perduran sus fuerzas en la flor rubí.

És la flor nacional d’Argentina i Uruguai. En el decret argentí que oficialitzava el nomenament, en 1942, s’especificava que aquesta flor “ha sido evocada en leyendas oborígenes y cantada por poetes, sirviendo tambien de motivo para piezas musicales que han enriquecido nuestro folklore”.

La fusta és lleugera i tova i s’ha emprat per fer aparells ortopèdics i el casc del “bombo legüero”, un popular tambor del folklore argentí que deu el seu nom a la característica que se li suposa, açò és, la de poder ser oït inclús a una “legua” de distància.

Erythrina crista-galli  va ser descrita per Carles Linné i publicada en Systema Naturae, ed. 12 2: 437–100. 1767, en un apèndix denominat Mantissa Plantarum 1: 99–100. 

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)


Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

dimarts, 3 de novembre del 2015

Livistona



Al Jardí del Túria (València)

Castellà: Plama de abanico china. Latania. Portuguès: Palmeira de Leque. Falsa Latânia. Italià: Ventaglio cinese. Palma fontana. Francès: Palmier Fontaine. Anglès: Chinese fan palm. Fountain palm. Neerlandès: Chinese schermpalm

NOM CIENTÍFIC:  Livistona chinensis (Jacq.) R.Br. ex Mart.

SINÒNIMS: Latania chinensis Jacq.

DESCRIPCIÓ: Palmera de 8-10 metres d’alçada, procedent de Xina meridional, Japó i Taiwan, amb l’estípit de20-30 cm d’amplada i més ample a la base. Presenta cicatrius anulars horitzontals. És de creixement lent. Fulles palmades, de fins metre i mig,  amb els àpex dels folíols pènduls, doblegats cap avall, sostingudes per un llarg pecíol amb espines, especialment a la base, que penetren en el limbe (costapalmades) amb l’hàstula de pocs centímetres. Les fulles surten d’una beina semblant a l’arpillera de color marró. Flors en inflorescències de metre i mig, amb flors de color groc crema. Floreix a la primavera i fructifica a l’estiu. Fruit en raïm, esfèrics, de color blau obscur brillant, semblants a olives negres.

Anvers i revers de l'hàstula
ATENCIONS: És indiferent edàfic però prefereix un sòl ric i profund. De jove no suporta el fred, però d’adulta és prou tolerant amb les baixes temperatures, suportant fins -8oC. Requereix una ubicació a ple sol o mitja ombra. No és gaire exigent amb el reg degut a que té una llarga arrel pivotant que li permet sobreviure fins i tot en temps de sequera
Fruits

CONSELLS. S’empra als jardins com exemplar aïllat, molt apreciada per la curta alçada. El creixement lent permet utilitzar-la com planta d’interior, al pati o a la terrassa, cultivada en contenidor.

Multiplicació per llavors que tarden dos mesos i mig en germinar amb humitat i temperatura càlida.

Plagues i malalties: És sensible a l’esgrogueïment letal o Lethal Yellowing, una malaltia apareguda en 1960 que provoca la coloració groguenca de les fulles i la mort de la palmera en 3-6 mesos.

Al Parc de Benicalap (València)
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  nom genèric, Livistona, és en honor de Patrick Murray, Baró de Livistone, el qual va construir un jardí en la seua finca a l'oest d'Edimburg, Escòcia, en el segle XVII. La seua col·lecció privada va constituir l’origen del Jardí Botànic D’Edimburg. El nom específic chinensis és un epítet geogràfic que fa al·lusió a la seua localització a la Xina.

Les seues fulles s’han fet servir per fer ventalls, barrets, o graneres

Família Arecaceae (Palmae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...