Bon Nadal i Feliç Any Nou

Nadal és temps de retrobaments i celebracions amb les persones que més estimem. Desitgem que també sigui de reflexió, de pau i de solidaritat per a tothom, per aconseguir un any nou ple de benaurances.

Us desitgem unes bones festes de Nadal. Esperem gaudir de les vostres visites durant molts anys més. Junts farem un 2013 molt més venturós que l’any que acaba.

Polit nadal e bona annada.  Feliz Navidad y Próspero Año Nuevo. Bo Nadal e Feliz AniNovo. Gabon zoriontsuak eta Urte Berri On. Boas Festas e Feliz Ano Novo. Buon Natale e Felice Anno Nuovo. Joyeux Noël et bonne année!. Merry Christmas and Happy New Year. Froehliche Weihnachten und ein gluckliches Neues Jahr!. Zalig Kerstfeest en een Gelukkig Nieuwjaar. Καλά Χριστούγεννα και Ευτυχισμένο το Νέο Έτος. Veseloho Vam Rizdva i Shchastlyvoho Novoho Roku!. С Новым годом.  圣诞快乐

Iocroma

Flors amb forma de trompeta d'Iocroma

Castellà: Iocroma azul. Anglès: Violet churur. Blue cestrum.

NOM CIENTÍFIC: Iochroma cyaneum (Lindley) ML Verd;

SINÒNIMS:  Iochroma tubulosum Benth. ;  Iochroma lanceolatum Miers; Habrothamnus cyaneus

Iocroma del Jardí del Riu Túria de València

DESCRIPCIÓ:  Arbust ornamental de grandària mitjana (fins 4 metres d’alçada), procedent d’Amèrica del Sud, amb tiges llargues i flexibles, ramificades des de la base. Fullatge atapeït que, segons el clima, pot ser permanent o caduc, si fa molt de fred, amb fulles peciolades alternes, el·líptiques, amb nervis marcats al limbe, i de marge enter, grans, de fins 15 cm de llargària i color verd, un poc grisos al revers, pels pèls que la cobreixen.  Les flors formen un llarg tub, en forma de trompeta, formant raïms grans i densos, penjants, que adornen la planta amb el seu color blau violaci brillant, tot i que hi ha varietats amb flors de color roig, groc, blanc o porpra. Pot tindre diverses floracions, més abundoses en primavera i tardor. El fruit és una baia de forma cònica, de color groc verdós pàl·lid i porpra a la maturitat, embolcallat pel calze persistent, que és rara en plantes cultivades, doncs la pol·linització és mitjançant colibrís especialitzats. 

ATENCIONS: Necessita sol, per la qual cosa cal ubicar-la en un lloc assolellat i càlid, però també pot vegetar bé amb ombra parcial. No suporta les gelades. Humitat constant però amb sòl ben drenat durant els mesos de més calor, i reduir el reg la resta de l’any.

CONSELLS: Les tiges són fràgils, per la qual cosa és aconsellable ubicar-les a recer del vent i col·locar un suport per mantenir-les dreçades, si més no mentre són joves i no hi ha un tronc robust per sostenir-les.  

La potent floració i ràpid creixement fa necessària una fertilització generosa per a plantes amb flor, cada dos setmanes.

Una vegada acabada la floració cal una poda de formació per a que no perda la forma d’arbust compacte i arrodonit que més l’afavoreix i produïsca una abundant floració.

S’empra com planta aïllada o en bardisses.

Multiplicació per llavor o per esqueix a l’estiu.

SABIES QUE… El nom del gènere, Iochroma,  és una paraula grega que significa "porpra", que descriu el color de les flors d'algunes espècies.

El nom de l’espècie, Cyaneum, deriva del grec "Kyanos" blau: color blau.  

Com moltes espècies de la família de les Solanàcies la Iocroma és tòxica. Pel que cal manipular-la amb cura i rentar-se bé les mans després de la poda, doncs pot causar irritació de la pell i reacció al·lèrgica.

Als llocs d’origen, les muntanyes d’Equador, s’empra en medicina popular pels alcaloides al·lucinògens que conté, igual que la Brugmansia i la Datura. Però cal assenyalar la toxicitat si s’ingereix.

Família Solanaceae

Dulcàmara perenne

Castellà: Solano de flor azul. Dulcámara perenne. Francès: Morelle de Rantonnet. Solanum à fleurs bleues. Anglès: Blue Potato Bush. Alemany: Enzianstrauch oder Kartoffelbaum. Neerlandès: Blauwe aardappelstruik.

