Roser Pink Knock Out ® Meigadraz

Rosa amb 9-16 pètals

Amb una alçada de 60/70 cm és un roser arbustiu adequat per a jardí, per a tanques o bardisses baixes, formant grups o per al jardí rocós. És un roser de floració primerenca i abundant, des de després de les gelades fins a l’hivern següent, i té una gran resistència a les malalties i al fred, doncs resisteix les gelades. Requereix exposició a ple sol i reg a sovint, si més no als mesos de més calor, durant els dos primers anys i per a obtindre majors floracions. 

Rosers Pink Knock Out al roserar del Jardí de Vivers de València

És important la poda que cal fer a finals de l’hivern, quan no hi haja perill de gelades. Tallarem les tiges deixant-ne aproximadament un terç amb quatre o cinc gemmes. Cal eliminar les branques seques, les que vagen cap al centre i les que es molesten entre sí. Així aconseguirem una brosta i una florida més vigoroses. A més, si anem llevant les flors marcides estimularem el creixement de noves roses. 

Aquest roser va ser descobert per Alain Meilland en l’any 2000, i introduït a França per Meilland Internacional el 2005 amb el nom de  'Rodin'. Floreix en onades, en raïms, mostrant els pètals de color rosa porpra que contrasta amb el verd amb reflexos blaus de les seues fulles. 

Pertany al grup  de Roses Floribunda

Gerani vellut, Gerani de Califòrnia

Gerani vellut del Jardí de Vivers de València

Castellà: Platanillo. Gerànio de California. Anglès: Velvet Groundsel, California Geranium.

NOM CIENTÍFIC: Senecio petasitis (Sims) DC.

SINÒNIMS:  Rotllana petasitis (Sims) H.Rob. & Brettell.; Cineraria platanifolia Schrank; Cineraria petasitis Sims;

DESCRIPCIÓ: Arbust, procedent de sud-oest  de Mèxic, que arriba amb rapidesa al metre i mig d’alçada, molt ramificat, que adquireix una atractiva arquitectura de forma arrodonida. Les fulles grans donen la imatge d’una planta frondosa d’aire tropical. Són de nerviació palmada, amb el marge amb grans lòbuls i coberta de fins pèls com de vellut, de color verd que enrogeix amb el fred. Les flors apareixen a finals de l’hivern sobre grans panícules terminals de capítols amb lígules a les flors exteriors de color groc fort que contrasten amb el verd de les fulles i resulten força atractives per a les abelles, les papallones i les aus, a més de regalar-nos la seua bella floració hivernal. Els fruits són petits aquenis proveïts de plomall blanc.   

ATENCIONS:  Vegeta bé tant a ple sol com a ombra parcial i no és exigent en quant al substrat, car accepta qualsevol tipus de terreny. Suporta cert grau de sequera millor que l’embassament. És sensible a les baixes temperatures, a – 4⁰ C es gelen les fulles i les tiges però rebrotaran, si el fred no supera els -11⁰C, a la primavera següent.

CONSELLS: Cal podar a la primavera per aconseguir un arbust més compacte que decorarà tot l’any el massís, junt a altres plantes, o lluirà les grans fulles d’aire tropical plantat en solitari.  

Multiplicació per esqueix a la primavera.

SABIES QUE… el genèric Senecio deriva del grec “senex” que significa vell, en referència al papus dels fruits que semblen la barba d’un vell. El nom específic petasitis també deriva del grec, “petàsos” que significa barret d’ales grans, per la forma de les fulles.

A Nova Zelanda és considerada una planta invasora, doncs competeix amb les espècies natives als llocs oberts i marges dels boscs, per la qual cosa està prohibida la seua venda, propagació i comercialització.

Família Compositae (Asteraceae)

Til·ler

Tell. Farot. Til·ler de fulla gran. Castellà : Tilo. Tilero. Tilia. Teja. Tejo blanco. Tellera. Texa. Tey. Tilar. Èuscara: Ezku. Astigarr. Sarats. Francès: Tilleul à grandes feuilles. Anglès: Largeleaf Linden. Bigleaf Linden. Italià: Tiglio nostrano. Alemany: Sommerlinde. Großblättrige Linde. Neerlandès: Zomerlinde. Grootbladige Linde.

NOM CIENTÍFIC:  Tilia platyphyllos Scop.

SINÒNIMS: Tilia valdepubens Sennen; Tilia officinarum Crantz;

DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli que pot abastar els 35 metres d’alçada originari d’ Europa i el sud-oest d’Àsia. Desenvolupa una copa en forma de con sobre un tronc d’escorça grisenca i clevillada longitudinalment, amb les fulles alternes, arrodonides, amb el marge dentat i el limbe en forma de cor, asimètric a la base, de color verd fosc a l’anvers i més clar al revers on ressalta la nervadura palmada. Té les flors molt petites, en cimes de tres a sis flors amb cinc pètals de color groc blanquinós que desprenen un suau i agradable perfum, estams nombrosos amb llarg filament i anteres grogues. La inflorescència penja d’una bràctea en forma de llengüeta característica. Floreix a finals de la primavera i principis de l’estiu. El fruit és  globós amb pèls curts i costelles marcades.

ATENCIONS:  Creixen bé en sòls calcaris i silícics, a condició de que siguen rics en nutrients. Són exigents respecte a la humitat, especialment els primers anys. Si bé quan estan ben arrelats resisteixen cert grau de sequera no porten bé les altes temperatures de l’estiu.

CONSELLS: És un arbre de grans dimensions, pel que cal ubicar-lo en llocs on puga créixer sense molestar-nos, encara que admet podes per mantindre’l en les dimensions adequades. Per fer-nos una idea de fins a quin punt admet la poda podem veure que els holandesos guien el brancatge en un sol plànol, de manera que l’arbre adquireix la forma d’una raqueta de tennis. Un arbre sense podar oferirà, però, un aspecte imponent fins i  tot a l’hivern, mostrant l’estructura del brancatge sense fulles.

Un problema que solen presentar els til·lers és que són atacats per pugons que omplin les fulles d’una melassa  on es cria un fong que fa malbé les fulles i pot deslluir l’espectacle de les bellíssimes coloracions de les fulles abans de caure a la tardor.

Són adequats per a grans jardins i parcs urbans, doncs suporten bé la contaminació però les arrels dels exemplars grans poden fer malbé el paviment.

Multiplicació per esqueix, doncs les llevors tenen la coberta molt forta i germinen amb dificultat.

SABIES QUE…  El genèric Tilia ve del llatí “tilia, -ae, el nom que donaven els romans antics al Til·ler. El nom específic  platyphyllos deriva del grec "Platys πλἄτύς", que significa ampli, ample, i "φύλλον phyllon", que significa limbe, és a dir, de limbe ample.

Les flors del til·ler s’empra a tot el món com tranquil·litzant per calmar l’excitació nerviosa, com un sedant o relaxant suau. S’arrepleguen les flors obertes, es sequen a l’ombra en un lloc ventilat i s’emmagatzemen en pots de vidre hermètics o en saquets de tela.  

Conta la mitologia grega que Filira va engendrar el centaure Quiró, fill de Saturn convertit en cavall. En veure el monstre engendrat va demanar als deus que no la deixaren entre els mortals; aquests hi accediren i la van convertir en un arbre nobilíssim: el til·ler.

Família Tiliaceae