NOM CIENTÍFIC: Solanum rantonnetii  Carrière ex Lesc.

SINÒNIMS: Lycianthes rantonnetii ( Carrière ) Bitter

DESCRIPCIÓ:  Arbust molt ramificat des de la base, de creixement ràpid que pot arribar als 2,5 metres d’alçada, procedent d’Amèrica del Sud (Argentina i Paraguai). Fulles semiperennifòlies, alternes, amb el limbe oval-lanceolat de color verd brillant. Les flors són tubulars, d’un bonic color blau violaci però amb l’interior del tub tintat de groc, com els estams. La floració comença a l’abril i es prolonga durant l’estiu i, a la tardor, combina el violeta de les flors amb el taronja o roig dels fruits, baies que donen un atractiu toc de color molt decoratiu. 

Hi ha varietats amb la flor blanca i amb la flors amb llistes blanques i violeta. 

ATENCIONS: No resisteix les baixes temperatures i agraeix la llum directa, per la qual cosa és aconsellable ubicar-la a ple sol, orientada al sud o a l’oest. No té preferències de substrat, a condició de ser mitjanament bo i drenat. Als mesos de més calor cal regar amb abundància i a la tardor i l’hivern molt menys doncs pot ser atacada per fongs.

CONSELLS: Una vegada acaba la floració és aconsellable podar les branques més dèbils a fi de potenciar que brote amb més força a la primavera.

Cal  facilitar-li un suport per a que les tiges es mantinguen erectes, si més no mentre és jove, doncs són fines i tenen tendència a postrar-se.
 .

Si anem eliminant les flors marcides estimularem una floració més abundant però també eliminarem els fruits que, com hem dit abans, també són decoratius.

S’empra com exemplar aïllat de formació lliure o podat de forma arrodonida, junt a un mur o com enfiladís.

Multiplicació per divisió del pa d’arrels ben entrada la primavera, o mitjançant esqueixos.

SABIES QUE… El genèric Solanum deriva de “sólor” = el consol, consolar, per les propietats mèdiques de moltes de les plantes del gènere. El gènere sinònim, Lycianthes, ve de "Lycium" espina santa, i del grec "Anthos" flor, perquè moltes de les plantes del gènere tenen flors similars a les de la Santa Espina.

L’epítet específic ratonnetii és dedicat a Victor Barthélémy Rantonnet, el famós jardiner i horticultor en Hyères (Departament del Var, França) especialista en l’aclimatació d’arbres exòtics.

Família Solanaceae

Agapant. Assutzena africana. Flor de l’amor

Umbel·la d'agapant

Castellà: Agapanto. Lirio africano. Anglès: African Lily. Blue Agapanthus. Lily-of-the-Nile. Grec: Αγάπαθος αφρικανικός. Αγάπαθος  ο αφρικανικός.

NOM CIENTÍFIC: Agapanthus africanus (L.) Hoffmanns.

SINÒNIMS:  Agapanthus umbellatus L’Her.; Crinum africanum L.;

Flor d'un bonic color lila

DESCRIPCIÓ:  Planta herbàcia, que procedeix d’Àfrica del Sud, cultivada en jardins des de fa molt de temps però també en grans testos, per la bellesa de les seues tiges floríferes de fins 75 cm d’alçada (si bé hi ha híbrids nanos). Disposa d’un rizoma d’on surt una curta tija amb varies fulles perennes allargades i estretes, amb aspecte de cinta, de color verd obscur brillant que adorna el jardí tot l’any.

A l’estiu l’estípit floral es corona d’una umbel·la de 20 a 30 flors tubulars acabades en sis lòbuls de color blau cel o lila, de vegades blanques, i la inflorescència es converteix en una bonica esfera de color que durarà, si les temperatures ho permeten,  fins ben entrada la tardor, doncs el període de floració és molt llarg.

ATENCIONS: Suporta temperatures de -6 ⁰ C, i al -8⁰ C perd les fulles, tot i que a la primavera venint tornarà a brotar si no hi ha temperatures per sota de -15⁰ C. Però l’agapant és sensible a les baixes temperatures, per la qual cosa vegetarà millor en zones temperades o de litoral sobre un sòl permeable, ben drenat i amb abundants nutrients, especialment en l’època de floració. No té preferències edàfiques, doncs vegeta igual sobre substrat calcari o silici. En quant a requeriments hídrics és molt exigent amb el reg, especialment en estiu.  Suporta be els indrets ombrívols poc assolellats però per a que la floració siga abundant requerirà una ubicació a ple sol. En climes massa calorosos , no obstant això, convé ubicar-lo en semi-ombra per a que el sol excessiu no cremi les fulles.

 És resistent a les plagues. Només cal protegir-la de caragols i llimacs. 

Fulles acintades que duren tot l'any

CONSELLS: Si no volem aprofitar les llavors és aconsellable tallar les tiges florals marcides o seques. Si les fulles es sequen també poden tallar-se durant l’hivern, i tornaran a sortir a la primavera.

Com ja hem dit poden cultivar-se en testos on de segur lluiran i faran un gran efecte en casa, el pati o el terrat, però són més emprats per fer bordures per marcar un camí, davant d’un muret, o en grup fent una massa en mig de la gespa, sols o acompanyats d’altres plantes.

Multiplicació per divisió del rizoma a principis de primavera o a la tardor, i també, com no, mitjançant les llavors, però les plantes de llavor tardaran alguns anys en florir.

SABIES QUE… El genèric Agapanthus deriva del grec “Agápē”, que significa amor incondicional, plenitut, i “anthos”, que significa flor; d’ací el nom popular de flor de l’amor. L’epítet específic, africanus, indica la procedència geogràfica de la planta: Àfrica.

Va ser introduïda a Europa, com planta ornamental d’exteriors, al segle XVII, el que ha afavorit l’aparició de varietats per al jardí. Hi ha la varietat  'Albus', de flors grogues; la 'Shapphire', amb flors d’un blau obscur; la varietat 'Aureus', amb flors daurades; i la 'Variegatus', amb fulles blanques amb ratlles verdoses.

Família Liliaceae

Salvió de jardí

Castellà: Flomis, Oreja de liebre, Orejas de burro, Salvia amarilla, Salvia de jerusalen.  Italià: Salvione giallo. Francès: Phlomis ligneux, Sauge de jérusalem. Anglès: Jerusalem sage, Shrubby jerusalem-sage. Alemany: Strauch-Brandkraut. Neerlandès: Brandkruid. Grec: Αλισφακιά. Ασφάκα.

NOM CIENTÍFIC:  Phlomis fruticosa L.

SINÒNIMS:  Beloakon luteum Raf.;  Phlomis salviifolia Stokes ;  Phlomis collina Salisb. ;

DESCRIPCIÓ: Arbust procedent de l’est europeu però subespontània a les nostres terres, amb tiges de fins metre i mig d’alçada i aspecte blanquinós i llanut. Té les fulles semblants a les de la sàlvia, oposades, lanceolades, rugoses a l’anvers i tomentoses pel revés i aromàtiques. Les flors s’agrupen en verticil·lastres de 14-36 flors de color groc daurat que apareixen des de la primavera fins a l’estiu. Els verticil·lastres es disposen un darrere l’altre al llarg de la tija vertical. El Fruit  és una núcula triangular de color obscur.

ATENCIONS:  És molt robust, suporta gelades i li agrada la ubicació càlida i assolellada, per la qual cosa s’empra en jardins mediterranis secs. Funciona be en terrenys pobres a condició de que estiguen ben drenats i no acumulen excessiva humitat, tant si són sorrencs com si són calcaris. L’excés d’humitat podreix les arrels i les tiges. També resisteix la salinitat, el que la fa apropiada per a jardins a la vora del mar.

CONSELLS:  Cal retallar les tiges cada any per evitar les tiges llargues i nues a la base. També cal protegir les mates joves del vent, doncs es trenquen amb facilitat.

Plantat en grups o en solitari, a banda de l’època de la floració, les fulles perennes d’aspecte platejat són un bonic contrast amb les plantes de fulla verda, a més de proporcionar aliment a les aus.

Multiplicació per esqueix, divisió de la mota o per llavor sembrada a la tardor o finals de l’hivern.

SABIES QUE… el genèric Phlomis ve del grec "phlomís o phlómos" nom que rebien algunes plantes del gènere Verbascum. El nom possiblement derive del grec “phlóx, phlogós”que significa flama, doncs aquestes plantes es feien servir de metxa o ble per fer llum.

L’epítet específic, fruticosa, ve del llatí “frutex, -icis”, que significa arbust, brot, en al·lusió a que les tiges estan lignificades i són arbustives.

Planta ideal per als jardins xeròfits

Família Labiatae (Lamiaceae)